Guerra dels remences
De Viquip??dia
La Guerra dels remences o Revolta del remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l'abolici?? dels Mals usos, un conjunt de grav??mens, servituds i subordinaci?? humiliant cap al seu senyor.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
A la primera meitat dels segle XV, la corona havia tingut posicions canviants entre el suport a les reivindicacions remences (Joan I i Mart?? l'Hum??) i un major suport a la noblesa (Ferran d'Antequera i Alfons el Magn??nim).
Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons, des de N??pols, a alterar la seva postura i a dictar en 1448 una reial provisi??, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressi?? dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenci??.
Amb aquesta finalitat es constitu?? un gran sindicat remen??a, que durant el bienni 1448-1449 tingu??, m??s de 400 reunions controlades per un oficial reial.
El 14 de gener de 1455, el rei Alfons public?? la Sent??ncia lnterlocut??ria, que despr??s d'una nova anul??laci??, va ser confirmada en 1457, quan el rei va anunciar que renunciava definitivament a tornar a Catalunya i rebre l'ajuda oferta per les Corts catalanes. El 27 de juny de 1458 mor sobtadament el rei Alfons a qui succeeix el seu germ?? Joan II.
[edita] L'enfrontament reial i la guerra civil catalana
El nou rei Joan II tenia un enfrontament amb el seu fill, Carles de Viana per la corona de Navarra. En 1460 Joan II empresona a Carles de Viana i les Corts catalanes de Lleida assumeixen la seva defensa enfrontant-se amb el rei. La mort al 1461 del pr??ncep de Viana, es la guspira que provoca l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputaci?? del General i Joan el Gran, qui s'exili?? a l'Arag??, restant a Catalunya el primog??nit l'Infant Ferran i de regent la reina Joana Enr??quez. La reina, que s'havia mostrat favorable als remences mantenint la suspensi?? dels mals usos durant la seva reg??ncia, es refugia el 15 de mar?? de 1462, amb el primog??nit Ferran a la ciutat de Girona, on ??s assetjada.
[edita] Primera guerra remen??a
Coincidint amb el clima de tensi?? institucional, els remences provoquen forts aldarulls, principalment, a la Vall d'Hostoles, a la Vall d'en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca i le Consell del Principat aixeca la Host del Consell del Principat, dirigida pel comte Hug Roger III de Pallars Sobir??.
Entre el 7 i el 22 d'abril, la reina Joana es pos?? en contacte amb Francesc de Verntallat, que des d'aquell moment, aparegu?? com a cap indiscutible dels remences de les terres de la Muntanya i li confia la defensa de la bandera reial. D'aquesta forma, la guerra dels remences, que t?? per objectiu l'enfrontament amb la noblesa i els seus abusos, esdev?? una part de la guerra civil catalana en tant que s'alia amb el b??ndol reial amb un enemic com?? (noblesa, Diputaci?? del general i Consell de Cent).
Les terres de l'Empord??, Giron??s, Maresme, Vall??s, Barcelon??s, li s??n fidels a la Diputaci?? del General, amb l'excepci?? de la ciutat de Girona, un enclavament en terres enemigues que rebia suport log??stic dels remences. La muntanya ???Garrotxa, Ripoll??s i la Selva- ??s el territori remen??a que Francesc de Verntallat organitza a fi que pogu??s resistir anys. La seva filosofia militar fou creure que la muntanya era el seu refugi i que en el pla, les forces enemigues superiors en n??mero el destrossarien. Porta durant els primers mesos una activitat fren??tica ocupant les conques mitja i alta del Ter i del Fluvi??. El Dietari de la Generalitat descriu un Verntallat que est?? simult??niament en llocs diferents, fet que contribu?? a crear la llegenda del cabdill remen??a i dels verntallats.
Quan acaba la guerra civil catalana amb la vict??ria del b??ndol reialista el 28 d'octubre de 1472, i es sign?? la Capitulaci?? de Pedralbes, els remences esperaven que el rei suprimiria els mals usos per la seva contribuci?? a la guerra. No fou aix?? i el pa??s entr?? en una ??poca de desconcert.
[edita] La postguerra
Joan II, ja vell, es mostr?? indec??s i propici a les pressions dels senyors i contemporitza sense arreglar el problema. Per apaivagar la zona m??s conflictiva de la muntanya, l'any 1474 cre?? el vescomtat d'Hostoles i li d??na a Francesc de Verntallat. El vescomtat fou creat per a??llar una zona que podria esdevenir molt conflictiva i que, governada per Verntallat - que s'havia preocupat d'obtenir privilegis per als seus pagesos-, esdevindria pac??fica.
Per?? l'objectiu principal de Verntallat continua sent la defensa dels interessos remences i, al mar?? de 1475, feia costat als pagesos de Cor????, al??ats contra el bisbe de Girona. Pel juliol, llen???? l'anomenada crida de Contestins, proclamant l'exempci?? total dels censos, les tasques i la resist??ncia armada. [Verntallat veu com s'endureixen les posicions de la seu de Girona davant la passivitat mostrada pel rei.
Joan el Gran mor el 1479 i el rei Ferran II puj?? al tron de la Confederaci?? de Catalunya, Arag?? i Val??ncia. Aquest monarca continuar?? sense solucionar el conflicte, mentre els pagesos continuaven sense pagar els censos i els mals usos. For??at pels senyors, Ferran II, el 8 d'octubre de 1481, declarava anticonstitucional la suspensi?? dels mals usos, ordenada per la pragm??tica del rei Alfons IV l'any 1455.
[edita] Segona guerra remen??a
Els pagesos se senten tra??ts per la decisi?? del rei Ferran II. El 4 de gener de 1485, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, s'al???? al front de la fracci?? m??s revolucion??ria dels remences. Tot i obtenir algunes vict??ries, ??s derrotat a Llerona (Vall??s Oriental) el 24 de mar?? de 1485, essent executat quatre dies m??s tard. Tot i la derrota remen??a, la revolta oblig?? al rei a fer replantejaments i a cercar una pol??tica de negociaci?? i pacificaci??.
Mentrestant, Francesc de Verntallat i els seus remences mantingueren una posici?? de bel??liger??ncia passiva. Controlaven encara els castells de la Muntanya: el d'Hostoles, el de Castellfollit de la Roca, el de Milany (Vidr??), el de Rocacorba i el de Rupit, entre altres.
La presencia i ferma posici?? de Francesc de Verntallat a la muntanya, evit?? que la derrota de Sala represent??s la fi de les esperances remences. Aix?? els va permetre, entre 1481 i 1486, negociar una posici?? de for??a. Despr??s de moltes reunions, els remences acceptaren l'arbitratge reial en els conflictes amb els senyors, signant un comprom??s en Amer el 8 de novembre de 1485. Finalment el 21 d'abril de 1486 el rei Ferran II, va dictar la Sent??ncia Arbitral de Guadalupe (1486).
Aquesta sent??ncia redimia els Mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.
