Almansor
De Viquip??dia
 |
Aquest article tracta sobre el pol??tic i militar andalus??. Per a altres significats, vegeu ??Almansor (desambiguaci??)??. |
Mu???ammad ibn ??Abd-Allah ibn Ab?? ????mir (en ??rab, ???????? ???? ?????????????? ???? ?????? ????????), anomenat Al-Man?????r (??????????????), el Victori??s, m??s conegut com Almansor (c. 938 - Medinaceli (?), 11 d'agost de 1002), fou un militar i pol??tic andalus??, cabdill del califat de C??rdova i h??jib d'Hisham II.
Taula de continguts |
[edita] Vida
[edita] Joventut
Es desconeix la data i el lloc de naixement exactes. Vingu?? al m??n en el si d'una fam??lia terratinent ??rab d'origen iemenita establerta des de la conquesta de la Hisp??nia visigoda. Despr??s de la presa de l'antiga ciutat de Carteia, T??riq va recompensar al fundador del clan amir?? amb el territori de ??Turrush??, en la Cora d'Algesires. Tradicional i err??niament s'ha identificat el solar de la fam??lia d'Almansor amb Torrox, per confusi?? topon??mica.
Alguns amiris van ocupar les funcions de cadi i de juristes relacionats amb els iemenites ma'afir. Al seu pare, ??Abd-Allah, se'l descriu com un home piad??s, bondad??s i asc??tic, que va morir a Tr??poli quan regressava de la seva peregrinaci?? a la Meca. El seu avi matern va destacar durant el regnat d'Abd al-Rahman III com a metge i ministre del califa.
Molt jove, Mu???ammad ibn Ab?? ????mir es va traslladar a C??rdova, on va acabar els seus estudis de dret i de lletres sota la tutela dels seus oncles. Despr??s d'ocupar un modest lloc de memorialista a la mesquita de C??rdova, el jove prompte va destacar per les seves qualitats, i va iniciar la seva fulgurant carrera pol??tica com a escriv?? de la sala d'audi??ncies del cadi en cap de la capital, Mu???ammad ibn al-Salim. Aviat va cridar l'atenci?? del visir Jafar al-Mushafi, amo de l'administraci?? civil, que l'introduiria a la cort califal.
[edita] A la cort cordovesa
El 967 es va convertir en intendent del pr??ncep Abd al-Rahman, fill i hereu del califa Al-Hakam II i de la seva favorita, la vascona Subh, amb la qual va establir una relaci?? privilegiada summament beneficiosa per a la seva carrera. Convertit en director de la seca, el 968 va ser nomenat tresorer del califa; a l'any seg??ent, va ser promogut a cadi de Sevilla i de Niebla i el 970, a la mort del pr??ncep Abd al-Rahman, passa a ser l'administrador del jove hereu, Hisham II. Va comen??ar a omplir les seves butxaques amb els diners de les arques reials, sent acusat de malversaci??. No obstant aix??, gr??cies als seus contactes, va ser capa?? de maquillar els comptes i sortir no ja impune, sin?? beneficiat del proc??s. Aix??, Almansor va rebre una disculpa oficial i va obtenir el comandament de la xurta mitjana (policia).
Convertit ja en un dels personatges m??s importants del Califat, es va fer construir un sumptu??s palau a Al-Rusafa, al nord de la capital. Poc despr??s es va convertir en gran cadi de les possessions omeies al Magrib, el que li va permetre establir estretes relacions amb els caps berbers.
[edita] La conquesta del poder
La defunci?? del califa Al-Hakam II el 976 va inaugurar un nou per??ode en la carrera pol??tica d'Almansor. Al-Andalus travessava en aquell moment una greu crisi de successi??, perqu?? el successor designat, Hisham, nascut el 965, era massa jove per a regnar. Davant aquesta situaci?? l'entorn del difunt es va dividir. Uns eren partidaris de designar un regent, Al-Mushafi, mentre que altres preferien donar el t??tol califal al germ?? del difunt, Al-Mughira. Sentint que aquesta designaci?? comportaria el final de la seva carrera pol??tica, AL-Mushafi va decidir assassinar a Al-Mughira, i per a realitzar aquest treball va escollir a l'ambici??s Almansor.
