Alfons VIII de Castella
De Viquipèdia
Alfons VIII de Castella, el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, Àvila, 1214), Rei de Castella (1158–1214).
[edita] Orígens familiars
Fill de Sanç III de Castella i Blanca de Navarra. Va accedir al tron el 1158, a la mort del seu pare el rei Sanç III, quan comptava amb tan sols tres anys. Aquest fou un motiu de conflicte entre els partits nobiliaris que es disputaven el poder: les famílies Lara i Castro, que pretenien la seva tutela i la regència. Alhora el seu oncle, el rei de Lleó Ferran II, també va reclamar la corona, cosa que gairebé va provocar una guerra civil.
[edita] Ascens al tron
Un gentilhome va treure al petit infant del palau reial, posant-lo sota la custòdia de les viles lleials del nord de Castella, San Esteban de Gormaz, a Sòria, i Àvila. Ja adolescent, va haver de lluitar per la conquesta del seu regne.
Va ser el principal rellançador de la Reconquesta amb la resta de sobirans hispànics (castellans, navarresos i aragonesos), de manera que el 1179 signa el Tractat de Cazorla que delimitarà les zones d'expansió de cada regne, i aquests aniran conquistant les terres ocupades pels almohades, i el mateix any va signar un acord de pau amb Sanç V de Navarra amb la mediació de Enric II d'Anglaterra per mitjà del qual van cedir La Rioja definitivament al Regne de Castella.
Després dels atacs d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, i la derrota a la batalla d'Alarcos (1195), va participar en la conquesta de les terres almohades fins arribar a la victòria, el 1212 a la Batalla de Las Navas de Tolosa sobre Muhàmmad an-Nàssir.
Alfons VIII va ser el fundador de la primera universitat espanyola, l'studium generale de Palència, que va desaparèixer després de la seva defunció.
[edita] Núpcies i descendents
Es va prometre el 1170, per casar-se el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània. D'aquest matrimoni en nasqueren 11 fills:
- la infanta Berenguera de Castella (1180-1246), reina de Castella (1180-1246), casada el 1197 amb Alfons IX de Lleó
- l'infant Sanç de Castella (1181)
- la infanta Sança de Castella (1182–1184)
- la infanta Urraca de Castella (1186-1220), casada el 1206 amb Alfons II de Portugal
- la infanta Blanca de Castella (1188-1252), casada el 1200 amb Lluís VIII de França
- l'infant Ferran de Castella (1189–1211)
- la infanta Mafalda de Castella (1191–1204)
- l'infant Enric de Castella (1192)
- la infanta Constança de Castella (1195-1243), abadessa del monestir cistercenc de Las Huelgas, fundat pel seu pare
- la infanta Elionor d'Anglaterra (1202-1244), casada el 1221 amb Jaume I el Conqueridor
- l'infant Enric I de Castella (1204-1217), rei de Castella
A la seva mort el 1214 el succeï el seu fill petit Enric I de Castella, que tenia tant sols deu anys.
| Precedit per: Sanç III |
Rei de Castella 1158–1214 |
Succeït per: Enric I |
