Catalunya del Nord

De Viquip??dia

Catalunya del Nord


(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

Dades estad??stiques

Capital

Perpiny??

Superf??cie

4.116 km² (incloent la Fenolleda)

Poblaci?? (2007)

426.000 hab. (incloent la Fenolleda)

Densitat (2007)

103 hab./km² (incloent la Fenolleda)

La Catalunya del Nord (tamb?? anomenada Catalunya Nord) ??s la part de Fran??a hist??ricament i culturalment catalana i separada de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). Compr??n les comarques hist??riques del Rossell??, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majorit??riament occitana, s'inclou sovint en la definici?? de Catalunya del Nord per les seves relacions geogr??fiques i administratives amb el Rossell??.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament franc??s dels Pirineus Orientals (Pyr??n??es Orientales en franc??s), el qual s'engloba dins de la regi?? del Llenguadoc-Rossell?? (Languedoc-Roussillon).

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprov?? l'oficialitat del catal??, juntament amb el franc??s.^[1]

[edita] Geografia

La Catalunya del Nord ocupa principalment la part oriental dels Pirineus i s'est??n per la plana del Rossell?? fins a arribar al nord, on les Corberes el separen de l'Aude i, al sud, el mass??s de l'Albera el separa de l'Alt Empord??. Limita a l'oest amb Andorra i a l'est amb la mar Mediterr??nia. Els rius Tet, Tec i Agl?? travessen la Catalunya del Nord d'oest a est paral??lelament l'un a l'altre. Els massissos del Carlit (2.921 m) i del Canig??, al sud, (2.785 m) hi destaquen per la seva gran al??ada.

[edita] Organitzaci?? territorial

A la Catalunya del Nord hi ha 6 comarques hist??riques que no es corresponen amb l'actual divisi?? administrativa del departament.

[edita] Propostes de divisi?? comarcal

La divisi?? comarcal de la Catalunya del Nord m??s acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagu?? a la seva obra Determinaci?? de les comarques naturals i hist??riques de Catalunya, on tracta conjuntament tant la Catalunya del Nord com el Principat i tamb?? el nord de la Franja de Ponent. Aquest projecte de divisi?? comarcal va ser premiat als Jocs Florals del 1897.

Posteriorment, totes les divisions que es van proposar partiren d'aquesta, com la proposta feta per Joan Becat a l'Atlas de Catalunya Nord el 1977, on restitu??a al Rossell?? aquelles subcomarques meridionals que Font i Sagu?? havia atribu??t al Vallespir. Hi podem veure la inclusi?? de la Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creaci?? el 4 de mar?? de 1790.

D'aquesta manera, la Catalunya del Nord queda organitzada en 5 comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:

el Rossell?? (92 municipis), amb Perpiny?? com a cap.
el Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap.
el Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap.
el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap.
l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montllu??s com a cap.
la Fenolleda (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap.

?????? Alta Cerdanya

?????? Capcir

?????? Conflent

?????? Fenolleda

?????? Rossell??

?????? Aspres

?????? Vallespir

En el Nomencl??tor topon??mic de la Catalunya del Nord (2007) de la Universitat de Perpiny?? i l'Institut d'Estudis Catalans^[2], s'introdueix com a nova comarca els Aspres amb els municipis del sud-oest del Rossell??. A m??s canvia diversos municipis del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya al Conflent.

[edita] Divisi?? actual

La divisi?? administrativa actual correspon al model franc??s. Des de la Revoluci?? que la Catalunya del Nord est?? continguda al departament dels Pirineus Orientals (Pyr??n??es Orientales en franc??s), creat el 4 de mar?? de 1790. (Vegeu Pirineus Orientals.)

[edita] Entitats supramunicipals

A la Catalunya Nord, hi ha les seg??ents entitats supramunicipals:

Comunitat d'aglomeraci?? de Perpiny??-Mediterr??nia
Mancomunitat municipal de les Alberes
Mancomunitat municipal dels Aspres
Mancomunitat municipal del Ribesalt??s-Agl??-Manadell
Mancomunitat municipal del Vallespir
Mancomunitat municipal del Rossell?? Sud
Mancomunitat municipal del Rossell?? Conflent
Mancomunitat municipal de la Costa Vermella
Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir
Mancomunitat municipal del sector d'Il??liberis
Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterr??nia
Mancomunitat municipal de l'Agl?? Fenolleda
Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya
Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent
Mancomunitat municipal de Vin???? Canig??
Mancomunitat municipal de Canig??-Vall del Cad??

Tamb?? hi ha municipis que no formen part de cap agrupaci?? supramunicipal.

[edita] Hist??ria

??s evident que, abans del 1659, la hist??ria de la Catalunya del Nord correspon a la hist??ria del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trenc?? a partir del tractat dels Pirineus, en qu?? aquesta part del Principat emprenia una hist??ria diferenciada:

[edita] Bressol del Casal de Barcelona

La nissaga de comtes i reis del Casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Ri?? (antigament Arri??), prop de la vila de Prada, al Conflent.

