Comtats catalans

De Viquip??dia

Els comtats catalans s??n els comtats que aparegueren a Catalunya despr??s de la conquesta carol??ngia.

Taula de continguts

1 Or??gens dels comtats catalans
2 Evoluci??
3 Cronologia comparada
4 Enumeraci?? dels comtats catalans
5 Enlla??os externs

[edita] Or??gens dels comtats catalans

Immediatament despr??s de la conquesta carol??ngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menci?? d???uns districtes pol??tico-administratius -Pallars, Ribagor??a, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Emp??ries, Rossell??- que reben el nom de comtat, dins dels quals, com a subdivisi??, hi existeixen d???altres circumscripcions menors, els pagi (pagus en singular), com, per exemple, eren Berga o el Vallespir.

L'origen d???aquests comtats i pagi es remunta a ??poques anteriors als carolingis, tal com ho testimonia la freq??ent coincid??ncia entre els seus l??mits i els dels territoris d???antigues tribus iberes; com a mostra, el comtat de Cerdanya corresponia amb el pa??s dels ceretans, el d???Osona amb el dels ausetans, i el pagus de Berga amb el dels bergistans o bergusis. En conseq????ncia, aquests territoris, for??osament, deurien haver tingut alguna entitat pol??tico-administrativa en temps dels romans i dels visigots, tot i que no s???anomenessin comtat, ni haguessin estat governats per comtes en ??poca dels reis de Toledo; en la monarquia visigoda, els comtes, situats en jerarquia per sota dels ducs, la m??xima autoritat provincial, governaven nom??s les ciutats, circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'??mbit urb??, sovint delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent de la ciutat. Aix?? doncs, per organitzar els territoris guanyats al Pirineu, els francs no crearen cap entitat nova sin?? que es limitaren a seguir les establertes en la tradici?? ??tnica i cultural del pa??s.

[edita] Evoluci??

Amb el progressiu fi de la dominaci?? musulmana al segle IX, els comtats s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans. Un punt d'inflexi?? important es produeix amb Guifr?? el Pil??s que com a sobir?? de 5 dels mes grans comtats, reestructura el territori i el fa creixer amb la repoblaci?? de terres. Aprofitant la crisi de la monarquia carol??ngia, a partir de Guifr?? els comtes deixan de ser nomenats pel rei franc i es passa a un r??gim successori.

Amb una societat de caire eminentment feudal, s'inici?? una important expansi?? territorial, que comen????, en el tr??nsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterr??nies i el nord occit??. Fruit d'aquesta expansi?? fou la incorporaci?? de la dita Catalunya Nova, al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la ratlla de l'Ebre, que fou conquerida i repoblada en el segle XII.

La uni?? matrimonial del comte Ramon Berenguer IV, del casal de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d'Arag??, el 1137, possibilit?? la formaci?? de la Corona d'Arag?? i la continuaci?? de l'expansi?? feudal, que comen???? pel sud i el ponent musulm?? -Tortosa fou conquerida el 1148 i Lleida el 1149.