Felip IV de Castella
De Viquip??dia
Felip III d'Arag?? i Portugal, IV de Castella i VII de Borgonya, anomenat el Gran, (Valladolid, Espanya 1605 - Madrid 1665 ), pr??ncep d'Ast??ries (1605-1621); rei de Portugal (1621-1640); rei de Castella i Lle??, Arag??,Mallorca, Sic??lia, N??pols, Sardenya, duc de Borgonya i Mil?? i comte de Barcelona (1621-1665).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Va n??ixer a Valladolid el 8 d'abril de 1605, fill del rei Felip III de Castella i de l'arxiduquessa Margarida d'??ustria. Era n??t per l??nia paterna del rei Felip II de Castella i de l'arxiduquessa Anna d'??ustria, i per l??nia materna de l'arxiduc Carles II d'??ustria i de la princesa Anna Maria de Baviera.
[edita] Ascens al tron
El 1605, just en n??ixer, fou nomenat pr??ncep d'Ast??ries, t??tol reservat a l'hereu de la Corona. A la mort del seu pare, el 1621, reb?? la totalitat dels seus t??tols.
[edita] N??pcies i descendents
Es cas?? el 25 de novembre de 1615 a Bordeus amb la princesa Isabel de Fran??a, filla del rei Enric IV de Fran??a i de la princesa Maria de M??dici. D'aquesta uni?? nasqueren:
- SAR la infanta Maria Margarida d'Espanya, nascuda el 1621 a Madrid i morta el mateix any a la capital.
- SAR l'infant Baltasar Carles d'Habsburg, nat a Madrid el 1626 i mort el 1646 a Madrid.
- SAR la infanta Maria Teresa d'Espanya, nada el 1638 a Madrid i morta el 1683 a Par??s. Es cas?? amb el rei Llu??s XIV de Fran??a.
Es cas??, en segones n??pcies, el 7 d'octubre de 1649 a Madrid amb Marianna d'??ustria, filla de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogerm??nic i de la infanta Marianna d'Espanya. D'aquesta uni?? nasqueren:
- SAR la infanta Margarida d'Espanya, nascuda a Madrid el 1651 i morta a Viena el 1673. Es cas?? el 1666 amb l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogerm??nic.
- SAR la infanta Maria Ambr??sia de la Concepci?? d'Espanya, nada el 1655 a Madrid i morta el mateix any a la capital.
- SM el rei Carles II d'Espanya, nat el 1661 a Madrid i mort el 1700 al Monestir de l'Escorial. En primeres n??pcies es cas?? amb la princesa Maria Llu??sa d'Orleans i en segones n??pcies amb la princesa Maria Anna del Palatinat-Neuburg.
Va tenir diversos fills il??leg??tims, entre ells, tingut de l'actriu Maria Calderon La Calderona:
[edita] Ascens del Comte-Duc d'Olivares
[edita] Reformes internes
L'objectiu prioritari del seu mandat va ser restaurar el poder de la corona, que havia patit una disminuci?? considerable en el regnat anterior. Va delegar el seu poder en el poder??s comte duc d'Olivares (1621-1643), amb l'objectiu de realitzar un ambici??s projecte de reforma que afectava a la major part de les institucions. La seva primera tasca es va centrar en l'Hisenda, on va intentar recuperar les rendes perdudes: el control sobre la despesa p??blica, l'ordenament i estructuraci?? del sistema impositiu, entre altres.
En l'??mbit econ??mic, es va intentar importar el model mercantilista holand??s i es va presentar el projecte de la 'Uni?? d'Armes, amb la finalitat d'ordenar i canalitzar els recursos provinents dels territoris perif??rics, necessaris per a mantenir un ex??rcit potent per afrontar la guerra dels trenta anys i de pas establir la periodicitat i seguretat dels lliuraments a la Hisenda reial. El projecte de reformes es va completar amb les mesures moralitzants proposades per la Junta de Reforma, entre el 1618 i el 1622.
El 1624 la ideologia reformadora es va plasmar en el Gran Memorial, destacant com a grans l??nies d'actuaci?? la consecuci?? d'una monarquia de tall administratiu, dominada per l'efic??cia, i la racionalitzaci?? de les accions de govern, encaminades cap a l'acompliment d'objectius i amb criteris purament executius.