[edita] Tractat dels Pirineus

A conseq????ncia de la signatura per part del rei d'Arag?? del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocat??ria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a Fran??a. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.

Alguns anys despr??s, el 1700, hi va ser prohibit l'??s de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho ??s a l'actualitat, si m??s no en l'??mbit oficial. Tamb?? van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, c??nsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

A la Cerdanya, fins el 1802 la frontera eclesi??stica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell en depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.

[edita] Creaci?? del departament

Logotip del govern del departament dels Pirineus Orientals

El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de mar?? del 1790 en aplicaci?? de la llei del 22 de desembre de 1789. Dues dates permeten comprendre millor la hist??ria del departament:

1258: el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la corona francesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rossell??, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa.
1659: la frontera pol??tica actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist m??s amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administraci?? francesa, amb l'excepci?? de la vila de Ll??via.

Malgrat la creaci?? del departament el 1790, la rivalitat, m??s o menys amistosa segons les ??poques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regi?? utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbon??s). Actualment aquest mot ??s utilitzat pels catalans de la Catalunya Sud per designar (tamb?? pejorativament) les persones d'origen franc??s.

Al segle XIX els Pirineus Orientals van ser un dels departaments m??s republicans de Fran??a, en part gr??cies a la pres??ncia de Francesc Arag??, home pol??tic i savi nascut a Estagell.

[edita] Llengua

?????? Municipis hist??ricament catalanoparlants

?????? Municipis no catalanoparlants (hist??ricament de parla occitana)

?????? Municipis amb parlars de transici?? o d'adscripci?? discutida

El reial decret franc??s de Llu??s XIV del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicaci?? de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'??s de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut. Des d'aleshores, el franc??s continua essent l'??nica llengua oficial, i l'??nica que s'utilitza en l'ensenyament p??blic.

Recentment, l'Estat franc??s ha modificat la seva constituci?? i ha afegit al seu article 2 la frase seg??ent: La langue de la R??publique est le fran??ais. ("La llengua de la rep??blica ??s el franc??s."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el franc??s contra l'expansi?? de l'angl??s, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o c??vics en catal??, o per refusar la pres??ncia del catal?? en l'administraci??.

[edita] Oficialitat del catal??

Per a m??s informaci??, consulteu l'article Carta en favor del catal??

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declar?? l'oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el franc??s, mitjan??ant la Carta en favor del catal??. La Carta disposa de 9 articles que, a banda de recon??ixer l'oficialitat del catal??, reconeix tamb?? l'Institut d'Estudis Catalans com autoritat ling????stica i pret??n assegurar l'??s i coneixement general de la llengua en l'administraci?? i la vida sociecon??mica. Entre d'altres, fa refer??ncia als mitjans de comunicaci?? p??blics i privats, l'escola i la retolaci?? vi??ria.

[edita] Economia

L'economia de la Catalunya del Nord gira tradicionalment entorn de l'agricultura, dominada per l'arboricultura (amb nombrosos horts de presseguers, d'albercoquers i de cirerers), l'horticultura (enciams i carxofes, sobretot) i la viticultura. En aquest ??mbit, la regi?? es distingeix per una important producci?? de vins dol??os naturals, amb quatre denominacions prestigioses: Banyuls, Maur??, Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes, sense comptar el Byrrh, elaborat als cellers de Tu??r. Es produeixen tamb?? nombrosos vins secs amb Denominaci?? d'Origen, negres sobretot, dels quals els de Cotlliure s??n sens dubte els m??s coneguts.

La ramaderia, en retroc??s durant diversos decennis, sembla que est?? agafant un nou vigor, en particular amb la producci?? de carn amb denominaci?? de qualitat com ara la vedella rosada dels Pirineus.

Tanmateix cal precisar que no s??n gaires m??s de 8 000 persones, si s'exceptuen els treballadors estacionals, les que viuen de l'agricultura. Les empreses industrials hi s??n poc nombroses i no s??n suficients per pal??liar la important taxa d'atur de la regi?? (m??s d'un 15% de la poblaci?? activa). La majoria de la poblaci?? treballa en el sector terciari (administraci??, serveis, distribuci??, turisme). El padr?? de 1999 donava les xifres seg??ents pel que fa a l'ocupaci?? per sectors:

agricultura: 8.227
ind??stria: 10.389
construcci??: 8.460
terciari: 97.673

[edita] Demografia

La Catalunya del Nord t?? al voltant dels 400.000 habitants. La ciutat de Perpiny?? n'agrupa m??s d'un quart tota sola, i m??s d'un ter?? comptant-hi la rodalia. ??s l'??nica ciutat important; a part de la capital, les principals poblacions s??n Canet de Rossell??, Cabestany, Sant Esteve del Monestir, Ribesaltes, Sant Lloren?? de la Salanca, Bomp??s, Sant Cebri?? de Rossell??, Argelers, Tu??r, Ceret, Elna i Prada, que tenen cada una entre 6.000 i 10.000 habitants. El districte de Perpiny??, per la seva banda, amb 287.272 habitants, ??s el m??s poblat de la Catalunya del Nord. Els dos altres, Ceret i Prada, tenen respectivament 66.624 i 38.907 habitants.

