Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pau de Westf??lia - Viquip??dia

Pau de Westf??lia

De Viquip??dia

La Ratificaci?? del Tractat de M??nsterper Gerard Terborch (1648)
La Ratificaci?? del Tractat de M??nster
per Gerard Terborch (1648)
Banquet de la Gu??rdia C??vica d'Amsterdam a la Celebraci?? de la Pau de M??nsterper Bartholomeus van der Helst, 1648
Banquet de la Gu??rdia C??vica d'Amsterdam a la Celebraci?? de la Pau de M??nster
per Bartholomeus van der Helst, 1648

La Pau de Westf??lia, tamb?? coneguda com els Tractats de M??nster i Osnabr??ck, es refereix a la s??rie de tractats que van acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Prov??ncies Unides Holandeses i la Confederaci?? Su??ssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24 d'octubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romanogerm??nic Ferran III (1608-1657), els altres pr??nceps del Sacre Imperi Romanogerm??nic, Fran??a, i Su??cia.

Tamb?? es considera sovint part del tractat el Tractat dels Pirineus, signat el 1659, per tal d'acabar la guerra entre Fran??a i Espanya, que divid?? Catalunya en Catalunya del Nord (Estat Franc??s) i Catalunya del Sud (Estat espanyol).

Marca el comen??ament de l'era moderna, amb el qual s'acaba el feudalisme a les relacions internacionals, aix?? com el naixement de l'estat naci?? sobir??.

Taula de continguts

[edita] Lloc

Les negociacions de pau van mantenir-se despr??s de les converses inicials a les ciutats de M??nster i Osnabr??ck, que s??n a uns 50 quil??metres de dist??ncia, als estats que avui s??n Ren??nia del Nord-Westf??lia i Baixa Sax??nia. Aquestes ciutats van ser afavorides per Su??cia, si b?? els francesos havien proposat Hamburg i Col??nia. Calien dos llocs at??s que els l??ders protestants i cat??lics van rebutjar trobar-se l'un a l'altre. La ciutat de M??nster va ser utilitzada pels cat??lics, mentre que Osnabr??ck va ser utilitzada pels protestants.

[edita] Resultats

Mapa d'Europa despr??s del Tractat de Westf??lia
Mapa d'Europa despr??s del Tractat de Westf??lia

Els resultats del tractat van ser de gran amplitud. Entre altres coses, els Pa??sos Baixos guanyaven la independ??ncia d'Espanya, es donava fi a la Guerra dels Vuitanta Anys, i Su??cia guanyava la Pomer??nia Occidental, Wismar, Bremen i Verden. El poder de l'emperador es trencava, i els governants dels estats alemanys podien determinar una altra vegada la religi?? de les seves terres. El tractat tamb?? donava reconeixement legal als calvinistes. Tres noves grans pot??ncies internacionals sorgiren d'aquesta pau: Su??cia, les Prov??ncies Unides Holandeses i Fran??a. Tot i que el temps de Su??cia com a gran pot??ncia seria breu.

La majoria dels termes del tractat es poden atribuir al treball del Cardenal Juli Mazzarino, que llavors era de facto el l??der de Fran??a. Fran??a sortia de la guerra en una posici?? molt millor que qualsevol altra pot??ncia i en va poder dictar bona part, del tractat.

Un altre resultat important del tractat ??s que va posar fi a la dominaci?? secular del Sacre Imperi Rom?? sobre tot el m??n cristi??. L'estat naci?? passava a ser el nivell m??s alt de govern, sense estar subordinat a cap altre.

[edita] Principis

Els principis essencials de la Pau de Westf??lia eren:

