Santiago de Compostel??la
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
 |
|||
 |
|||
| Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca |
Espanya Gal??cia La Corunya Santiago |
||
| Predom. ling. | gallec | ||
| Superf??cie | 223 km?? | ||
| Altitud | 260 m | ||
| Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
93.712 hab. 420,23 hab/km?? |
||
| Coordenades | |||
| Sistema pol??tic Nuclis ??? Alcalde: |
1 Xos?? Antonio S??nchez Bugallo (PSOE) |
||
| Codi postal | 15xxx |
||
| Web | |||
La ciutat de Santiago de Compostel??la, tradicionalment anomenada Sant Jaume de Gal??cia (en gallec Santiago de Compostela) ??s la capital de Gal??cia. Compta amb 92.298 habitants, segons el padr?? del 2004.
El casc antic de Santiago de Compostel??la ??s Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Alguns monuments importants s??n la Catedral, l'Hostal dos Reis Cat??licos, el Pazo de Raxoi, el Museu de Bonaval i l'esgl??sia de San Marti??o Pinario. ??s seu del govern aut??nom gallec (Xunta de Gal??cia), a m??s important nucli de peregrinaci?? cristiana, despr??s de Jerusalem i Roma.
[edita] Demografia
Santiago compta amb 92.919 habitants de dret (INE, 2005, 148.000 en l'aglomeraci?? urbana), on la ciutat vella, o zona monumental, es fusiona amb l'eixample o zona nova. Inclou els antics municipis de Conxo (incorporat en 1925) i Enfesta (al voltant de 1970).
| Evoluci?? demogr??fica de Santiago de Compostel??la entre 1900 i 2004 | ||||
| 1900 | 1930 | 1950 | 1981 | 2004 |
| 24.120 | 38.270 | 55.553 | 82.404 | 92.298 |
[edita] Top??nim
Compostel??la ??s un dels top??nims m??s discutits perqu?? la possibilitat de relacionar-lo amb el sepulcre de l'ap??stol Sant Jaume (Santiago), descobert suposadament en el segle IX per Teodomiro, fa emotius els raonaments. El lloc va deure estar habitat en ??poca prerromana com demostra el top??nim prec??ltic Sar, "corrent d'aigua", l'exist??ncia d'una m??moa ???porta da m??moa??? i dos top??nims c??ltics, Callobre, primitiu nom del Castro, i Troia de Turobriga, "ciutat forta". I dels primers temps de la romanitzaci?? poden ser algunes inscripcions funer??ries i molts sepulcres que es col??locaven al costat dels camins. Aquest lloc va tenir tres noms: Libred??n, que per a alguns seria c??ltic, "castro del cam??", i per a uns altres deriva de liberum donum, "lliure concessi?? (d'un terreny)"; entre els segles IX i XI se li crida Arcis Marmoricis, que presenta el top??nim Arca, gaireb?? sempre indicador de sepulcre en m??moa. Per?? en el segle X els documents comencen a parlar d'un suburbio Compostella, ??s a dir, una part de la vila que es diu aix?? i alguns situen en l'actual zona del carrer R??a do Franco. Des del XI el nom de la zona s'est??n a tota la vila. Des de sempre va haver interpretacions d'aquest top??nim. Popular va ser el de campus stellae, "camp de l'estrella", estavella que miraculosament indica a Teodomiro el lloc. El Cronic??n Iriense (s. XI-XII) ho deriva de compositum tellus, "terra composta o bella". En el segle XII la Cr??nica de Sampiro diu Compostella, id est bene composita. En el C??dex Calixt?? (s. XII) es conta la hist??ria d'una dona anomenada Compostella presumptament vinculada a la pr??dica de l'Ap??stol. Per?? sempre va ser m??s acceptada la interpretaci?? de "vileta (-ella) b?? feta", com potser la deixaria la reconstrucci?? i fortificaci?? del XI despr??s de la destrucci?? d'Almanzor en el 997. Per?? Amor Ruibal, recordant el significat de compositum, "enterrat", que ja apareix en Virgili, ho va interpretar com "lloc on est?? enterrat". Crespo Pou i Luis Monteagudo, per fi, ho consideren prejacob??, perqu?? apareixen m??s compostelas per Gal??cia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost c??ltic de comboros, "enderrocs", i steel, "ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i tamb?? relacionant-lo amb el barri de la ciutat la Estila.
