Comtats catalans

De Viquipèdia

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren a Catalunya després de la conquesta carolíngia.

Taula de continguts

1 Orígens dels comtats catalans
2 Evolució
3 Cronologia comparada
4 Enumeració dels comtats catalans
5 Enllaços externs

[edita] Orígens dels comtats catalans

Immediatament després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menció d’uns districtes político-administratius -Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló- que reben el nom de comtat, dins dels quals, com a subdivisió, hi existeixen d’altres circumscripcions menors, els pagi (pagus en singular), com, per exemple, eren Berga o el Vallespir.

L'origen d’aquests comtats i pagi es remunta a èpoques anteriors als carolingis, tal com ho testimonia la freqüent coincidència entre els seus límits i els dels territoris d’antigues tribus iberes; com a mostra, el comtat de Cerdanya corresponia amb el país dels ceretans, el d’Osona amb el dels ausetans, i el pagus de Berga amb el dels bergistans o bergusis. En conseqüència, aquests territoris, forçosament, deurien haver tingut alguna entitat político-administrativa en temps dels romans i dels visigots, tot i que no s’anomenessin comtat, ni haguessin estat governats per comtes en època dels reis de Toledo; en la monarquia visigoda, els comtes, situats en jerarquia per sota dels ducs, la màxima autoritat provincial, governaven només les ciutats, circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'àmbit urbà, sovint delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent de la ciutat. Així doncs, per organitzar els territoris guanyats al Pirineu, els francs no crearen cap entitat nova sinó que es limitaren a seguir les establertes en la tradició ètnica i cultural del país.

[edita] Evolució

Amb el progressiu fi de la dominació musulmana al segle IX, els comtats s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans. Un punt d'inflexió important es produeix amb Guifré el Pilós que com a sobirà de 5 dels mes grans comtats, reestructura el territori i el fa creixer amb la repoblació de terres. Aprofitant la crisi de la monarquia carolíngia, a partir de Guifré els comtes deixan de ser nomenats pel rei franc i es passa a un règim successori.

Amb una societat de caire eminentment feudal, s'inicià una important expansió territorial, que començà, en el trànsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterrànies i el nord occità. Fruit d'aquesta expansió fou la incorporació de la dita Catalunya Nova, al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la ratlla de l'Ebre, que fou conquerida i repoblada en el segle XII.

La unió matrimonial del comte Ramon Berenguer IV, del casal de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d'Aragó, el 1137, possibilità la formació de la Corona d'Aragó i la continuació de l'expansió feudal, que començà pel sud i el ponent musulmà -Tortosa fou conquerida el 1148 i Lleida el 1149.