  • La Pau de Praga s'incorporava a la Pau de Westf??lia (que incorporava la Pau d'Augsburg, encara que els seus territoris, que van ser restablerts per la Pau de Praga es restabliren un altre cop de 1624 a 1627, cosa que ajudava els protestants. Els calvinistes esdevenien aix?? internacionalment reconeguts i l'Edicte de Restituci?? es rescindia una altra vegada. El primer R??gim de Speyer s'acceptava internacionalment).
  • Hi havien tamb?? ajustaments territorials:
    • Fran??a obtenia els bisbats de Metz a la Lorena, Toul, Verdun sur Meuse, i tota l'Als??cia excepte Estrasburg i Mulhouse. Tamb?? adquiria un vot en el Reichstag, la instituci?? o Corts del R??gim d'Alemanya Imperial.
    • Su??cia aconseguia la Pomer??nia Occidental i els bisbats de Verden (Bremen de Bremen) i Stettin. Guanyava el control de la desembocadura dels rius Oder, Elba, i Weser, i tamb?? adquiria un vot en el R??gim Alemany Imperial.
    • Baviera obtenia un vot al Consell Imperial de pr??nceps d'Electors (que escollia el Sacre Emperador Rom??).
    • Brandenburg (m??s tard Pr??ssia) rebia la Pomer??nia oriental, i els bisbats de Arxidi??cesi de Magdeburg i el Bisbat de Halberstadt, el primer governador secular del qual va ser l'Elector del representant de Brandenburg, Joachim Friedrich von Blumenthal.
    • Su??ssa era reconeguda com a naci?? plenament independent.
    • La Rep??blica de les set Prov??ncies Unides dels Pa??sos Baixos (Pa??sos Baixos Protestants) era reconeguda com a naci?? independent (abans de la seva rebel??li?? un segle abans, havia estat una possessi?? dels Habsburg i, per tant, d'Espanya).
    • Els diversos estats alemanys independents (aproximadament 360) tenien el dret a exercir la seva pr??pia pol??tica exterior, per?? no podrien fer la guerra contra el Sacre Emperador Rom??. L'Imperi globalment encara podria fer la guerra i signar tractats.
    • Es prohibia l'elecci?? dels emperadors romans vivente imperatore (l'elecci?? de proper emperador abans de la seva mort, que de fet governava).
    • El Palatinat (Pfalzgraviate del Rin) es dividia entre el reestablert Elector Carles Llu??s Palat?? (fill i hereu de Frederic V) i l'Elector Maximili?? de Baviera (i per tant entre els protestants i els cat??lics). Carles Llu??s obtenia la part occidental, prop del Rin (incloent-hi el que m??s tard seria el Palatinat de Ren??nia i l'??rea al voltant de Heidelberg), i Maximili?? mantenia el Palatinat superior (avui al nord de Baviera).

[edita] Import??ncia

Sovint es diu que la Pau de Westf??lia inicia la diplom??cia moderna, en marcar el comen??ament del sistema modern d'estats naci?? (o "Estats Westfalians"). Aix?? ??s degut a que ??s la primera vegada que es d??na el reconeixement mutu de la sobirania de cada pa??s. Les seg??ents guerres europees no seran sobre assumptes de religi??, sin?? que resoldran assumptes d'estat. Aix?? va permetre futures aliances entre els poders cat??lics i protestants, donant lloc a un cert nombre de realineacions essencials. Tamb?? va consolidar les divisions internes d'Alemanya, la qual cosa l'imped?? d'unir-se en una naci?? manifesta. ??s la Pau de Westf??lia la que es cita m??s sovint com la fundaci?? per estudiar relacions internacionals.

[edita] Visions Actuals

El 1998 en un simp??sium sobre la Import??ncia Pol??tica de la Pau de Westf??lia de 1648, el llavors Secretari General de l'OTAN, Javier Solana, va dir que "humanitat i democr??cia [eren] dos principis essencialment irrellevants a l'ordre westfali?? original" i criticava que "el sistema westfali?? tenia els seus l??mits. Per a un costat, el principi de sobirania depenia de la rivalitat que a m??s produ??a la base per a m??s rivalitat, no per la comunitat d'estats; exclusi??, no integraci??." [1]

L'any 2000, el llavors Ministre d'Assumptes Exteriors d'Alemanya Joschka Fischer es referia a la Pau de Westf??lia en el seu Discurs d'Humboldt, en el qual sostenia que el sistema de pol??tica europea establerta per Westf??lia era obsolet: "El cor del concepte d'Europa despr??s de 1945 era i encara ??s un rebuig del principi D'equilibri de poders europeu i les ambicions hegem??niques d'estats individuals que havia emergit despr??s de la Pau de Westf??lia el 1648, un rebuig que prenia la forma d'un teixit m??s proper d'interessos vitals i el trasllat dels drets de sobirania dels estat naci?? a les institucions europees supranacionals." [2]

A les seq??eles dels atemptats de l'11 de mar?? de 2004 a Madrid, la xarxa terrorista al-Qaida va declarar que "el sistema internacional al??at a l'Oest pel Tractat de Westf??lia es col??lapsar??; i un sistema internacional nou augmentar?? sota la direcci?? d'un enorme estat isl??mic". [3]

Tamb??, es reclama sovint que la globalitzaci?? est?? portant a una evoluci?? del sistema internacional per superant l'estat westfali?? de sobiranies.

[edita] Trivialitat

Adolf Hitler va fer con??ixer les seves queixes al llibre Mein Kampf sobre com el Tractat de Westf??lia havia consolidat les divisions internes d'Alemanya durant 200 anys, dificultant el seu desenvolupament unitari i impedint-li aconseguir imperis colonials com havien fet Fran??a i Gran Bretanya.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs