[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Batalla de Sagrajas - Viquipèdia

Batalla de Sagrajas

De Viquipèdia

Batalla de Sagrajas
Reconquesta
Data 23 d'octubre de 1086
Localitat Sagrajas
Resultat Victòria almoràvit
{{{mapa}}}
Bàndols
Regne de Castella
Regne de Lleó
Almoràvits
Comandants
Alfons VI de Castella Yusuf ibn Tashfin
Abbad III al-Mu'tamid
Forces
60.000 30.000
Baixes
59.500 Desconegudes
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Toledo Batalla de Corbins
Almoravits a la Península Ibèrica (1038-1145)
Sagrajas - Alcoraz - Consuegra - Uclés
Cutanda - Corbins - Fraga - Batalla d'Ourique


La batalla de Sagrajas (o batalla d'az-Zallaqah o Zalaca, en àrab الزلافه) és una batalla que es va lliurar a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yusuf ibn Tashfin, amb la derrota de les primeres.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

Feia un any que Alfons VI de Castella havia pres Toledo als musulmans, cosa que va alarmar els reis d'algunes taifes, que van sol·licitar l'ajuda militar de Yusuf ibn Tashfin. Així doncs, el militar va desembarcar a Algesires al capdavant d'un exèrcit de fanàtics musulmans, els almoràvits, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castellà, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonesos, va sortir a trobar-lo.

L'encontre es va produir a az-Zallaqah, avui Sagrajas. L'armada dels almoràvits havia reunit guerrers d'arreu d'al-Àndalus, i es creu que comptava amb uns 30.000 guerrers. Per la seva banda, es creu que l'exèrcit cristià d'Alfons VI disposava de 60.000 homes. Abans d'iniciar la batalla es van creuar diversos missatges entre l'un i l'altre bàndol, i Yusuf va donar tres alternatives al rei cristià: la conversió a l'Islam, pagar un tribut o la batalla. Alfons VI va triar lluitar contra els almoràvits.

[edita] Ordre de Batalla

La batalla va començar un divendres a l'alba amb l'atac d'Alfons VI. Yusuf ibn Tashfin va dividir el seu exèrcit en 3 divisions. La primera va ser conduïda per Abbad III al-Mu'tamid i consistia en 15.000 guerrers, la segona divisió constava d'11.000 guerrers comandats pel mateix Yusuf i la tercera era de 4.000 guerrers africans negres amb espases índies i javalines llargues.

[edita] La batalla

El camp de Dawud ibn Aysa fou atacat a primera hora del matí per les tropes d'Alvar Fañez, produïnt un gran nombre de baixes, però Abbad III al-Mu'tamid i la seva divisió van lluitar amb Alfons VI fins després del migdia, quan Yusuf ibn Tashfin i la seva divisió es van afegir a la batalla i van circumdar Alfons VI i les seves tropes. Les tropes cristianes d'Alfons VI es van aterrir i van començar a retrocedir, després Yusuf va ordenar a la tercera divisió del seu exèrcit atacar i acabar la batalla.

Les baixes entre les tropes d'Alfons van ser enormes: es creu que foren més de 59.500 els morts. Tan sols 100 cavallers van tornar de nou a Castella. Les baixes van ser molt fortes en bàndol almoràvid, especialment en la host de Dawud ibn Aysa i entre la del governador de la taifa de Badajoz, al-Mutawakkil ibn al-Aftas Alfons VI va aconseguir sobreviure a la batalla però hi va perdre una cama.

[edita] Conseqüències

La batalla dou decisiva per als almoràvits però les seves baixes no van permetre continuar el contraatac, i Yusuf ibn Tashfin va haver de tornar a Àfrica per la mort del seu fill. Els regnes de Castella i Lleó van aconseguir no perdre territori i mantenir la ciutat de Toledp, que havien aconseguit l'any anterior, però l'avanç cristià es va aturar unes generacions.

Reconquesta

Batalles importants
Covadonga (711) - Roncesvalls (778) - Clavijo (844) - Albelda (846) - Simancas (939) - Barcelona (985) - Penya Cervera (1000) - Calatanyazor (1002) -
Graus (1063) - Sagrajas (1086) - Alcoraz (1096) - Consuegra (1097) - Uclés (1108) - Cutanda (1120) - Fraga (1134) -
Ourique (1139) - Lisboa (1147) - Alarcos (1195) - Navas de Tolosa (1212) - Portopí (1229) - Jerez (1231) - Teba (1330) - Tarifa (1340) - Higueruela (1431) - Granada (1492)


Regnes cristians
Regne d'Astúries (718-724) - Comtats catalans (785-1479) - Regne de Navarra (810-1620) - Regne de Lleó (910-1065) i (1157-1230) - Regne de Galícia (910-1072) -
Regne de Castella (1029-1135) i (1157-1217) - Regne d'Aragó (1035-1162) - Regne de Portugal (1139-1910) -
Corona de Castella (1217-1715) - Corona d'Aragó (1162-1715)


Territoris àrabs
Califat Omeia (661-756) - Emirat de Còrdova (756-929) - Califat de Còrdova (929-1031) - Taifes (1031-1116) i (1144-1170) - Emirat Almoràvit (1086-1147) -
Imperi Almohade (1147-1269) - Regne de Granada (1238-1492)