Guerra dels Vuitanta Anys
De Viquipèdia
La guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies dels Països Baixos amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el 1568 i va finalitzar el 1648 amb el reconeixement de la independència de la República de les Set Províncies Unides, avui conegudes com a Països Baixos.
Després de la signatura de la Pau de Vervins el 1598 i del Tractat de Londres el 1604, amb els que les Espanyes aconseguien la pau amb el Regne de França i el Regne d'Anglaterra respectivament, els holandesos es quedaven sense recolzament militar i es quedaven sols a la guerra.
L'embargament que les Espanyes van mantenir sobre Holanda i la despesa militar que suposaven més de trenta anys de guerra havien deixat a les províncies econòmicament malmeses. La guerra va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys, tot i que entre el 1609 i 1621 hi va haver una aturada de les hostilitats per la Treva dels Dotze Anys.
Els Països Baixos del sud van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit.
[edita] Vegeu també