Diversos problemes faran fracassar el projecte reformador: la quantitat decreixent d'or que arriba al port de Sevilla entre 1619 i 1621, l'oposici?? de les Corts de Castella als canvis en els impostos, l'oposici?? de les regions a la Uni?? d'Armes i l'enfrontament dels consells al Comte-Duc i a les seves juntes. Tot plegat incid?? per declarar la primera fallida de la monarquia el 1627, despr??s d'haver aconseguit dues grans vict??ries militars el 1625 (Batalla de Bahia i batalla de Breda). A m??s, la intervenci?? a Boh??mia en 1618 i la no renovaci?? de la treva d'Anvers el 1621 van viciar la pol??tica exterior i van suposar un maldecap per al govern d'Olivares.
La situaci?? es va anar convertint de dram??tica en desastrosa. A pesar del benefici que en primera inst??ncia va suposar la fallida per eixugar el d??ficit, els fets posteriors van resultar nefastos. Aix??, entre 1621 i 1626 es va procedir a encunyar moneda de vell?? en exc??s; la car??ssima intervenci?? a M??ntua va anar seguida de les derrotes a la batalla de Matanzas (1628), la batalla de Hertogenbosch (1629) i la batalla de Pernambuco (1630). Les mesures no van fer m??s que empitjorar la situaci??: l'abolici?? dels milions per part de Felip IV i l'augment excessiu del monopoli de la sal el 1631 van provocar la rebel??li?? a Biscaia (1631-1634); els projectes de reforma van quedar definitivament aparcats, instal??lada la monarquia en un esfor?? b??l??lic que implicava tots els territoris i que consumia els escassos recursos de la Hisenda.
[edita] Caiguda d'Olivares
El 1635 el conflicte de la guerra dels Trenta Anys porta a la guerra amb el Regne de Fran??a, un costos??ssim conflicte que aprofund?? la crisi de la monarquia, obligada a rec??rrer a la venda de regalies i patrimoni de la Corona, a donatius i a la utilitzaci?? de les Corts per augmentar els serveis. A m??s a m??s, la necessitat de fons incrementa la pressi?? sobre una noblesa ja endeutada, sobre la qual recaur?? la necessitat de tropes i la defensa del regne, al mateix temps que ??s allunyada de la Cort per Olivares. Si b?? la guerra va ser al principi exitosa (batalla de Nordlingen (1634), batalla d'Ondarribia (1638), les mesures preses per a sufragar-la van provocar les revoltes de catalans i portuguesos (1640) i van costar el c??rrec a Olivares el 23 de gener de 1643 i el seu desterrament. En el seu lloc, es va formar un govern d'emerg??ncia, tutelat per Felip IV, que ja no tornaria a donar el mateix grau de poder a ning?? m??s.
[edita] Conflicte amb Catalunya
El conflicte entre el Comte-Duc i Catalunya va iniciar-se amb la negaci?? de les Corts Catalanes de col??laborar amb la Uni?? d'Armes que el Comte-Duc havia proposat el 1626. La guerra contra Fran??a va dificultar m??s l'entesa de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent amb l'Estat.
Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rossell?? van causar grans mals a les zones rurals, actuant en determinats moments com un ex??rcit d'ocupaci??. En senyal de protesta, el 7 de juny de 1640 uns centenars de segadors catalans, que es trobaven a Barcelona per a ser contractats per a la sega, van ocupar la ciutat i van matar el virrei, en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat va actuar amb indecisi??, per la qual cosa el v??lid del rei volgu?? actuar amb for??a. Com a resultat de la manca de resposta del rei a les reiterades protestes de la Generalitat pels abusos de les tropes i la insuportable c??rrega fiscal que les institucions havien de suportar, la Generalitat trenc?? amb la monarquia i va proclamar la Rep??blica Catalana. Finalment, davant la imminent guerra amb Castella, Pau Claris hagu?? de transigir davant la pressi?? diplom??tica francesa i don?? el comtat de Barcelona al rei Llu??s XIII de Fran??a. Des de llavors i durant dotze anys, es desenvoluparia una guerra entre la monarquia espanyola i Catalunya, primer amb l'ajut de Fran??a i posteriorment sola, que s'ha conegut com a Guerra dels Segadors.
