Carmona

De Viquipèdia

Carmona

Carmona és una ciutat de la província de Sevilla, (Andalusia, Espanya), tot i que existeixen altres poblacions denominades Carmona a Cantàbria, Múrcia i La Corunya.

Actualment té una població de 26.926 habitants (dades del 22 de juliol de 2005 de l'Ajuntament de Carmona). El seu terme té una extensió de 924,50 km2. La seva economia es basa principalment en l'agricultura, tot i que des de fa uns anys està explotant el seu immens llegat històric i cultural per potenciar el turisme, tant nacional com internacional. Actualment està en procés de convertir-se en Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Està situada a 30 km. de Sevilla, sobre la darrera cota d'importància dels Alcores a 235 m. d'altitud, dominant la dilatada Vega del riu Corbones.

Carmona és una de les ciutats amb més història de la província. Les seves diferents denominacions demostren la importància de la ciutat a través dels temps. El seu nom és d'arrel semita KAR que significa ciutat i s'explica per la seva més que probable fundació fenícia. Els romans la denominaren CARMO, i els àrabs QARMUNA.

La fertilitat de la zona i la fàcil defensa del turó sobre el que es situa la ciutat, va fer de Carmona un nucli de població important al llarg de tots els temps.

Els seus orígens es remunten al Neolític, període del que s'han trobat rics jaciments arqueològics als seus voltants.

Posteriorment, va tenir una participació molt activa a la segona guerra púnica (218-202 aC), va ser intensament romanitzada, arribant a tenir el privilegi d'encunyar moneda.

Per Carmona passava la Via Augusta, utilitzada i coneguda durant l'Edat Mitjana amb el nom d'El Arrecife, i de la que es conserven algunes restes i un pont. La ciutat actual reprodueix, amb algunes variants, l'organització urbanística romana. Va ser aquest període el més brillant de la història de Carmona, conservant innumerables mostres arqueològiques. Les dues portes principals del recinte emmurallat (les de Sevilla i Còrdova) són romanes.

Carmona va conservar la seva importància durant l'època musulmana. Fins i tot va arribar a ser, durant els primers regnes de Taifa, capital d'un d'ells. El 1247 es va rendir a Fernando III el Sant, que la va repoblar i dotar de Fur propi. El propi Rei la va descriure: Sicut Lucifer lucet in Aurora, sic in Wandalia Carmona (Així com l'estel brilla a l'aurora, a Andalusia brilla Carmona), dita que encara perdura al seu escut municipal. El seu fill, Alfons X el Savi, va realitzar la delimitació del seu terme municipal.

Durant el regnat de Pere el Cruel, Carmona va ser objecte de predilecció reial. Va engrandir i convertir en residència reial el seu Alcázar de la Porta de Marchena. En aquestes dependències es van refugiar els seus fills, després de la mort violenta del rei a Montiel.

Durant els regnats de Joan II i Enric IV, Carmona va ser escenari de les rivalitats de les cases nobiliàries dels Ponce de León i els Guzmán.

La participació de Carmona a la guerra de Granada va ser molt notable, com es pot comprovar a l'abundant documentació conservada a l'Arxiu Municipal.

L'any 1630 Felip IV va atorgar a Carmona el títol de ciutat. El 1869 va ser posada a prova en un dels primers intents d'implantació de la República Federal.

[edita] Monuments

Puerta de Sevilla del segle IX a.C. Conjunt històric format per una part de la muralla i un alcàsser.
Puerta de Córdoba del segle I.
Necròpolis, descoberta en 1.868. Conjunt funerari dels segles I a.C. - IV d.C. format per varis centenars de cambres sepulcrals, excavades a la roca. Es conserven restes de la decoració mural de les parets.
Plaça de San Fernando, amb edificis del segle XVI entre els que destaca una casa d'estil mudèjar decorada amb rajoles i l'antic ajuntament.
Diverses edificacions d'estil mudèjar dels segles XV i XVII.
Edificacions d'estil Neoclàssic: antiga Cilla del Cabildo, de 1.790, i la Plaza de Abastos, de 1.842.
Església de San Felipe del segle XIV d'estil mudèjar, artesanat, frontal rajoles del XVI i un retaule major del XVIII.
Església de San Pedro del segle XV d'estil barroc.
Església Prioral de Santa María del segle XV d'estil gòtic, capelles i orfebreria
Convent de Santa Clara del segle XV d'estil mudèjar
Convent de Concepción del segle XVI
Hospital de la Caridad del segle XVI, sala capitular, d'estil mudèjar.
Convent de las Descalzas del segle XVIII.
Alcazar de la Puerta de Sevilla d'origen Cartaginès.
Restes de la muralla, principalment d'origen romà, però amb modificacions medievals, islàmiques i cristianes.
Alcázar de Arriba, d'origen almohade, tot i que ha patit nombroses reformes al llarg de la història efectuades per Pere I el Cruel, els Reis Catòlics, i les del segle XVII. Actualment alberga el Parador de Turisme Alcazar del Rey Don Pedro.