Abd al-Rahman II
De Viquipèdia
Abd al-Rahman II (en àrab: عبد الرحمن الثاني) (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852), fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Va succeir el seu pare al-Hakam I i es va lliurar a la tasca de reorganitzar administrativament Al-Andalus. Va intentar presentar una imatge de moderació davant dels mossàrabs i els musulmans sotmesos a la fèrula de l'aristocràcia àrab. Conscient del poder i influència dels alfaquis, va ordenar fer caure el mercat de vins de Secunda, a prop de la capital cordovesa, contrari als preceptes de l'Alcorà. Després, com a concessió al poble, va crucificar el responsable de la política fiscal del seu pare, un cristià anomenat Rabí.
Va fomentar les ciències, les arts, l'agricultura i la indústria. Va atreure a Còrdova als més il·lustres savis de la seva època i va conrear personalment la poesia. La seva brillant cort va estar dominada per les figures del músic Ziryab, l'alfaquí Yahya, la dona Tarub, i l'eunuc Nasr.
L'emir va mantenir la política militarista del seu pare, augmentant el nombre de cossos armats estrangers, lleials tan sols a la seva persona, que no es barrejaven amb la població. Així mateix es va dur a terme una hàbil tasca de construcció de fortaleses (ribat) que donarien origen a poblacions com Calatrava (Qala'at ar-Ríbat).
La majoria dels seus atacs els va dirigir contra Àlaba i, especialment, Galícia, que era la regió del Regne d'Astúries més vulnerable. Malgrat això, no van faltar tampoc els atacs contra Ausona (Vic), Manresa, Barcelona, Girona i fins i tot Narbona en les expedicions dels anys 827, 828, 840 i 850.
El maig de 843, Musa ibn Musa, cap de la família dels Banu Qasi va encapçalar una insurrecció en contra seva, ajudat per Garcia I, rei de Pamplona, amb el que estava emparentat. Aixafada la sublevació, va atacar les terres de Pamplona, vencent a Garcia i a Musa.
L'11 de novembre de 844 va preparar un contingent per enfrontar-se als víkings que havien conquerit i saquejat Sevilla un mes abans. La batalla campal va tenir lloc als terrenys de Tablada, i els resultats van ser catastròfics per als invasors, que van sofrir mil baixes, uns altres quatre-cents van ser fets presoners i executats i unes trenta de naus van ser destruïdes, sent els ostatges alliberats. Amb el temps, el reduït nombre de supervivents es va convertir a l'islamisme instal·lant-se com a grangers a la zona de Coria del Río, Carmona i Morón de la Frontera. Es van donar noves incursions normandes en els anys 859, 966 i finalment el 971, qn que la flota víkinga va ser totalment aniquilada.
L'any 825 va fundar la ciutat de Múrcia amb el nom de Madina Mursiya.
Muhammad I va succeir el seu pare quan va morir l'any 852.
