Comtat de Berga

De Viquip??dia

El comtat de Berga, o vescomtat de Berga, fou una jurisdicci?? feudal dels segles X a XII depenent del comtat de Cerdanya. Comprenia l'actual comarca del Bergued??, sense la vall de Lillet, i part del Bages (Nav??s i Sant Mateu de Bages).

Nom??s va tenir dos per??odes breus amb comtes titulars propis:

Entre 988 i 1002, Oliba I
Entre 1035 i 1050, Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga

Va ser governat habitualment com a comtat aut??nom per vescomtes feudataris del comte de Cerdanya.

[edita] Or??gens

El seu origen es troba en l'antic pagus de Berga, una demarcaci?? existent segurament en temps dels visigots i dels romans, ja que coincidia amb el territori de l'antiga tribu ibera dels bergistans o bergussis. En un principi, el pagus de Berga formava part del comtat de Cerdanya.

L'expansi?? del comtat de Cerdanya va fer que aquest comtat traspass??s aviat, durant el segle IX, la barrera muntanyosa de la serra del Cad??, la Tosa d'Alp, el Puigllan??ada i el Mogrony. A principis del segle X, els comtes de Cerdanya organitzaren el pagus de Berga com a comtat, nomenant-hi un vescomte el 905. El 1035, el comtat de Berga ja tenia una marca (frontera) amb els ??rabs:la marca de Berga, ??s a dir, el sector de la Segarra conquerit pels comtes de Cerdanya durant el segle XI, que comprenia una estreta franja des de Castellfollit de Riubreg??s, el Portell, Pujalt, Ferran, G??ver i les Oluges, fins a prop de T??rrega, limitada al nord i al sud pel comtat d'Urgell i pel comtat d'Osona. El 1058, el comte Ramon Guifr?? de Cerdanya va concedir al comte de Barcelona el dret a expandir-se per la seva marca, m??s enll?? de les Oluges.

[edita] Evoluci??

El comtat de Berga sempre va estar unit a la casa comtal de Cerdanya. El 988, despr??s de l'abdicaci?? del comte de Cerdanya Oliba Cabreta, el comtat de Berga pass?? a govern del seu fill Oliba, qui, despr??s de renunciar al govern el 1002, seguiria la carrera eclesi??stica i arribaria a ser l'abat Oliba; aleshores, el comtat de Berga pass?? al comte Guifr?? II de Cerdanya, germ?? de l'abat Oliba.

El 1035, Guifr?? II de Cerdanya abandon?? el govern dels seus comtats i es retir?? com a monjo al monestir de Canig??; llavors, entre els anys 1035 i 1050, el comtat el reg?? el seu fill Bernat i, despr??s, el seu germ?? Berenguer, futur bisbe de Girona; finalment, el comtat de Cerdanya pass?? al comte Ramon Guifr?? de Cerdanya, qui, el 1068, el ced?? al seu fill Guillem Ramon; aquest, el 1094 el conced?? al seu fill segon, Bernat Guillem, que en fou comte exclusiu fins que, el 1109, esdevingu?? comte de Cerdanya a la mort del seu germ?? Guillem Jord??.

[edita] La fi del comtat

El 1117, arran de la mort sense descend??ncia del comte Bernat Guillem, va estingir-se la casa comtal de Cerdanya. Aleshores, els seus dominis -el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent- passaren al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, cos?? germ?? de Bernat Guillem.

Durant el segle XII, els comtes de Barcelona desmantellaren tota l'organitzaci?? administrativa del comtat de Berga.