Quades

De Viquipèdia

Els quades (llatí Cuadi, grec Kuadoi) foren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moravia, nord d'Àustria i oest d'Hongria.

Vers el segle I el rei quade Vanni (Vanius) es va aliar a Roma i des lany 19, per concessió dels romans, va poder governar també sobre els marcomans, però enderrocat vers l'any 50 pels hermundurs, els marcomans van recobrar la seva autonomia; el regne dels quades va subsistir i es va dividir entre els seus nebots Vangio i Sido, que es van mantenir fidels als romans, i encara que cap a l'any 84 van ser sotmesos per les tribus dels lugions (més tard els vàndals), aviat es van independitzar de nou.

Al segle II van assolar Nòrica i Panònia i el 163 van envair Itàlia essent rebutjats davant Aquileia. Poc després es van aliar als marcomanos. El 180 aC Còmmode va signar amb els quades un tractat de pau.

Separats dels marcomans, al segle III van tornar a efectuar correries en territori imperial i amb Gal·liè van envair la Panònia on romagueren més d'un segle (fins al 373), sent llavors expulsats i unint-se als sueus, amb els quals des d'aleshores es van confondre, si ben una part es va unir als marcomanos per formar el poble dels bavars o bavaresos.

Ammianus Marcellinus diu que s'assemblaven al sàrmates, feien servir llargues espases i cota de malla; anaven a la guerra amb tres cavalls per cap. Ptolemeu esmenta com a ciutats dels quades a Eburodunum, Meliodunum, Caridorgis, Medoslanium, i alguna més, totes les quals havien estat abans ciutats celtes.

El seu nom derivaria de la paraula celta col o coad (Estrabó els esmenta amb el nom de Koldouoi), que vol dir fusta o bosc.