Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Berga - Viquip??dia

Berga

De Viquip??dia

Berga
Localitzaci??


Municipi del Bergued??
Ajuntament de Berga
Ajuntament de Berga
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bergued??
Gentilici Bergued??, berguedana
Superf??cie 22,56 km??
Altitud n/d
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
16,596 hab.
0,74 hab/km??
Coordenades 42?? 06??? 00??? N 1?? 50??? 44??? ECoordenades: 42?? 06??? 00??? N 1?? 50??? 44??? E
Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??
??? Alcalde:

3
Juli Gendrau i Farguell (CiU)
Codi postal 08600
Patr??/Patrons Sta. Eul??lia de M??rida
Dies de mercat Dissabtes
Agermanament H??gsby (Su??cia)
Tarascon d'Ari??ja (Fran??a)
Vilafranca de Conflent (Conflent)
Web

Berga ??s la capital de la comarca del Bergued??.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

La ciutat de Berga deu el seu origen en la Castrum Bergium de l'ocupaci?? romana (capital del territori dels bergistans).

Dibuix de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el castell i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt
Dibuix de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el castell i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt
Esgl??sia de Santa Eul??lia
Esgl??sia de Santa Eul??lia
Palau dels Peguera
Palau dels Peguera

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a comen??aments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles m??s tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partid??ria de la generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel pr??ncep Ferran.

Un fet molt destacable ??s que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la guerra contra Napole?? va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carl??. El 1877 la vila va rebre el t??tol de ciutat.

Ja en el segle XX, la ind??stria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigraci?? va fer cr??ixer espectacularment el cens demogr??fic, social i econ??mic.

[edita] Patrimoni hist??ric

  • Esgl??sia Parroquial de Santa Eul??lia, del segle XVII. Est?? formada per una sola nau amb capelles laterals.[1]
  • Esgl??sia de Sant Joan de Berga, d'or??gens rom??nics (segle XIII) i molt reformada en ??poca g??tica (s. XV) i al segle XVIII. Des de 1983 ??s monument hist??ric art??stic.
  • Palau dels Peguera, que fou resid??ncia dels Peguera, senyors de Berga. Dels or??gens rom??nics no se'n conserva res i l'edifici actual ??s probablement del segle XIV, amb modificacions del segle XVIII.[1] Durant la Guerra del Franc??s hi visqu?? el Bar?? de Mald??.
  • Pla??a de Sant Pere. El seu origen medieval es relaciona amb la construcci?? de l'antiga esgl??sia rom??nica de Sant Pere, enderrocada al segle XVIII per construir-hi la nova de Santa Eul??lia. ??s l'espai central de les festes de la Patum.[1]
  • Ajuntament, a la pla??a de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una fa??ana historicista d'intenci?? monumental.
  • Cal Sarra??s, edifici del 1740.
  • Portal de Santa Magdalena. ??nica porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
  • Capella de La Pietat. Segle XVII
  • Mol?? de la Sal. Segle XVIII
  • Santuari de Mare de D??u de Queralt. Segle XVIII (Imatge de la Verge del segle XI)
  • Sant Quirze de Pedret. Segle IX. Malgrat trobar-se situat en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, despr??s d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauraci?? i conservaci??. Solament s'hi realitza culte religi??s el dia de la seva festa anual i dep??n de la parr??quia de Berga.
  • Forns de Casa-en-Pon??.

[edita] Fires i Festes del poble

[edita] Demografia

Entitat de poblaci?? Habitants (2005)
Berga 14.735
Col??nia Cal Rosal, la 704
Sant Bartomeu de la Valldan 816
Font: Municat
Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
131 136 187 1.802 3.366 6.127 5.473 5.269 5.747
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
5.871 6.042 6.816 6.914 8.379 10.241 12.285 14.249 14.076
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
14.118 14.460 14.207 14.173 14.305 14.995 15.753 16.457 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.

Escut no oficial emprat per l'ajuntament de Berga
Escut no oficial emprat per l'ajuntament de Berga
Bandera no oficial emprada per l'ajuntament de Berga
Bandera no oficial emprada per l'ajuntament de Berga

[edita] Refer??ncies

Vista de Berga des del Santuari de Queralt
Vista de Berga des del Santuari de Queralt
  1. ??? 1,0 1,1 1,2 El barri vell a la web de l'ajuntament de Berga

[edita] Enlla??os externs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Berga


editar Municipis del Bergued?? Bandera del Bergued??

Avi?? | Bag?? | Berga | Borred?? | Capolat | Casserres | Castell de l'Areny | Castellar de n'Hug | Castellar del Riu | Cercs | l'Espunyola | F??gols | Gironella | Gisclareny | G??sol | Guardiola de Bergued?? | Montclar | Montmajor | la Nou de Bergued?? | Olvan | la Pobla de Lillet | Puig-reig | la Quar | Sag??s | Saldes | Sant Jaume de Frontany?? | Sant Juli?? de Cerdanyola | Santa Maria de Merl??s | Vallcebre | Vilada | Viver i Serrateix