El repartiment per grups d'edat mostra un nombre relativament elevat de persones m??s grans de 60 anys (el 29% de la poblaci??, contra un 21,3% per al conjunt de l'estat franc??s).

Aquesta edat avan??ada de la poblaci?? t?? com a conseq????ncia un ??ndex de mortalitat superior al de natalitat. Tanmateix la poblaci?? es troba en augment constant des de fa uns quants decennis gr??cies a un saldo migratori clarament positiu. La Catalunya del Nord atreu en particular jubilats gr??cies al seu clima agradable, la qual cosa contribueix alhora a l'augment de la poblaci?? i al seu envelliment. L'evoluci?? de la poblaci?? ha estat la seg??ent:

1954: 230.285 habitants
1975: 299.506 habitants
1982: 334.557 habitants
1990: 363.796 habitants
1999: 392.803 habitants
2005: 412.685 habitants

[edita] Clima

Foto del Canig?? feta des de la carretera que porta a l'aeroport de Perpiny?? (a Ribesaltes).

El clima, de tipus mediterrani, permet tenir hiverns relativament dol??os, amb qu?? les nevades s??n molt rares a la plana. Els estius s??n sovint molt c??lids. Els vents hi tenen un gran paper, en particular la tramuntana, vent del nord-oest, anomenat mistral a Occit??nia, que sovint assoleix velocitats superiors als 100 km/h. El vent de llevant, per la seva part, ??s el que porta la pluja.

[edita] Cultura

La cultura catalana continua sent-hi molt viva??, fins i tot tenint en compte que hi ha ben pocs joves que parlin la llengua. A la Catalunya del Nord s'hi fan nombrosos aplecs o concentracions populars, i els balls tradicionals, en particular la sardana, hi tenen molt de predicament. Cada any t?? lloc a Prada, al Conflent, la Universitat Catalana d'Estiu. La llengua catalana s'ensenya a les escoles prim??ries, als liceus (instituts), als col??legis i a la universitat; l'ensenyament nom??s es fa en catal?? en algunes escoles privades com ara la Bressola i Arrels, o col??legis com el Comte Guifr??.

Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a la Catalunya del Nord al principi del segle XX, b?? a Ceret, b?? a Cotlliure. ??s en gran part a Cotlliure, on es quedaren Henri Matisse i Andr?? Derain, on va n??ixer el fauvisme. El cubisme, per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freq??entada per Pablo Picasso i Georges Braque a partir del 1911. L'escultor Ar??stides Maillol, fam??s per les seves obres de tema femen??, tamb?? va n??ixer a la Catalunya del Nord, on desenvolup?? gran part de la seva producci?? art??stica. Ceret acull avui un important Museu d'Art Modern, fundat el 1950 per Pierre Brune. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el festival fotogr??fic Visa pour l'Image de Perpiny?? i el festival Pau Casals de m??sica cl??ssica a Sant Miquel de Cuix??, al Conflent.

Com a escriptors nordcatalans destaquen Jordi Pere Cerd??, Pere Verdaguer, Joan-Llu??s Llu??s, Renada Laura Portet i Joan-Daniel Bezsonoff i com a m??sics Pascal Comelade i Gerard Jacquet.

Existeixen associacions com l'Assemblea Nord-catalana que hi treballen per la cultura catalana.

[edita] Esports

El rugbi, amb el seu equip emblem??tic, la USAP de Perpiny??, ??s l'esport estrella de la Catalunya del Nord. Encara que tamb?? ??s conegut l'equip de rugbi a 13, els Catalans Dragons Union Treiziste Catalane, ??s a dir, la Uni?? Tretzista Catalana, que tamb?? pertany a la ciutat de Perpiny??.

[edita] Refer??ncies

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Comarques de la Catalunya Nord
Alta Cerdanya \| Capcir \| Conflent \| Rossell?? \| Vallespir

Comarques de Catalunya
Alt Camp \| Alt Empord?? \| Alt Pened??s \| Alt Urgell \| Alta Ribagor??a \| Anoia \| Bages \| Baix Camp \| Baix Ebre \| Baix Empord?? \| Baix Llobregat \| Baix Pened??s \| Baixa Cerdanya \| Barcelon??s \| Bergued?? \| Conca de Barber?? \| Garraf \| Garrigues \| Garrotxa \| Giron??s \| Maresme \| Montsi?? \| Noguera \| Osona \| Pallars Juss?? \| Pallars Sobir?? \| Pla de l'Estany \| Pla d'Urgell \| Priorat \| Ribera d'Ebre \| Ripoll??s \| Segarra \| Segri?? \| Selva \| Solson??s \| Tarragon??s \| Terra Alta \| Urgell \| Vall d'Aran \| Vall??s Occidental \| Vall??s Oriental
Comarques hist??riques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya \| Capcir \| Conflent \| Rossell?? \| Vallespir