Orde de Calatrava

De Viquip??dia

Orde militar-religiosa fundada a Castella, en el segle XII, per l'Abat Don Raimundo de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real). Pertany a la fam??lia dels ordes cistercencs.

El seu origen es deu a un gest heroic. Calatrava havia estat arrabassada als ??rabs per Alfons VII de Castella el 1147. Donada la import??ncia estrat??gica del lloc com a baluard avan??at de Toledo davant els moros, el rei va voler assegurar la seva defensa lliurant-la a l'Orde del Temple, ja que per aquelles dates no existien els ex??rcits regulars, ni era f??cil poblar les zones de frontera. Uns anys m??s tard, davant l'embranzida isl??mica, el Temple va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa al rei San?? III de Castella. Aquest rei va reunir als seus notables i va oferir Calatrava a qui es fes c??rrec de la seva defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Don Raimundo (San Raimundo), abat del monestir cistercenc de Fitero, assessorat pel monjo Diego Vel??zquez, que havia estat pr??viament guerrer, va acceptar el repte. AL no oferir-se m??s alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero. Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un ex??rcit de m??s de 20.000 monjos-soldat, unint, als quals havia aconseguit organitzar Diego Vel??zquez en les proximitats de Calatrava, els quals havia reclutat D. Raimundo en el Regne d'Arag??. Davant tal multitud, els ??rabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. A poc a poc, els monjos que van romandre en Calatrava es van deslligar de l'Orde del C??ster, fundant el seu propi Orde militar, derivat en el religi??s del propi C??ster, per?? inspirat en els aspectes militars i estrat??gics del Temple.

El primer Maestre de l'Orde va ser don Garc??a que va obtenir del C??ster i del Pontificat la primera regla. Aquesta regla, modelada sobre els costums cistercencs per a germans laics, va imposar sobre els cavallers, a m??s de les obligacions dels tres vots religiosos (obedi??ncia, castedat i pobresa), les de guardar silenci en el dormitori, refetor (menjador) i oratori; dejunar quatre dies a la setmana, dormir amb la seva armadura, i dur, com ??nica vestimenta, l'h??bit blanc cistercenc amb la creu morada (despr??s vermella) "flordelisada": una creu grega amb flors de lis en les puntes.

Des de la seva fundaci?? fins a principis del segle XIII va sofrir una s??rie d'alts i baixos. Despr??s de la derrota cristiana en la Batalla d???Alarcos (1195) fins i tot va haver d'evacuar les seves possessions i refugiar-se a Toledo. Va arribar el seu fian??ament definitiu despr??s de la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), quan va fixar la seva seu en la nova fortalesa de Calatrava la Nueva (1218) constru??da per presoners musulmans en la seva major part. Des de llavors i fins al final de la Reconquesta va gaudir d'un gran poder pol??tic i militar, rivalitzant en m??s d'una ocasi?? amb el dels reis, at??s que l'Orde de Calatrava no els obe??a a ells, sin?? al Maestre, i en ??ltim terme al Papa.

Ferran el Cat??lic va assolir ser triat Maestre de l'Orde en 1477 per una butlla papal, i a partir d'ell tots els reis d'Espanya van revalidar el t??tol.

Sota el comanament dels successius monarques, i amb la reconquesta de la pen??nsula finalitzada, gradualment van anar desapareixent tant l'esperit militar com el religi??s. Amb el temps, la seva ??nica ra?? d'existir eren la generaci?? d'ingressos procedents dels seus grans dominis, i la conservaci?? de les seves rel??quies. Confiscats els b??ns de l'Orde per disposici?? de Josep I Bonaparte el 1808, van ser restitu??ts en 1814 per Fernando VII, per a acabar definitivament secularitzats en 1838.

[edita] Dignitats

Les altes dignitats de l'Orde van anar apareixent amb l'esdevenir dels anys, essent confirmades en els estatuts definitius (1467). Per ordre de jerarquia, eren les set seg??ents:

Maestre

Autoritat suprema de l'Orde. Atorgava les encomanes. Conferia h??bits i priorats. Administrava just??cia a totes les persones pertanyents a l'Orde, vassalls inclosos. El c??rrec era electiu i vitalici.

Comendadores Mayores de Castella i Arag??

Primeres autoritats, despr??s del maestre, en les encomanes dels seus respectius regnes.

Clavero

La seva missi?? era guardar i defensar el castell i convent major de l'Orde, ??s a dir, la seva seu de Calatrava la Nueva.

Prior

Encarregat de la cura espiritual dels cavallers. Representava a l'abat de Marimond.

Sacrist??n

Encarregat de la cust??dia de les rel??quies de l'Orde, gots sagrats i ornaments.

Obrero Mayor

Supervisor de les obres i edificacions.

[edita] Llocs i monuments relacionats amb l'Orde de Calatrava

Situats en la prov??ncia de Ciudad Real (Espanya):

Castell de Calatrava la Vella (Carri??n de Calatrava). Seu de l'Orde durant el segle XII.

Castell de Salvatierra (Calzada de Calatrava). Seu de transici??, durant els primers anys del segle XIII.

Sacro-Convent Castell de Calatrava la Nueva (Aldea del Rey). Seu definitiva a partir de 1218.

Palau de Claver??a (Aldea del Rey). Resid??ncia del Clavero de l'Orde des de mitjans del segle XVI.

Almagro. Principal ciutat de l'Orde.

Campo de Calatrava. Comarca en la qual es troben els llocs principals de l'Orde (Calatrava la Nueva, Almagro, etc).

Miguelturra, una de les localitats favorites de l'Orde i motiu de confrontaci?? principal amb la ve??na Villareal (despr??s Ciudad Real), ??nica ciutat depenent directament del rei de Castella en la zona.

Situat en la prov??ncia de Terol (Espanya):

Castell dels Calatravos (Alcany??s). Testimoni de la important pres??ncia de l'Orde en el Sota Arag??. Segle XII.