Batalla d'Alarcos
De Viquipèdia
| Batalla d'Alarcos | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Reconquesta | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Estàtua d'Alfons VIII a Madrid | |||||||||||||||||
| Data | 19 de juliol de 1195 | ||||||||||||||||
| Localitat | Ciudad Real | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria Almohade | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Almoravits a la Península Ibèrica (1038-1145) |
|---|
| Sagrajas - Alcoraz - Consuegra - Uclés Cutanda - Corbins - Fraga - Batalla d'Ourique |
La Batalla d'Alarcos es va lliurar junt al castell d'Alarcos (en àrab, al-Arak), en un turó junt al riu Guadiana, aprop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella cristianes d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb la derrota de les cristianes.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Alfons VIII de Castella s'havia posat en campanya cap a les regions del sud aprofitant que Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur havia embarcat cap a Àfrica. Advertit de la situació, va regressar immediatament i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Alarcos.
[edita] Ordre de batalla
El combat es va disposar de manera regular: Els cristians disposaven de dos regiments de cavalleria, en primera linea estava la cavalleria pesada al comandament de Diego López de Haro i les seves tropes, seguida després de la segona línia en la qual es trobava el propi Alfons VIII de Castella amb els cavallers de les odres militars i la infanteria.
Per part de les tropes almohades, a l'avantguarda es trobaven la milícia de voluntaris benimerins, arquers i berbers, unitats bàsiques i amb molta maniobrabilitat. Immediatament després d'ells es trobava Abu Yahya ibn Abi Hafs, el comandant de l'exèrcit, amb els berbers Hintata. En els flancs, la cavalleria lleugera equipada amb arcs, i en la reraguarda el propi Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur amb les millots tropes almohades i la seva guàrdia personal d'esclaus negres.
[edita] La batalla
La càrrega de la cavalleria cristiana no es va fer esperar i com era d'imaginar, va caure sobre el maniobrable centre de l'avantguarda, que, després de rebre baixes, no va trigar en reagrupar-se tancant la sortida al cavaller castellà. Fent ús de la seva cavalleria lleugera, els almohades van depassar a les tropes cristianes pels flancs i les va atacar per la reraguarda fent ús dels arcs i maniobres de desgast, amb el que el cercle s'havia tancat.
Els cavallers cristians es van trobar aviat travats en combat amb les tropes de Abu Yahya i els Hintata, millor equipats. Tot i la mort d'Abu Yahya, l'exèrcit almohade no vacil·la i prossegueix amb l'atac. Com els cavallers castellans no estaven preparats per a aquella tàctica, no els va quedar altra opció més que fugir i van resultar estrepitosament derrotats. Diego López d'Haro queda envoltat en les muralles amb 5.000 homes, que acaben per rendir-se. Serà alliberat deixant alguns hostatges, no així la resta de la guarnició del castell.
[edita] Conseqüències
Com a conseqüència, els almohades es van ensenyorir de les terres llavors controlades per l'Orde de Calatrava i van arribar fins a les proximitats de Toledo, on es van refugiar els combatents cristians que havien sobreviscut a la batalla.
Per aquell temps, el rei cristià va culpar al seu homòleg navarrès, Sanç VII de Navarra, d'arribar tard al combat, quan realment va ser el rei castellà qui va atacar sense esperar. Tant va disgustar al castellà la discussió que immediatament es va originar un enfrontament entre el Regne de Castella i el Regne de Navarra que va afeblir a ambdues sense un clar vencedor i va permetre així una pausa a l'exèrcit almohade d'uns disset anys.
En l'actualitat s'ha desenterrat el castell i s'està reconstruint l'antiga població d'Alarcos, d'orígens ibèrics, per a construir un parc arqueològic.
Segons compte la llegenda i segons s'ha confirmat, els cristians van declarar la guerra als moros sense acabar de construir la muralla defensiva. Els moros, coneixent aquest fet, van aprofitar per a derrotar als cristians.