[edita] Llocs d'inter??s
[edita] Pla??a de l'Obradoiro
La Pla??a de l'Obradoiro ??s el lloc, en el casc vell de la ciutat, on es troben els monuments m??s importants.
[edita] Catedral
??s barroca, del segle XVIII. Dalt en el centre est?? Sant Jaume, un nivell m??s baix, els seus dos deixebles, Atanasi i Teodor, tots vestits de pelegrins. Al mig pot veure's la urna i l'estrella entre ??ngels i n??vols. En la torre de la dreta est?? l'est??tua de Mar??a Salom??, i en la de l'esquerra, el seu esp??s i pare de Sant Jaume Zebedeu. Sobre la balaustrada, es veu a l'esquerra a Santa Susanna i Sant Joan i a la dreta a Santa B??rbara i Sant Jaume el Menor. L'edifici de la dreta de l'espectador ??s el claustre. El de l'esquerra, el Pazo de Xelm??rez, segle XII.
[edita] Hostal dels Reis Cat??lics
Es va construir com a conseq????ncia de la visita realitzada pels Reis Cat??lics a Santiago en 1486 i va ser destinat a Hospital, per a atendre als pelegrins que per l'??poca recorrien el cam?? de Sant Jaume. Amb el temps, els Reis Cat??lics van manar la construcci?? d'una gran hospeder??a amb l'ajuda de les rendes rebudes en la vict??ria de Granada. Els papes van oferir indulg??ncies a quants cooperessin. Les obres van durar 10 anys. ??s d'estil renaixentista plateresc. En la seva fa??ana podem veure el seg??ent: Esquerra de baix a dalt: Adam, Santa Caterina i Sant Joan Baptista. Dreta de baix a dalt: Eva, Santa Ll??cia i Maria Magdalena. Fris: Els 12 Ap??stols. En les eixutes: medallons d'Isabel i Ferran. A l'esquerra de la finestra central: Jesucrist, Sant Jaume i Sant Pere. A la dreta de la finestra central: Verge amb el Nen, Sant Joan i Sant Pau. En els pinacles de dalt: 6 ??ngels amb instruments musicals. Dos grans escuts flanquegen la portada, amb les armes de Castella i als seus flancs, la creu en un cercle que ??s l'emblema de l'Hospital. Rica cornisa de pedra amb diferents labors. En l'interior pot visitar-se l'esgl??sia que t?? una important reixa d'entrada. Quatre patis l'envolten, 2 renaixentistes i 2 barrocs.
[edita] Pazo de Raxoi
??s un edifici del segle XVIII, que forma el quart costat que delimita el parvis del Obradoiro. Realment es tracta d'una operaci?? de rifascimento sobre diversos volums ja existents la disposici?? dels quals no s'ajustava a l'ordenaci?? axial sim??trica de la pla??a presidida per la Catedral. L'obra va ser manada fer per l'arquebisbe Raxoi sota els c??nons cl??ssics per a diverses funcions: Seminari de Confessors (eren els quals atenien als pelegrins en la catedral, i a m??s eren lenguajeros perqu?? parlaven diversos idiomes), per a resid??ncia dels Nens del Cor de la catedral, per a Casa Consistorial, per a pres??. La seva fa??ana ??s sim??trica, amb un s??col encoixinat porticado, pilastres d'ordre gegant a partir de la balconada de la planta noble, i cornisa coberta en el seu tram central per un front?? recte els relleus del qual reprodu??xen la Batalla de Clavijo, coronat per una est??tua de Santiago Matamoros, i en els trams laterals, per dos frontons corbs amb els escuts de l'arquebisbe inscrits.
