Vilafranca de Conflent
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Conflent | |||
| Estat • Regió • Departament |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals |
||
| Gentilici | Vilafranquí, vilafranquina | ||
| Superfície | 4,46 km² | ||
| Altitud | 432 m (màx.:1.395 mín.:390) |
||
| Població (1999) • Densitat |
225 hab. 50,45 hab/km² |
||
| Coordenades | 2° 22′ 07″ N 42° 35′ 17″ E | ||
Vilafranca de Conflent (en francès Villefranche-de-Conflent) és un municipi nordcatalà de la comarca del Conflent. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals.
Vilafranca fou fundada en 1090 per Guillem Raimon, comte de cerdanya. Des d'ençà anà formant part de diferents regnes de l'època: comtat de Barcelona (1117), Regne de Mallorca (1276), Corona d'Aragó (1344), França (1463), i Espanya (1493). Al 1654 fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos. I al 1659, pel Tractat dels Pirineus, tornà a formar part de França.
Des de 1669 fins a 1687, l'enginyer militar Marshal Vauban fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven hui en dia i formen part de l'important atractiu turístic del lloc. Mentres tant, al 1674, es comença a gestar-se el que és conegut com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya. Inès de Llar, una jove d'una de les famílies conspirants, intentà seduïr, però sense èxit, al comandant francès De Parlan de Saignes per tal de que aquest s'unira a la causa. Tot i això, els revels assaltaren la vila i la guarnició francesa fou masacrada. La corona francesa reaccionà ràpidament davant d'aquests fets, amb la qual cosa recuperà la vila quasi inmediatament. Els revels escaparen a Catalunya, pero la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats en les muralles dins de gabies de ferro.
En 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, però en el mateix any, el general Dagobert recuperà la vila. Aleshores, gran part de les defenses de la vila foren restaurades, noves bateries defensives foren construides, i el Fort Libèria, un castell situat al cim del mont Belloc, fou connectat amb la ciutat mitjançant una escala subterrània de 734 esglaons (encara hui en dia, aquest subterrani es considera el més gran d'Europa). Finalment, en 1918 l'èxercit francès abandonà la vila. I en l'actualitat tant les muralles com el Fort Libèria resten oberts al públic.
[edita] Enllaços externs
 |
 |
|---|---|
| Municipis: Aiguatèbia i Talau · Arboçols · la Bastida · Campome · Canavelles · Castell de Vernet · Catllà · Caudiers de Conflent · Censà · Clarà i Villerac · Codalet · Conat · Cornellà de Conflent · Escaró · Espirà de Conflent · Estoer · Eus · Fillols · Finestret · Fontpedrosa · Fullà · Glorianes · Jóc · Jújols · Marqueixanes · els Masos · Mentet · Molig · Mosset · Noedes · Nyer · Oleta i Èvol · Orbanyà · Orellà · Pi de Conflent · Prada · Ralleu · Rià i Cirac · Rigardà · Rodès · Sant Marçal · Saorra · Sautó · Serdinyà · Soanyes · Tarerac · Taurinyà · Toès i Entrevalls · Vallestàvia · Vallmanya · Vernet · Vilafranca de Conflent · Vinçà | |
|
|
|
| Comarques: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
 |
Aquest article sobre la Catalunya del Nord és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
