Regne de Gal??cia
De Viquip??dia
Taula de continguts |
[edita] El Regne Sueu, 410-584
El regne sueu de Gal??cia apareix a partir de 410 fin a 584 i sembla que gaud?? d'un govern relativament estable durant la majoria de tot el per??ode. L'historiador Jos?? Ant??nio L??pez Silva, traductor de les cr??niques d'Idatius, la font prim??ria escrita durant el per??ode esmentat, troben que la part essencial de la cultura gallega va ser establert en aquest per??ode, al ser barrejades les cultures ??bero-Romana amb la sueva.
El nombre d'invasors sueus s'estima en menys de 30.000 persones, instal??lades principalment a les zones de Braga (Bracara Augusta), Porto, Lugo (Lucus Augusta) i Astorga (Asturica Augusta). La ciutat de Braga, es va convertir en la capital del Regne Sueu, ja que pr??viament havia estat la capital de la prov??ncia romana de Gallaecia, una regi?? que s'havia ext??s fins al riu Duero i ??vila.
El 438 Hermeric ratific?? la pau amb la gent de Galaicos i, cansat de lluitar, abdic?? en favor del seu fill Requila.
El 448 Requila va morir, deixant un estat en expansi?? al seu fill Requiari que va imposar la seva fe cat??lica a la poblaci?? sueva. El 456 Requiari va morir, i alguns candidats al tron van apar??ixer, agrupat en dues faccions. La divisi?? marcada pel riu Minius (Mi??o) ??s adoptada, probablement una conseq????ncia de l'enfrontament entre dues tribus, Quades i Marcomans, que va constituir la naci?? sueva de la pen??nsula ib??rica.
Es produ??ren xocs ocasionals amb el visigots, que van arribar en la pen??nsula ib??rica el 416 i van dominar la major part de la pen??nsula, per?? el Regne Sueu de Gal??cia va mantenir la seva independ??ncia fins el 584, quan el rei Leovigild, amb el pretexte del conflicte sobre la successi??, va envair el regne sueu i els derrot??. Andeca, ??ltim rei sueu, fou for??at a exiliar-se fins que s'entreg?? el 585. Amb el seu lliurament, aquest branca del Regne sueu va ser absorbida pel regne visig??tic. El regne de Gal??cia, no obstant aix??, va sobreviure al paper oficial fins a 1833.
Per una hist??ria mes detallada vegeu: Regne dels sueus
[edita] Reis sueus de Gal??cia
- divisi?? del regne en dues parts
- 456-457 : Aguiulf, zona sud
- 456-457 : Frant??n, zona nord
- 457-459 : Maldras, zona sud
- 459-463 : Requismund, zona nord
- 459-463 : Frumari, zona sud
- 459-469 : Remismund, uni?? del reialme el 463
- 469-550 : interregne, tan sols es coneix el nom del rei Teodemund
- 550-559 : Carriaric
- 559-570 : Teodomir
- 570-583 : Miro de Gal??cia
- 583-584 : Euric
- 584-585 : Andeca
- conquesta visigoda el 585
[edita] Regne de Gal??cia i Portugal
El regne de Gal??cia i de Portugal va ser format el 1065 despr??s que el comtat de Portugal declar??s la seva independ??ncia a la mort de Ferran I de Castella. El 1063, Ferran havia dividit el seu regne entre els seus fills, sent Gal??cia assignada a Garcia I.
El comte de Portugal, Nuno Mendes, va aprofitar-se de la tensi?? interna per la guerra civil entre els fills de Ferran, i finalment es va declarar independent. No obstant aix??, el 1071 el rei Garcia II el va derrotar i el va matar a la batalla de Pedroso, annexant el seu territori i agregant el t??tol del rei de Portugal els seus anteriors. El 1072, el seu germ?? San?? II de Castella el va derrotar i hagu?? de fugir de Gal??cia.
Despr??s de l'assassinat de San?? II, Alfons VI de Lle??, el tercer germ??, va empresonar Garcia per a la resta de la seva vida, proclamant-se rei de Gal??cia i de Portugal. A partir d'aquell moment Gal??cia fou part del Regne de Lle??, encara que tingu?? certes quotes de govern aut??nom.
- veure: Llista de reis de Gal??cia
