Destrucci?? de Barcelona
De Viquip??dia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La destrucci?? de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El Califat Omeia no van fer incursions al comtat de Barcelona perqu?? es creia que rebria el suport del Regne de Fran??a o l'Imperi Bizant??, per?? en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de Fran??a no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
El primer atac contra el comtat fou el 978, quan de retorn d'una expedici?? al Regne de Navarra, en la que va atacar Alfaro i Pamplona, atac?? el castell d'al-Daliya. El 982 una nova campanya el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el castell del Far, a Llinars del Vall??s) de cam?? de Girona i de retorn va conquerir Wutina (??dena), i en una nova expedici?? el 984, de retorn de Sep??lveda va passar pel comtat territori de Barcelona.
Almansor va sortir de C??rdova el 5 de maig del 985, i es va dirigir a M??rcia per abastir-se de provisions per a l'expedici??, que va seguir la costa del Mediterrani, recollint cavalleria a Balansiya i Turtuixa, en canvi per Gaspar Feliu i Montfort va tornar cap a Toledo i va passar per Saraqusta[1] i Larida.
L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on Borrell II fou derrotat al Vall??s o al Pened??s, i davant la immin??ncia de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedici?? p??blica perqu?? els cavallers anessin a soc??rrer Barcelona. Tamb?? fou assaltat el monestir de Sant Cugat causant la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destru??t i l'arxiu cremat.
[edita] La batalla
L'assalt a la ciutat fou el 6 de juliol, escalant, rompent les muralles o esbotzant les portes. Tot i que molts dels defensors foren morts o captivats, per?? no importants vilatans com el comte Borrell II, el bisbe Vives, i cap dels canonges, aix?? fa pensar que no tota la ciutat fou ocupada i almenys algunes torres no foren conquerides, cosa que fa creure que el saqueig fou als ravals i en el recinte emmurallat les accions degueren ser selectives.
[edita] Conseq????ncies
La presa de la ciutat va continuar amb saqueigs, i algunes destruccions i incendis. Almansor va deixar la ciutat molt r??pidament, doncs el 23 de juliol ja entrava a C??rdova. Es van fer captures selective: nom??s interessaven aquells per qui es pogu??s demanar un bon rescat i els joves destinats al mercat d'esclaus.
Les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel rei franc Lotari I de Fran??a que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun, i com a conseq????ncia, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb Hug Capet, el nou rei franc??s, i va instaurar la independ??ncia de fet dels territoris sota el seu poder.
[edita] Refer??ncies
- Fidel Fita, Destrucci?? de Barcelona per Almanzor, 6 de juliol de 985
- Gaspar Feliu i Montfort, La presa de Barcelona per Almansor: hist??ria i mitificaci??
