Diplomàcia
De Viquipèdia
La diplomàcia és la conducta de negociacions entre les persones, els grups i els estats.
La paraula diplomàcia deriva del mot diploma que modernament significa acte jurídic. Els diplomàtics són les persones que es dediquen professionalment a l'exercici de la diplomàcia.
Amb un ús formal es refereix a la diplomàcia internacional portada a terme per diplomàtics professionals.
[edita] Tipus de diplomàcia
Fins a la Primera Guerra Mundial va perviure la diplomàcia secreta, en la qual es considerava normal i desitjable que els compromisos, acords i pactes entre Estats no fossin coneguts ni pels altres Estats ni per l'opinió pública interna. Avui dia està prohibida i es practica la Diplomàcia Oberta.
Hi ha dos principals tipus de diplomàcia: la diplomàcia bilateral entre dos estats i la diplomàcia multilateral que implica molts estats (diplomàcia internacional) o uns quants estats (diplomàcia regional).
La diplomàcia multilateral es practica des del segle XIX en el Congrés de Viena. En els darrers anys ha intervingut en la signatura de diversos tractats internacionals i en institucions com les Nacions Unides entre moltes altres.
[edita] Terminologia diplòmatica
Una missió diplomàtica és el terme col·lectiu per a un grup de diplòmatics d'un sol país. L'ambaixador està al cap d'una ambaixada. El cos diplomàtic és el conjunt de tots els diplomàtics residents en un país determinat.
[edita] Origen de la diplomàcia moderna
En la forma actual la diplomàcia només existeix des del Renaixement ja que segles abans els emissaris que enviaven els diferents estats eren només missatgers sense paper de negociador.
A partir de l'edat moderna amb la teorització del dret dels estats (ius gentium) la diplomàcia es presenta com una alternativa a la guerra.
Un destacat diplomàtic va ésser el cardenal Richelieu (1586-1642), primer ministre del rei Lluís XIII de França. Va ser ell qui va crear la noció de la raó d'estat que privilegia la seguretat de l'estat i del territori per sobre d'altres prioritats.
