Emirat de Còrdova

De Viquipèdia

L'Emirat de Còrdova ( en àrab: أمير قرطبة) fou un emirat musulmà amb capital a Còrdova. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova, de fet valiat d'Àndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova).

Taula de continguts 1 Història 1.1 Emirat dependent 1.2 Emirat independent 2 Emirs de Còrdova 2.1 Emirat dependent 2.2 Emirat omeia independent 3 Vegeu també

[edita] Història

[edita] Emirat dependent

Després de la ràpida conquesta musulmana de la Península ibèrica (711 - 718), aquesta es constitueix com una província depenent del Califat de Damasc. Els seus governants van fixar la seva capital a la ciutat de Còrdova i van rebre del Califa de Damasc el títol de valir o emir.

En aquell moment la població musulmana peninsular estava formada per àrabs instal·lats a les ciutats, berbers situats en les zones rurals i siris, que havien format les primeres forces invasores. Aquestes ètnies es van enfrontar entre si per a fer-se amb el major nombre de terres i van sumir a la península en una endèmica guerra civil fins a l'aparició d'Abd al-Rahman I.

L'any 750, els abbàssides van enderrocar la Dinastia Omeia que en aquells moments estava en el poder al Califat de Damasc, ordenat l'assassinat de tots els seus membres. Abd Ar-Rahman I, que havia aconseguit escapar-se de la matança omeia fugint de Damasc, va aconseguir arribar el 756 a Al-Àndalus, proclamant-se emir després de conquerir la ciutat de Còrdova. L'any 733 s'independitzà de la nova capital abbàssida, Bagdad, una independència que fou política i administrativa, mantenint així la unitat espiritual i moral al continuar el vincle religiós amb el califat abbàssida.

[edita] Emirat independent

El veritable organitzador de l'emirat independent va ser Abd al-Rahman II que va delegar els poders en mans dels visirs i va assolir una islamització de la península, reduint considerablement el nombre de cristians en territori musulmà (anomenats mossàrabs o dhimmis)

Les disputes entre àrabs i berbers no van cessar després de la proclamació de l'emirat independent, el que va permetre la reorganització dels regnes cristians al nord, donant inici a la Reconquesta, encoratjada per la política pro-àrab mantinguda per la Dinastia Omeia, el que va provocar nombroses revoltes protagonitzades per muladites, que van arribar a posar en perill l'existència del propi emirat.

A l'arribada al tron de Abd al-Rahman III l'any 912 la decadència política de l'emirat era un fet. Per a imposar la seva autoritat i acabar amb les revoltes i conflictes que arrasaven la península es va proclamar califa el 929 donant origen a el Califat de Còrdova.

[edita] Emirs de Còrdova

[edita] Emirat dependent

[edita] Emirat omeia independent

• 756-788: Abd al-Rahman I
• 788-796: Hixem I
• 796-822: Al-Hakam I
• 822-852: Abd al-Rahman II
• 852-886: Muhammad I
• 886-888: Al-Mundhir
• 888-912: Abd Allah ben Muhammad

[edita] Vegeu també

• Dinastia Omeia