Pau de Westfàlia

De Viquipèdia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com els Tractats de Münster i Osnabrück, es refereix a la sèrie de tractats que van acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24 d'octubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romanogermànic Ferran III (1608-1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic, França, i Suècia.

També es considera sovint part del tractat el Tractat dels Pirineus, signat el 1659, per tal d'acabar la guerra entre França i Espanya, que dividí Catalunya en Catalunya del Nord (Estat Francès) i Catalunya del Sud (Estat espanyol).

Marca el començament de l'era moderna, amb el qual s'acaba el feudalisme a les relacions internacionals, així com el naixement de l'estat nació sobirà.

Taula de continguts 1 Lloc 2 Resultats 2.1 Principis 3 Importància 3.1 Visions Actuals 4 Trivialitat 5 Vegeu també 6 Enllaços externs

[edita] Lloc

Les negociacions de pau van mantenir-se després de les converses inicials a les ciutats de Münster i Osnabrück, que són a uns 50 quilòmetres de distància, als estats que avui són Renània del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia. Aquestes ciutats van ser afavorides per Suècia, si bé els francesos havien proposat Hamburg i Colònia. Calien dos llocs atès que els líders protestants i catòlics van rebutjar trobar-se l'un a l'altre. La ciutat de Münster va ser utilitzada pels catòlics, mentre que Osnabrück va ser utilitzada pels protestants.

[edita] Resultats

Els resultats del tractat van ser de gran amplitud. Entre altres coses, els Països Baixos guanyaven la independència d'Espanya, es donava fi a la Guerra dels Vuitanta Anys, i Suècia guanyava la Pomerània Occidental, Wismar, Bremen i Verden. El poder de l'emperador es trencava, i els governants dels estats alemanys podien determinar una altra vegada la religió de les seves terres. El tractat també donava reconeixement legal als calvinistes. Tres noves grans potències internacionals sorgiren d'aquesta pau: Suècia, les Províncies Unides Holandeses i França. Tot i que el temps de Suècia com a gran potència seria breu.

La majoria dels termes del tractat es poden atribuir al treball del Cardenal Juli Mazzarino, que llavors era de facto el líder de França. França sortia de la guerra en una posició molt millor que qualsevol altra potència i en va poder dictar bona part, del tractat.

Un altre resultat important del tractat és que va posar fi a la dominació secular del Sacre Imperi Romà sobre tot el món cristià. L'estat nació passava a ser el nivell més alt de govern, sense estar subordinat a cap altre.

[edita] Principis

Els principis essencials de la Pau de Westfàlia eren:

• La Pau de Praga s'incorporava a la Pau de Westfàlia (que incorporava la Pau d'Augsburg, encara que els seus territoris, que van ser restablerts per la Pau de Praga es restabliren un altre cop de 1624 a 1627, cosa que ajudava els protestants. Els calvinistes esdevenien així internacionalment reconeguts i l'Edicte de Restitució es rescindia una altra vegada. El primer Règim de Speyer s'acceptava internacionalment).
• Hi havien també ajustaments territorials:
  • França obtenia els bisbats de Metz a la Lorena, Toul, Verdun sur Meuse, i tota l'Alsàcia excepte Estrasburg i Mulhouse. També adquiria un vot en el Reichstag, la institució o Corts del Règim d'Alemanya Imperial.
  • Suècia aconseguia la Pomerània Occidental i els bisbats de Verden (Bremen de Bremen) i Stettin. Guanyava el control de la desembocadura dels rius Oder, Elba, i Weser, i també adquiria un vot en el Règim Alemany Imperial.
  • Baviera obtenia un vot al Consell Imperial de prínceps d'Electors (que escollia el Sacre Emperador Romà).
  • Brandenburg (més tard Prússia) rebia la Pomerània oriental, i els bisbats de Arxidiòcesi de Magdeburg i el Bisbat de Halberstadt, el primer governador secular del qual va ser l'Elector del representant de Brandenburg, Joachim Friedrich von Blumenthal.
  • Suïssa era reconeguda com a nació plenament independent.
  • La República de les set Províncies Unides dels Països Baixos (Països Baixos Protestants) era reconeguda com a nació independent (abans de la seva rebel·lió un segle abans, havia estat una possessió dels Habsburg i, per tant, d'Espanya).
  • Els diversos estats alemanys independents (aproximadament 360) tenien el dret a exercir la seva pròpia política exterior, però no podrien fer la guerra contra el Sacre Emperador Romà. L'Imperi globalment encara podria fer la guerra i signar tractats.
  • Es prohibia l'elecció dels emperadors romans vivente imperatore (l'elecció de proper emperador abans de la seva mort, que de fet governava).
  • El Palatinat (Pfalzgraviate del Rin) es dividia entre el reestablert Elector Carles Lluís Palatí (fill i hereu de Frederic V) i l'Elector Maximilià de Baviera (i per tant entre els protestants i els catòlics). Carles Lluís obtenia la part occidental, prop del Rin (incloent-hi el que més tard seria el Palatinat de Renània i l'àrea al voltant de Heidelberg), i Maximilià mantenia el Palatinat superior (avui al nord de Baviera).

[edita] Importància

Sovint es diu que la Pau de Westfàlia inicia la diplomàcia moderna, en marcar el començament del sistema modern d'estats nació (o "Estats Westfalians"). Això és degut a que és la primera vegada que es dóna el reconeixement mutu de la sobirania de cada país. Les següents guerres europees no seran sobre assumptes de religió, sinó que resoldran assumptes d'estat. Això va permetre futures aliances entre els poders catòlics i protestants, donant lloc a un cert nombre de realineacions essencials. També va consolidar les divisions internes d'Alemanya, la qual cosa l'impedí d'unir-se en una nació manifesta. És la Pau de Westfàlia la que es cita més sovint com la fundació per estudiar relacions internacionals.

[edita] Visions Actuals

El 1998 en un simpòsium sobre la Importància Política de la Pau de Westfàlia de 1648, el llavors Secretari General de l'OTAN, Javier Solana, va dir que "humanitat i democràcia [eren] dos principis essencialment irrellevants a l'ordre westfalià original" i criticava que "el sistema westfalià tenia els seus límits. Per a un costat, el principi de sobirania depenia de la rivalitat que a més produïa la base per a més rivalitat, no per la comunitat d'estats; exclusió, no integració." [1]

L'any 2000, el llavors Ministre d'Assumptes Exteriors d'Alemanya Joschka Fischer es referia a la Pau de Westfàlia en el seu Discurs d'Humboldt, en el qual sostenia que el sistema de política europea establerta per Westfàlia era obsolet: "El cor del concepte d'Europa després de 1945 era i encara és un rebuig del principi D'equilibri de poders europeu i les ambicions hegemòniques d'estats individuals que havia emergit després de la Pau de Westfàlia el 1648, un rebuig que prenia la forma d'un teixit més proper d'interessos vitals i el trasllat dels drets de sobirania dels estat nació a les institucions europees supranacionals." [2]

A les seqüeles dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid, la xarxa terrorista al-Qaida va declarar que "el sistema internacional alçat a l'Oest pel Tractat de Westfàlia es col·lapsarà; i un sistema internacional nou augmentarà sota la direcció d'un enorme estat islàmic". [3]

També, es reclama sovint que la globalització està portant a una evolució del sistema internacional per superant l'estat westfalià de sobiranies.

[edita] Trivialitat

Adolf Hitler va fer conèixer les seves queixes al llibre Mein Kampf sobre com el Tractat de Westfàlia havia consolidat les divisions internes d'Alemanya durant 200 anys, dificultant el seu desenvolupament unitari i impedint-li aconseguir imperis colonials com havien fet França i Gran Bretanya.

[edita] Vegeu també

• Sacre Imperi Romanogermànic
• Guerra dels Trenta Anys
• Guerra dels Vuitanta Anys
• Tractat dels Pirineus

[edita] Enllaços externs

• Text del Tractat de Westfàlia. (anglès)
• Texts dels Tractats de Westfàlia (IPO i IPM) i algunes traduccions (alemany, anglès, castellà, francès, italià, suec).
• Mapa d'alta resolució d'Alemanya després del tractat de Westfàlia