Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

N??rica - Viquip??dia

N??rica

De Viquip??dia

La prov??ncia N??rica o del N??ric (Noricum) fou una prov??ncia romana creada l'any 16 aC. Limitava al nord amb el Danubi, a l'oest amb R??cia i Vindel??cia, a l'est per Pan??nia, i al sud Pan??nia, It??lia i Dalm??cia. Correspon a part de la actual ??ustria i part de Baviera.

La poblaci?? original foren els panonis, propers dels il??liris, per?? despr??s de la gran emigraci?? celta fou aquest poble el dominant des el segle IV aC, i entre els grups dominants els tauriscs, que s??n probablement els que els romans anomenaven n??rics (norici) perqu?? tenien capital a Noreia (moderna Neumarkt a Est??ria). Altres pobles esmentats per Ptolemeu foren: els rigusci, halaunii, suanetes, sevaces i ambisonti.

El 16 aC els n??rics es van unir als panonis i van envair ??stria; els soldats n??rics a les legions a ??stria es van revoltar; per?? rebels, n??rics i panonis foren derrotats pel proc??nsol d'Il??l??ria Publius Silius, i llavors el N??ric fou ocupat. Des llavors el territori fou anomenat prov??ncia per?? de moment no es va organitzar com a tal sin?? que va romandre l'estructura mon??rquica preexistent (Regnum Noricum) sota l'autoritat d'un procurador imperial. Vers l'any 40 Cal??l??gula va declarar formalment incorporat el regne. Sota Anton?? Pius la Legio II Pia (despr??s Legio II Italica) es va estacionar a la regi?? i el seu comandant va ser nomenat governador provincial.

Diocleci?? va dividir la prov??ncia en les del N??ric Ripense (a la vora del Danubi) i del N??ric Mediterrani (la part sud) governades per praeses, com a part de la prefectura d'It??lia i di??cesi d'Il??l??ria.

Les ciutats principals foren Noreia (Neumarkt), Virunum (Maria Saal prop de Klagenfurt), Clagenfurtum, eslau Celovec (Klagenfurt), Ovilava (Wels), Celeia (Celje), Juvavum (Salzburg), Laureacum o Lauriacum (Lorch), Boiodurum (Innstadt), Joviacum, Lentia, Arelate o Arlape, Namare, Cetium, Bedaium (Chieming) , Virunum, Ahuntum, Lacus Felices, Loncium i Teurnia.

S'han trobat cementiris a Hallstatt que mostren una vigorosa civilitzaci?? de l'edat del bronze i en evoluci?? cap a l'edat del ferro. Ridgeway considera que aquesta civilitzaci?? foren els aqueus hom??rics que van emigrar cap a Gr??cia, molt abans de l'arribada dels gals celtes. Aquest darrers van deixar la seva cultura marcada en la llengua i la societat.