[edita] Colexio de San Xerome (Col??legi de Sant Jeroni)
Actual Rectorat, fundat per l'arquebisbe Alonso de Fonseca en el segle XVI per a estudiants pobres. La portada, rom??nica, va pert??nyer a l'antic Hospital de la Azabacher??a. Portada: Esquerra: Sant Jaume (Santiago), Sant Joan i Sant Francesc. Dreta: Sant Pere, Sant Pau i Sant Marc. Sobre l'arquivolta escut del fundador. Envoltant la catedral ens trobem amb el:
[edita] Pazo de Xelm??rez
Segles XII i XIII, monument important de l'arquitectura civil rom??nica. En el menjador els nervis de la volta descansen sobre unes m??nsules que en conjunt representen un banquet de l'??poca. Hi ha una gran cuina amb el seu rebost. Els 2 pisos superiors s??n del Palacio Arzobispal actual. Des d'aqu??, l'arquebisbe pot passar directament a la catedral.
[edita] Praza de Abastos (Pla??a d'Abastaments)
Mercat d'Abastaments de la ciutat, un dels cinc m??s importants d'Espanya, i segon monument m??s visitat de la ciutat. Est?? situat entris les esgl??sies de Santo Agosti??o i San Fiz de Solovio. El mercat actual data de 1941, i est?? edificat en el mateix empla??ament que l'anterior mercat, que era de 1870. En ell es desenvolupa una important activitat referent al producte fresc de Santiago i de la comarca.
[edita] Pla??a de l'Azabacher??a o Inmaculada
[edita] Fa??ana nord de la catedral o d'Azabacher??a
En el segle XVII, despr??s d'un incendi, es va desmantellar l'antiga portada rom??nica. Alguns relleus estan avui en la portada d'Argenteries. Es cridava Porta del Parad??s i per ella obstaculitzen els pelegrins. ??s del segle XVIII. Destaca en la coronaci??n l'est??tua de Santiago i 2 reis orantes: Alfonso III i Ordo??o II, als seus peus. En el centre es veu l'est??tua de la Fe.
[edita] San Mart??n Pinario
Monestir benedict?? del segle XI. L'edifici actual ??s barroc. Sobre la porta pot veure's: Sant Benet, una balconada, escut d'Espanya i dalt un grup escult??ric que representa a Sant Mart?? de Tours partint la seva capa. Des de l'escalinata hi ha una bella perspectiva de la catedral: 2 torres de la fa??ana, cimborri i la torre del rellotge. Entre aquestes 2 ??ltimes hi ha un piloncillo rematat pel Agnus dei que duu sobri el seu llom la Creu dels Farrapos.
[edita] Praza da Quintana
Es diu tamb?? dels Literaris, en mem??ria del Batall?? Literari, estudiants que van combatre contra Napole??. T?? 2 nivells: Quintana de Mortos, que ocupa fins a l'escalinata i Quintana de Vius, la part superior. Una Quintana ??s una porta o pla??a davant del camposanto on es venien queviures.
[edita] Casa de la Parra
Est?? en la Quintana de Mortos i ??s del segle XVII. En la teulada pot veure's la caracter??stica xemeneia compostelana de l'??poca.
[edita] Monestir de San Paio de Antealtares
L'immens Convent de les Pelayas, de clausura, es va construir al mateix temps que la bas??lica de Santiago. Una l??pida sobre la seva fa??ana a la Quintana recorda als Literaris. El carrer?? lateral, d'entrada al convent, ??s la Via Sacra. T?? magn??fics retaules barrocs i un ??rgan del segle XVIII. Se celebren en ella concerts de m??sica barroca.
[edita] Casa can??nica o da Conga
Frontera amb la Casa de la Parra. Habitatge de canonges. Boniques xemeneies.
