Tractat de Londres (1604)
De Viquip??dia
El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra anglo-espanyola de 1585-1604.
Les negociacions van tenir lloc a l'edifici de Somerset House, motiu pel qul tamb?? rep el nom de Confer??ncia de Somerset House. Les condicions del tractat van ser bastant favorables a Espanya, per?? alhora van acabar amb les esperances espanyoles d'envair Anglaterra.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
L'any 1603 Espanya i Anglaterra duen gaireb?? 20 anys immersos en guerra, amb enormes p??rdues per a ambd??s pa??sos. A excepci?? de dues vict??ries angleses en els primers moments de la guerra (Batalla de Cadis de 1587 i el desastre de l'Armada Invencible el 1588), les successives confrontacions es contaven en vict??ries espanyoles. El 1589 l'Armada anglesa va ser expulsada de la costa de Portugal, amb grans p??rdues en el b??ndol angl??s. Milers de soldats anglesos foren enviats al Regne de Fran??a i Flandes per a lluitar contra les tropes espanyoles, pr??cticament sense ??xit. Aix?? mateix un aixecament cat??lic a l'illa d'Irlanda, que don?? suport ocasional a Espanya, desgast?? encara m??s l'ex??rcit angl??s aix?? com la seva moral (Guerra dels Nou Anys d'Irlanda). El tresor angl??s estava esgotat per la guerra despr??s de d??cades de subministrar fons als rebels protestants a Fran??a i els Pa??sos Baixos espanyols, i problemes sanitaris (la pesta) i alimentaris (dolentes collites) passaren grans factures als ex??rcits.
Afegit a aix??, els esfor??os espanyols per a defensar la Flota d'??ndies havien resultat reeixits gr??cies a la mort el 1595 dels pirates John Hawkins i Francis Drake en un desastr??s atac a Puerto Rico. Tot i que l'any 1596 la ciutat de Cadis va ser atacada de nou per una flota anglo-holandesa, atac que va causar enormes danys, els atacants no van poder endur-se el tresor de la Flota d'??ndies. Altres atacs mar??tims anglesos, com l'intent de presa de les A??ores el 1597, van resultar ser fracassos.
La situaci?? a Espanya, per??, tampoc era massa bona despr??s de d??cades de guerra amb els rebels holandesos i Fran??a, Anglaterra i l'Imperi Otom??, que unit al cost de mantenir l'ex??rcit professional, la marina i la defensa d'un imperi est??s per quatre continents provo?? l'entrada de l'estat en crisi ec??nomica. La situaci?? va ser agreujada per una epid??mia de pesta a Castella.
Despr??s de la mort d'Isabel I d'Anglaterra el 1603 el seu successor Jaume I d'Anglaterra impos?? una pol??tica menys belicosa, suspenent les hostilitats amb Espanya.
[edita] Condicions
En aquest context cal entendre que la promesa de Jaume I d'Anglaterra de no intervenir en els assumptes continentals fos suficient per a Felip III d'Espanya per a signar la pau. A canvi, Espanya renunciava a nomenar un rei cat??lic per a la corona d'Anglaterra, i fins i tot a garantir toler??ncia anglesa al catolicisme.
Segons les condicions del tractat, Anglaterra renunciava a prestar cap tipus d'ajuda a les Prov??ncies Unides, obria el Canal de la M??nega al transport mar??tim espanyol, prohibia als seus s??bdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oce?? Atl??ntic. A canvi, Espanya concedia facilitats al comer?? angl??s a les ??ndies espanyoles.
La ren??ncia d'Anglaterra a continuar ajudant als rebels holandesos va ser la base de el Treva dels Dotze Anys signada el 1609.
Anglaterra i Espanya van continuar en pau fins el 1654.
[edita] Delegaci?? anglesa
- Robert Cecil (1563-1612), Secretari d'Estat i Ministre de Jaume I.
- Charles Blount (1563-1606), soldat.
- Thomas Sackville (1536-1608), poeta i Secretari del Tresor.
- Henry Howard (1540-1614)
- Charles Howard (1536-1624)
[edita] Delegaci?? espanyola
Els delegats espanyols provenien dels diferents regnes llavors sota domini espanyol.
- Carlos de Ligne, comte d'Aremberg.
- Juan Fern??ndez de Velasco, duc de Frias i condestable de Castella.
- Jean Richardot, president del Consell Reial.
- Alessandro Robida, senador del Ducat de Mil??.
- Louis Vereyken, auditor de Brussel??les.
- Juan de Tassis y Acu??a, comte de Villamediana.