Aquest va envoltar el palau d'Al-Mughira amb un destacament de cent soldats d'origen eslau, va irrompre en ell i va notificar a l'infant la mort del califa i l'entronitzaci?? de Hisam II. El jove va quedar aterrit i va manifestar lleialtat i obedi??ncia al seu nebot. Llavors, davant els dubtes de d'Almansor, al-Mushafi va exigir el compliment de l'acordat, amb el que el desgraciat al-Mughira va ser escanyat davant de les seves dones i penjat d'una biga del sostre, com si s'hagu??s su??cidat. Com a cap de la policia, Almansor es va apressar a ocultar el crim i va ordenar que la seva v??ctima fos enterrada all?? mateix.
Hisham II va ser investit califa el mat?? del dilluns 4 de safar de 366 (2 d'octubre de 976) amb el t??tol d'al-Mu'yyad bi-llah, ??s a dir, "el qual rep l'assist??ncia victoriosa de D??u". Es va encarregar de prendre el jurament de fidelitat a la gent, davant del nou califa, el seu tutor, Cap de la Policia Mitjana, de la Seca i de les Her??ncies Vacants, l'omnipotent i omnipresent Muhammad ibn Ab?? ????mir. Sis dies despr??s de la seva investidura, el 8 d'octubre de 976, Hisham va nomenar h??jib o primer ministre a al-Mushafi i va designar delegat del hayib a Almansor, que tenia llavors 36 anys.
No obstant aix??, al poc temps les relacions entre els dos es van deteriorar i per a fer-se amb nous aliats Ibn Abi Amir va utilitzar nombrosos estratagemes. Es va proposar fer-se amb el control de l'ex??rcit, i per a aix?? no va dubtar en guanyar-se al general??ssim Gh??lib, el poder??s governador de la Marca Mitja. Va participar en diverses campanyes per a guanyar-se el favor dels militars i es va casar amb Asma, la filla de Gh??lib. Es va atreure la simpatia de la poblaci?? al reinstaurar l'ordre a C??rdova i va multiplicar els seus gestos piadosos per a guanyar-se als alfaqu??s malikites: aix??, va censurar la biblioteca del califa i va ordenar destruir les obres de filosofia i astronomia jutjades incompatibles amb l'ortod??xia sunnita. En aquest mateix sentit, va copiar l'Alcor?? amb la seva pr??pia m?? i va fer ampliar la mesquita de C??rdova alguns anys m??s tard, el 987.
[edita] Almansor, cabdill d'Al-??ndalus
La seva pol??tica demag??gica i populista li va permetre fer-se amb nous suports i donar un aut??ntic cop d'estat. El 978 va expulsar a al-Mushafi i es va convertir en h??jib. A l'any seg??ent va salvar al pr??ncep d'un complot i des d'aquest instant va comen??ar a apar??ixer com el salvador de la dinastia i protector del califa. Amb aquest t??tol va traslladar l'administraci?? a Madina al-Zahira, la seva resid??ncia personal, la construcci?? de la qual va comen??ar el 979 i va durar dos anys. El 981 el jove califa va delegar els seus poders en Almansor, el qual va recloure al seu senyor en la g??bia daurada de Medina Azahara. Aquesta pol??tica va ser vivament combatuda pel seu sogre Gh??lib, per?? aquest ??ltim va acabar derrotat i mort en la Batalla de Torre Vicente, prop d'Atienza, Guadalajara. A pesar del seu parentiu, Almansor no va dubtar a acabar amb el prestigi??s militar per aplanar el cam?? que el conduiria al poder, i no es va privar d'enviar-li a la seva esposa Asma el cap del seu infortunat pare.
Mu???ammad ibn Ab?? ????mir va adoptar llavors el laqb o t??tol honor??fic d'Al-Man???ur i va comen??ar a regnar com a veritable amo i senyor d'al-??ndalus. Contr??riament a una opini?? estesa, ni ell ni els seus successors van dur en el laqb l'ep??tet de bi-l-ll??h, incloent la paraula Al??l??, sens dubte per prud??ncia, per tal d'evitar atribuir-se un nom honor??fic propi dels califes.
Despr??s d'apartar Subh del poder, Almansor va fer assassinar diversos dignataris molests, com Jafar ibn Hamdun (983), al-Mughira (984), el seu propi primer Askaladja o fins i tot Ibn al-Rumahis, l'almirall de la flota califal. L'altra fita de la seva pol??tica interna va ser la intensificaci?? de la pres??ncia de contingents estrangers en l'ex??rcit, una pol??tica iniciada per Abd al-Rahman III despr??s de la batalla de Simancas (939). De tal manera, va instal??lar contingents berbers Sanhadja prop d'Elvira, Maghrawa a la regi?? muntanyenca de C??rdova i Banu Birzal i Banu Ifran a la regi?? de Ja??n. Aquesta pol??tica estava encaminada a allunyar els opositors ??rabs de l'ex??rcit i permetre Almansor envoltar-se de guerrers fidels tan sols a la seva persona, i odiats per la poblaci?? local, el que impedien que poguessin trair-lo.