[edita] Fa??ana est de la catedral o de la Quintana
T?? dues portes. La Porta Santa, la m??s propera a les escalinates de la pla??a, generalment est?? tancada amb una reixa, va anar una de les 7 portes menors i va estar dedicada a San Paio, el monestir del qual est?? just davant. La funci?? que t?? ara data del segle XVII. Sobre ella pot veure's a Sant Jaume (Santiago) i a les seves costats als seus deixebles Teodor i Atanasi. A banda i banda de la porta estan col??locades 24 est??tues sedentes d'ap??stols, patriarques i profetes, tots ells procedents del cor rom??nic constru??t pel maestro Mateo. Per aquesta porta s'accedeix a un petit pati al fons del qual est?? la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis. S'obre el 31 de desembre de l'any anterior al Sant. El privilegi de l'Any Sant data del segle XII, mitjan??ant butlla del papa Alexandre III. La segona porta d'aquesta fa??ana ??s la cridada Porta Real, per ser la porta per la qual els Reis d'Espanya fan la seva entrada en la catedral. Sobre la seva llinda es veu l'escut real.
[edita] Plaza de Plater??as (Pla??a d'Argenteries)
Est?? delimitada per la catedral i el claustre en dos dels seus costats. Frontera a la catedral est?? la Casa del Cabildo.
[edita] Fa??ana sud de Plater??as
T?? adossada a la seva esquerra la torre del Rellotge, la part inferior del qual ??s g??tica, per?? amb cossos telesc??pics barrocs en la superior. Dues portes rom??niques abocinadas amb sengles rosasses en l'ordre superior. En el timp?? de l'esquerra est?? representada la temptaci?? de Jes??s en el desert, hi ha una dona semidesnuda amb calavera en la falda. El timp?? de la dreta representa escenes de la passi?? i l'Adoraci?? dels Reis. En el fris central, el Salvador, Abraham i escenes v??ries. La disposici?? original dels elements iconogr??fics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aqu?? nombroses imatges recuperades de la desmantellada fa??ana de Azabacher??as. El brancal de l'esquerra representa al rei David tocant la vihuela.
[edita] Lateral del claustre
A nivell del carrer hi ha depend??ncies per a botigues d'argenteries. Ornamentaci??n: Santiago Matamoros en la Batalla de Clavijo, Escut Real, la Translaci?? del cos a Gal??cia, el Sepulcre amb l'estrella, i en el cant??, una gegantesca venera.
[edita] Casa del Cabildo
Meravella del barroc, del segle XVIII. Es va construir com front ornamental. T?? molt poc fons. En el centre, sobre la cornisa, estan altra vegada l'urna i l'estrella. En els cantons, dos g??rgolas amb forma de can??.
[edita] R??a do Franco
Carrer dels vins que va des de l'edifici de Correus a la Porta Faxeira. Zona de bars, marisquer??as i pulper??as.
[edita] Plazuela de Fonseca i Col??legi Major de Fonseca
[edita] Capella i font dels bous
Al final del carrer arribem a la Praza do Toural, amb el Palau dels Marquesos de Benda??a, del s. XVIII. Sobre l'escut remata un Atlante amb l'Orbe sobre els muscles.
[edita] R??a do Vilar
Porticada en alguns trams. Les ordenances del segle XIX aconsellaven la supressi?? de porxades en edificis nous, per a eixamplar el carrer. Cap a la meitat del carrer (nombres 51-53) es troba la sala de cinema i de teatre "Yago". En els nombres 1 i 3 est?? la Casa del De??n amb fa??ana que d??na a la Pla??a d'Argenteries.
[edita] R??a Nova
Hi ha diversos palaus. En el n?? 21 es troba el Teatre Principal. Esgl??sia de Santa Mar??a Salom??, rom??nica. En el n?? 40, el Pazo de Pedrosa. La Casa de la Balconada d??na a la R??a de Xelm??rez. Al final, en els parells surt el carrer de Entrerr??as que d??na al Vilar.
[edita] R??a das Orfas
Amb el Convent de Donzelles ??rfenes, del segle XVII. Seguint el carrer fins a la Porta da M??moa s'arriba a la Pla??a de Gal??cia, on est?? el Caf?? Derby, instituci?? de literats i intel??lectuals.
[edita] Casa-pazo de Vaamonde
Edifici del segle XVIII. Actual seu del Consorci de Santiago. Destaca un escut situat en la fa??ana. A la seva dreta es troba el carrer?? de Entrerr??as, el m??s estret de Santiago.