[edita] Conflicte amb Portugal
El retorn de les hostilitats a les Prov??ncies Unides el 1640 va repercutir sobre les col??nies portugueses d'??sia i Brasil. Al desembre d'aquell any una conspiraci??, encap??alada per la noblesa, va proclamar rei de Portugal el duc de Bragan??a, amb el nom de Joan IV de Portugal. Aquest va firmar la pau amb els holandesos i va obtenir el suport dels anglesos i francesos. Obligat el Comte-Duc a combatre en molts fronts, nom??s va aconseguir reunir un ex??rcit molt debilitat, que fou derrotat a la batalla d'Elvas, i d'aquesta manera Portugal assol?? la independ??ncia.
[edita] Ascens de Luis M??ndez de Haro
Despr??s de la caiguda d'Olivares el rei va nomenar nou v??lid Luis M??ndez de Haro, nebot de l'anterior, amb el t??tol de primer ministre. El seu objectiu es centr?? en acabar amb els conflictes interns i aconseguir la pau a Europa.
[edita] Revoltes internes
Els conflictes a Catalunya i Portugal van continuar, unint-se a aquests els d'Arag??. M??ndez de Haro aconsegu??, el 1652, finalitzar la Guerra dels Segadors, despr??s de 15 mesos de setge, entrant el mateix rei a Barcelona.
La pressi?? fiscal, la falta d'aliments, el descontentament per l'alteraci?? de la moneda i les lleves crearan malestar en diverses zones com al Regne de N??pols i Sic??lia el 1647, Corona de Castella entre 1647-1652 i 1655-1657.
[edita] Pol??tica exterior
Els ter??os castellans van ser ven??uts a la Batalla de Rocroi el 1643, per la qual cosa M??ndez de Haro decid?? canviar d'estrat??gia. Pel Tractat de Westfalia es reconeixia la independ??ncia de les Prov??ncies Unides i la conservaci?? dels Pa??sos Baixos espanyols.
La guerra amb Fran??a va continuar pel problema plantejat sobre el Franc Comtat i el Rossell??. Gr??cies a la guerra interna de Fran??a els castellans aconseguiren derrotar els francesos a Valenciennes el 1656. Anglaterra i la pr??pia Fran??a pactaren l'any seg??ent repartir-se les Disset Prov??ncies, iniciant-se un nou front. La insostenibilitat de la guerra condu?? a firmar la pau amb el pa??s gal per la Pau de Munster de 1648 i el Tractat dels Pirineus de 1659 que signific?? la definitiva p??rdua del Rossell?? i de part de la Cerdanya, aix?? com l'Artois, que caigueren en mans franceses. Tamb?? es pact?? el matrimoni de la infanta Maria Teresa d'Espanya amb Llu??s XIV de Fran??a, amb una dot de 500.000 escuts.
[edita] Independ??ncia de Portugal
El 1665 Alfons VI de Portugal aconsegu?? una gran vict??ria a la Batalla de Villaviciosa contra el rei castell??, posant fi aix?? a les pretensions d'aquest d'intentar unir de nou la Corona portuguesa als dominis dels ??ustries castellans.
[edita] Segle d'Or
Felip IV fou un home de gran cultura i mecenes de les arts, adquirint per la Corona m??s de 800 quadres, la majoria exposats avui dia al Museu del Prado de Madrid, d'artistes tant importants com Diego Vel??zquez, Giovanni Lanfranco, Aniello Falcone o Nicola Poussin.
[edita] Mort i successi??
Va morir el 17 de setembre de 1665 a Madrid, sent enterrat al Monestir de l'Escorial, i deixant una monarquia en profunda recessi?? i crisis i amb la seva autoritat fortament q??estionada per nobles, ciutats i regions.
Per la mort del seu fill Baltasar Carles d'Habsburg fou succeit pel seu fill petit Carles II d'Espanya, l'??ltim rei de la Dinastia dels ??ustries.
| Precedit per: Felip d'Habsburg |
Pr??ncep d'Ast??ries 1621???1641 |
Succe??t per: Baltasar d'Habsburg |
| Precedit per: Felip II |
Comte de Barcelona primer per??ode 1621???1641 |
Succe??t per: Llu??s XIII |
| Precedit per: Llu??s XIV |
Comte de Barcelona segon per??ode 1652???1665 |
Succe??t per: Carles II |
| Precedit per: Felip II/III |
Rei de Portugal 1621???1640 |
Succe??t per: Joan IV |
| Rei de Castella i Lle??, Arag??, Sic??lia, N??pols, Sardenya, Duc de Borgonya i Mil?? 1621???1665 |
Succe??t per: Carles II |
