Batalla d'Alarcos
De Viquip??dia
| Batalla d'Alarcos | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Reconquesta | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Est??tua d'Alfons VIII a Madrid | |||||||||||||||||
| Data | 19 de juliol de 1195 | ||||||||||||||||
| Localitat | Ciudad Real | ||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria Almohade | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Almoravits a la Pen??nsula Ib??rica (1038-1145) |
|---|
| Sagrajas - Alcoraz - Consuegra - Ucl??s Cutanda - Corbins - Fraga - Batalla d'Ourique |
La Batalla d'Alarcos es va lliurar junt al castell d'Alarcos (en ??rab, al-Arak), en un tur?? junt al riu Guadiana, aprop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella cristianes d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb la derrota de les cristianes.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Alfons VIII de Castella s'havia posat en campanya cap a les regions del sud aprofitant que Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur havia embarcat cap a ??frica. Advertit de la situaci??, va regressar immediatament i es va enfrontar a l'ex??rcit castell?? a Alarcos.
[edita] Ordre de batalla
El combat es va disposar de manera regular: Els cristians disposaven de dos regiments de cavalleria, en primera linea estava la cavalleria pesada al comandament de Diego L??pez de Haro i les seves tropes, seguida despr??s de la segona l??nia en la qual es trobava el propi Alfons VIII de Castella amb els cavallers de les odres militars i la infanteria.
Per part de les tropes almohades, a l'avantguarda es trobaven la mil??cia de voluntaris benimerins, arquers i berbers, unitats b??siques i amb molta maniobrabilitat. Immediatament despr??s d'ells es trobava Abu Yahya ibn Abi Hafs, el comandant de l'ex??rcit, amb els berbers Hintata. En els flancs, la cavalleria lleugera equipada amb arcs, i en la reraguarda el propi Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur amb les millots tropes almohades i la seva gu??rdia personal d'esclaus negres.
[edita] La batalla
La c??rrega de la cavalleria cristiana no es va fer esperar i com era d'imaginar, va caure sobre el maniobrable centre de l'avantguarda, que, despr??s de rebre baixes, no va trigar en reagrupar-se tancant la sortida al cavaller castell??. Fent ??s de la seva cavalleria lleugera, els almohades van depassar a les tropes cristianes pels flancs i les va atacar per la reraguarda fent ??s dels arcs i maniobres de desgast, amb el que el cercle s'havia tancat.
Els cavallers cristians es van trobar aviat travats en combat amb les tropes de Abu Yahya i els Hintata, millor equipats. Tot i la mort d'Abu Yahya, l'ex??rcit almohade no vacil??la i prossegueix amb l'atac. Com els cavallers castellans no estaven preparats per a aquella t??ctica, no els va quedar altra opci?? m??s que fugir i van resultar estrepitosament derrotats. Diego L??pez d'Haro queda envoltat en les muralles amb 5.000 homes, que acaben per rendir-se. Ser?? alliberat deixant alguns hostatges, no aix?? la resta de la guarnici?? del castell.
[edita] Conseq????ncies
Com a conseq????ncia, els almohades es van ensenyorir de les terres llavors controlades per l'Orde de Calatrava i van arribar fins a les proximitats de Toledo, on es van refugiar els combatents cristians que havien sobreviscut a la batalla.
Per aquell temps, el rei cristi?? va culpar al seu hom??leg navarr??s, San?? VII de Navarra, d'arribar tard al combat, quan realment va ser el rei castell?? qui va atacar sense esperar. Tant va disgustar al castell?? la discussi?? que immediatament es va originar un enfrontament entre el Regne de Castella i el Regne de Navarra que va afeblir a ambdues sense un clar vencedor i va permetre aix?? una pausa a l'ex??rcit almohade d'uns disset anys.
En l'actualitat s'ha desenterrat el castell i s'est?? reconstruint l'antiga poblaci?? d'Alarcos, d'or??gens ib??rics, per a construir un parc arqueol??gic.
Segons compte la llegenda i segons s'ha confirmat, els cristians van declarar la guerra als moros sense acabar de construir la muralla defensiva. Els moros, coneixent aquest fet, van aprofitar per a derrotar als cristians.
