[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Berga - Viquipèdia

Berga

De Viquipèdia

Berga
Localització


Municipi del Berguedà
Ajuntament de Berga
Ajuntament de Berga
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Berguedà, berguedana
Superfície 22,56 km²
Altitud n/d
Població (2007)
  • Densitat
16,596 hab.
0,74 hab/km²
Coordenades 42° 06′ 00″ N 1° 50′ 44″ ECoordenades: 42° 06′ 00″ N 1° 50′ 44″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

3
Juli Gendrau i Farguell (CiU)
Codi postal 08600
Patró/Patrons Sta. Eulàlia de Mèrida
Dies de mercat Dissabtes
Agermanament Högsby (Suècia)
Tarascon d'Arièja (França)
Vilafranca de Conflent (Conflent)
Web

Berga és la capital de la comarca del Berguedà.

Taula de continguts

[edita] Història

La ciutat de Berga deu el seu origen en la Castrum Bergium de l'ocupació romana (capital del territori dels bergistans).

Dibuix de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el castell i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt
Dibuix de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el castell i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt
Església de Santa Eulàlia
Església de Santa Eulàlia
Palau dels Peguera
Palau dels Peguera

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començaments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran.

Un fet molt destacable és que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la guerra contra Napoleó va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carlí. El 1877 la vila va rebre el títol de ciutat.

Ja en el segle XX, la indústria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic.

[edita] Patrimoni històric

  • Església Parroquial de Santa Eulàlia, del segle XVII. Està formada per una sola nau amb capelles laterals.[1]
  • Església de Sant Joan de Berga, d'orígens romànics (segle XIII) i molt reformada en època gòtica (s. XV) i al segle XVIII. Des de 1983 és monument històric artístic.
  • Palau dels Peguera, que fou residència dels Peguera, senyors de Berga. Dels orígens romànics no se'n conserva res i l'edifici actual és probablement del segle XIV, amb modificacions del segle XVIII.[1] Durant la Guerra del Francès hi visqué el Baró de Maldà.
  • Plaça de Sant Pere. El seu origen medieval es relaciona amb la construcció de l'antiga església romànica de Sant Pere, enderrocada al segle XVIII per construir-hi la nova de Santa Eulàlia. És l'espai central de les festes de la Patum.[1]
  • Ajuntament, a la plaça de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una façana historicista d'intenció monumental.
  • Cal Sarraís, edifici del 1740.
  • Portal de Santa Magdalena. Única porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
  • Capella de La Pietat. Segle XVII
  • Molí de la Sal. Segle XVIII
  • Santuari de Mare de Déu de Queralt. Segle XVIII (Imatge de la Verge del segle XI)
  • Sant Quirze de Pedret. Segle IX. Malgrat trobar-se situat en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, després d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauració i conservació. Solament s'hi realitza culte religiós el dia de la seva festa anual i depèn de la parròquia de Berga.
  • Forns de Casa-en-Ponç.

[edita] Fires i Festes del poble

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants (2005)
Berga 14.735
Colònia Cal Rosal, la 704
Sant Bartomeu de la Valldan 816
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
131 136 187 1.802 3.366 6.127 5.473 5.269 5.747
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
5.871 6.042 6.816 6.914 8.379 10.241 12.285 14.249 14.076
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
14.118 14.460 14.207 14.173 14.305 14.995 15.753 16.457 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.

Escut no oficial emprat per l'ajuntament de Berga
Escut no oficial emprat per l'ajuntament de Berga
Bandera no oficial emprada per l'ajuntament de Berga
Bandera no oficial emprada per l'ajuntament de Berga

[edita] Referències

Vista de Berga des del Santuari de Queralt
Vista de Berga des del Santuari de Queralt
  1. 1,0 1,1 1,2 El barri vell a la web de l'ajuntament de Berga

[edita] Enllaços externs


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Berga


editar Municipis del Berguedà Bandera del Berguedà

Avià | Bagà | Berga | Borredà | Capolat | Casserres | Castell de l'Areny | Castellar de n'Hug | Castellar del Riu | Cercs | l'Espunyola | Fígols | Gironella | Gisclareny | Gósol | Guardiola de Berguedà | Montclar | Montmajor | la Nou de Berguedà | Olvan | la Pobla de Lillet | Puig-reig | la Quar | Sagàs | Saldes | Sant Jaume de Frontanyà | Sant Julià de Cerdanyola | Santa Maria de Merlès | Vallcebre | Vilada | Viver i Serrateix