Tractat dels Pirineus
De Viquip??dia
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Arag??, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Llu??s XIV de Fran??a, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els l??mits del Pa??s Basc Nord), i pos?? fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseq????ncies d'aquest tractat va ser la cessi?? a Fran??a del comtat del Rossell?? i part del de la Cerdanya.
Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes tamb?? es van resistir a acceptar la partici??, que no va poder fer efectiva fins al 1720.
El territori catal?? es dividia aix?? en contra de la voluntat de les institucions catalanes, contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Arag??, per la voluntat de la monarquia hisp??nica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A difer??ncia de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restituci?? dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.
Sovint es considera al Tractat del Pirineus, com a part dels Tractats de Westf??lia, del que es consideren una conseq????ncia.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Fran??a va entrar a la Guerra dels Trenta Anys despr??s de les vict??ries espanyoles contra els revoltats holandesos, el 1620, i contra els suecs a N??rdlingen, el 1634. El 1640, Fran??a va comen??ar a interferir en la pol??tica espanyola, posicionant-se a favor de Catalunya en la Guerra dels Segadors, mentre que Espanya donava suport a la Guerra de la Fronda el 1648. En les negociacions de la Pau de Westf??lia, el 1648, Fran??a va guanyar els territoris d'Als??cia i la Lorena i va tallar l'acc??s d'Espanya a Holanda des d'??ustria. Tot aix?? va portar a la guerra oberta entre Fran??a i Espanya.
Despr??s de 10 anys de guerra, Fran??a -aliada amb Anglaterra- va guanyar la batalla de les Dunes, el 1658, i es va signar la pau el 1659.
[edita] Les negociacions
En les negociacions per a delimitar la frontera, Luis de Haro, representant de Felip IV, va intentar de conservar els comtats del Rossell?? i la Cerdanya dins de la corona. Els negociadors francesos van presentar una l??nia fronterera molt favorable als seus interessos, mentre que els representants castellans, ignorants de les caracter??stiques i costums d'aquests territoris i de la il??legalitat de la separaci?? (Jurament per les Illes), van estimar-se m??s defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial del Principat.
El fet que els h??bils negociadors triats per Llu??s XIV, el Cardenal Juli Mazzarino, P??ire de Marca, Plessis de Besan??on i Ramon Trobat, fossin grans coneixedors de les terres i la hist??ria de Catalunya, al contrari que els triats pel monarca espanyol, que negociava d'esquena al Govern catal??, va influir molt negativament en els resultats del tractat per a Espanya. Mazzarino defensava, com indica en una carta que encara es conserva en parlant de Monts, j'ay fait expliquer que ce sont ceux qui separent de toutte anciannet?? des Gaules d'avec les Espagnes, que els Pirineus separaven les G??l??lies de les Espanyes des de l'antiguitat, h??bil vaguetat que alimentava la vanitat hisp??nica ??vida de construir la seva hist??ria, per?? que port?? a successius problemes de definici?? que s'hagueren de resoldre en altres tants tractats.
El tractat va establir que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a Fran??a. Aquests serien definits l'any 1660 a la confer??ncia de Ceret i al definitiu Tractat de Ll??via, pel qual es va delimitar definitivament la nova frontera entre els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Ll??via amb l'argument que era una vila i no un poble.(Vegeu la Nota sobre Ll??via i l'extracte del text).
En total, la corona francesa va guanyar els territoris del comtat del Rossell?? (que inclo??a el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i mitja Cerdanya; Artois, Luxemburg i Flandes. La frontera amb la corona espanyola es va fixar seguint nom??s en part els Pirineus, excepte en l'enclavament de Ll??via, i tota la part nord-catalana, si s'hagu??s seguit la serralada dels Pirineus m??s al nord, per les Corberes, no hauria passat a l'estat franc??s. Els francesos van retornar a Espanya el Charolais ???en el Franc Comtat??? i les conquestes d'It??lia.
El tractat tamb?? preveia el casament de Llu??s XIV de Fran??a i Maria Teresa d'??ustria, filla de Felip IV de Castella. Maria Teresa va haver de renunciar als seus drets successoris al tron d'Espanya, a canvi d'una compensaci?? econ??mica que havia de formar part del dot. Aquesta compensaci?? no es va pagar mai i fou un dels factors que van portar a la Guerra de Successi?? Espanyola, el 1702.
[edita] Conseq????ncies per a Catalunya
Catalunya ??s una pe??a molt important en el tauler d'escacs de la pol??tica internacional des de la revolta dels Segadors. Ha demostrat abastament la seva capacitat de desestabilitzar la monarquia hisp??nica. Catalunya t?? la desgr??cia de ser la frontissa entre les dues grans pot??ncies de l'??poca.
Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a Fran??a pel tractat (el Rossell??, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) han rom??s sota domini franc??s des d'aleshores.
El Tractat inclo??a conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, per?? aquesta part no va ser respectada pel rei franc??s Llu??s XIV (le ximple). Un any despr??s del Tractat van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, c??nsols, etc.) malgrat que el mateix tractat prev??ia conservar-les.
El reial decret franc??s del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicaci?? de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'??s de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el franc??s continua essent l'??nica llengua oficial, i l'??nica que s'utilitza en l'ensenyament p??blic. Recentment, l'Estat franc??s ha modificat la seva constituci?? afegint al seu article 2 la langue de la R??publique est le fran??ais ("la llengua de la rep??blica ??s el franc??s"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o c??vics en catal??, o per refusar la pres??ncia del catal?? en l'administraci??.
Despr??s del Tractat dels Pirineus hi ha els seg??ents anys de guerra: 1667-1668, 1673-1678, 1680-1684,1689-1697. En tots aquest per??odes el Tractat dels Pirineus ??s paper mullat. La Cerdanya mateix passa d'unes mans a unes altres en nombroses ocasions.
A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesi??stica tampoc corresponia a la frontera real: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa.
El cap de setmana m??s proper al 7 de novembre ??s, cada any, la data escollida pels catalans per a manifestar-se, a Perpiny??, a favor de la catalanitat i de la llengua.
[edita] Extracte
Habi??ndose convenido en la negociaci??n que comenz?? en Madrid el a??o 1656, sobre cuyo fundamento se va este tratado, que los montes Pirineos, que comunemente han sido siempre tenidos por divisi??n de las Espa??as y de las Galias, sean de aqu?? en adelante tambi??n la divisi??n de los mismos reinos.
Article 42: Ha sido convenido y acordado que el Sr. Rey Chr. quedar?? posseyendo y gozar?? efectivamente de todo el condado y veguerias del Rosell??n, y del condado y veguer??a del Conflent, y al Sr. Rey cat??lico ha de quedar el condado de Cerda??a y todo el principado de Catalu??a (...); bien entendido que si se hallasen algunos lugares de dicho condado y veguer??a de Conflent solamente, y no del Rosell??n, que est??n dentro de dichos montes Pirineos, de la parte de Espa??a, quedar?? a su magestad cat??lica; como tambi??n si se hayasen algunos lugares y vegueria de Cerda??a solamente, y no de Catalu??a que est??n dentro de dichos montes, de la parte de Francia, quedar??n a su Magestad chris.
Traducci??: "S'havia convingut en la negociaci?? que comen???? a Madrid l'any 1656, sobre qual fonament hi va aquest tractat, que les muntanyes del Pirineu, que comunament han sigut sempre preses com a divisi?? entre les Espanyes i les G??l.lies, siguen d'aqu?? en???? tamb?? la divisi?? dels mateixos regnes."
Article 42: "Ha sigut convingut i acordat que el Sr. Rei Chr. quedar?? en possessi?? i gaudir?? efectivament de tot el comtat i vegueria del Rossell??, i del comtat i vegueria del Conflent, i al Sr. Rei cat??lic ha de quedar el comtat de Cerdanya i tot el principat de Catalunya (...);ben ent??s que si s'hi trobaren alguns llocs de l'esmentat comtat i vegueria de Conflent solament, i no del Rossell??, que estigueren dis de les esmentades muntanyes del Pirineu, de la part d'Espanya, quedar?? a sa Magestat cat??lica; com tamb?? si s'hi trobaren alguns llocs i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya que estigueren dins de les esmentades muntanyes, de la part de Fran??a, quedaran a sa Magestat chris."
[edita] Nota
La vil??la de Ll??via ??s un enclavament espanyol a Fran??a des del Tractat dels Pirineus, i del Tractat de Ll??via del 1660, degut al t??tol de vil??la concedit l'any 1528, per l'emperador Carles V.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- El Tractat dels Pirineus al Museu d'Hist??ria de Catalunya
- El Tractat dels Pirineus a El Talp.
- La duana de Sant Llloren?? de la Muga i el Tractat dels Pirineus article de Mari?? Baig.
- (franc??s) Text complet del Tractat transcripci?? dels arxius nacionals de Fran??a (en PDF)
- Carta Europea de les Lleng??es Regionals o Minorit??ries
- Resoluci?? del Parlament Europeu de 30 d'octubre de 1987 sobre les lleng??es i cultures de les minories regionals i ??tniques de la Comunitat Europea]]