[edita] Les campanyes del Magrib
Al Magrib Almansor va prosseguir la pol??tica omeia amb la intenci?? de controlar les sortides de les rutes comercials del desert, per les quals arribaven els esclaus i l'or del Sudan. Mai va intervenir personalment i va preferir recolzar-se en les tribus berbers zanata, en particular en els Banu Maghrawa, els Banu Ifran i els Banu Miknasa. Aix?? li va permetre contrarestar la influ??ncia dels fatimites que, despr??s de traslladar-se a Egipte, havien deixat aquestes regions sota control dels z??rides. L'estrat??gia amir?? va comen??ar per la fortificaci?? de les ciutats costaneres, com Ceuta, i per la construcci?? d'una gran ciutadella a Belyounesh. En 980 les tribus zanata es van apoderar de la ciutat de Sidjilmasa, on es va fundar un principat pro-andalus?? governat per Khazrun ibn Falful. Els z??rides no van trigar a reaccionar i, despr??s d'haver atacat Ceuta en 980, en 991 infligiren una gran derrota a les tropes cordoveses. En 994 els z??rides van fundar en el seu profit un petit principat centrat a Oujda, que aviat es va aliar amb Almansor per desfer-se de la tutela fatimita. Quan en 997 es van revoltar contra C??rdova, Almansor va enviar un ex??rcit comandat pel seu fill Abd al-Malik, que va aixafar als rebels en menys d'un any.
[edita] Campanyes contra territoris cristians
Almansor va ser anomenat visir el 978 i comen???? a enfrontar-se a Jafar al-Mushafi. General dels ex??rcits, Almansor aconsegu?? el poder el 981, amb el vistiplau d'Hisham II. A la pr??ctica, va governar tot sol des del 981 fins al 1002. Proteg?? les lletres i les ci??ncies, especialment la medicina.
Des d'aleshores les seves expedicions enfortiren el seu poder per damunt del del califa, al qual domin??, i f??u tremolar els regnes cristians. Entre els anys 978 i 1001 va realitzar 52 campanyes, que afectaren tant el nord de l'??frica com a tota la pen??nsula ib??rica:
- 981 - Zamora (Zamora)
- 985 - Destrucci?? de Barcelona
- 987 - Co??mbra
- 988 - Sahag??n i Eslonza
- 997 - Santiago de Compostel??la
- 999 - Pamplona
- 1002 - San Mill??n de la Cogolla
A la campanya de Barcelona arras?? la ciutat de Manresa.
A l'estiu del 997, atac?? Santiago de Compostel??la, despr??s que el bisbe Pedro de Mendoza evacu??s la ciutat. Va cremar el temple prerom??nic dedicat a Sant Jaume, respectant el sepulcre. Aix?? permet?? la continu??tat del Cam?? de Sant Jaume. La llegenda diu que els presoners cristians carregaren les campanes del temple de Sant Jaume fins a C??rdova, i sembla que dos segles i mig m??s tard tornaren a l'esquena de presoners musulmans.
Demostr?? la seva brutalitat tamb?? a la cort califal. Almansor va lluitar contra el seu sogre Gh??lib, principal militar del califat que havia conquerit Arnedo i Calahorra. Segons les cr??niques, G??lib va morir per un cop rebut a la batalla que els enfront?? el 981 i Almansor orden?? "escorxau-lo, ompliu la seva pell de cot?? i crucificau-la a la porta de l'alc??sser cordov??s, i colocau-ne el cap ficat a una creu".
Va morir a causa de les ferides rebudes a la batalla de Calatanyazor (juliol del 1002), possiblement el mes d'agost, per?? es desconeix el lloc exacte, ja que a la seva biografia es confon a vegades la hist??ria amb la llegenda. Alguns autors assenyalen Medinaceli como el lloc probable de la seva mort.
Abans de morir nomen?? successor el seu fill Abd al-Malik, la qual cosa gener?? una guerra interna entre els successors d'Hisham II i els d'Almansor.
