Klagenfurt

De Viquip??dia

Escut	Mapa

Informaci?? general
Pa??s:	Austria
Land:	Car??ntia
Superf??cie:	120,11 km??
Situaci?? geogr??fica:	46?? 37??? 04, N?? 14??? 18Coordenades: 46?? 37??? 04, N?? 14??? 18
Altitud:	446 m
Poblaci??:	92.404 habitants (2006)
Densitat de poblaci??:	750 habitanes/km??
Codi postal:	A 9020
Prefix telef??nic:	+43 (0) 463
Web oficial:	www.klagenfurt.at
Mapa de Car??ntia

Klagenfurt (eslov?? Celovec) ??s una ciutat austr??aca situada al sud del pa??s, en l'estat de Car??ntia. ??s la capital de l'estat, aix?? com la seva ciutat m??s poblada. Est?? situada en el marge del llac W??rthersee, i a escassa dist??ncia de la frontera amb Eslov??nia.

[edita] Situaci?? geogr??fica

Vista de Klagenfurt des de Radsberg

Klagenfurt est?? situada a una altitud de 446 metres sobre el nivell del mar, als contraforts orientals dels Alps. La ciutat s'est??n en marge oriental del llac W??rthersee, en la Klagenfurter Becken (Conca de Klagenfurt). L'??nica sortida del W??rthersee, el riu Glanfurt, travessa la ciutat pel sud, per a acabar desembocant en el riu Glan, que travessa la ciutat des del nord al sud-est.

Klagenfurt est?? envoltada per diverses muntanyes cobertes de boscos d'una altura de fins a 1.000 metres, com per exemple, la Ulrichsberg. Al Nord de la ciutat es troba el mont Kreuzbergl (de 517 metres d'altura), que limita directament amb la ciutat i est?? composta en la seva major part de boscos, exceptuant el Schloss Falkenberg. A uns quil??metres al sud est?? la serralada de Karavanke, que separa Car??ntia d'Eslov??nia.

[edita] Divisi?? administrativa

La ciutat es divideix en 15 barris, que s??n els seg??ents:

I-IV Innere Stadt (Centre ciutat)
V St. Veiter Vorstadt
VI V??lkermarkter Vorstadt
VII Viktringer Vorstadt
VIII Villacher Vorstadt
IX Annabichl
X St. Peter
XI St. Ruprecht
XII St. Martin
XIII Viktring
XIV W??lfnitz
XV H??rtendorf
XVI Welzenegg

[edita] Clima

A Klagenfurt impera un clima continental moderat, amb variacions en la temperatura entre diferents estacions de l'any relativament grans. La seva situaci?? en la conca de Klagenfurt, determina la influ??ncia del fenomen meteorol??gic de la inversi?? t??rmica, que produ??x abundants bancs de boira. En els comen??aments i mitjans de tardor es tracta principalment de boires superficials, mentre que a la fi de tardor i en l'hivern s??n boires altes. El t??pic fred hivern austr??ac, pot a vegades ser suavitzat a causa de els vents procedents de les muntanyes Karavanke situades al sud, a trav??s de l'efecte Foehn. La temperatura mitja anual calculada entre 1961 i 1990 ??s de 7,1??C, mentre que el valor mig de l'any 2005 ascendeix a 9,3??C.

[edita] Poblaci??

La poblaci?? de Klagenfurt ??s de 92.400 habitants, i atreu, a m??s, di??riament nombrosos estudiants, universitaris i treballadors dels voltants.

[edita] Idiomes

Segons el cens efectuat al maig de 2001 un 89,4% de la poblaci?? utilitza l'alemany com idioma habitual. El segon idioma m??s emprat ??s el croat amb un 3,3% de la poblaci??, seguit de l'eslov?? amb un 1,9%. A aix?? influeix que aproximadament el 10% de la poblaci?? eslovena de Car??ntia t?? el seu domicili en Klagenfurt.

[edita] Religi??

A Klagenfurt t?? la seva seu la di??cesi de Gurk. La fe majorit??ria ??s la de l'Esgl??sia Cat??lica, professada per un 68,8% de la poblaci?? de Klagenfurt. La segueix l'Esgl??sia Evang??lica amb un 7,5% de la poblaci??. Un 3% professa l'Islam, un 1,5% segueixen l'Esgl??sia Ortodoxa, un 0,6% els Testimonis de Jehov??, i un 0,6% l'Esgl??sia Cat??lica Antiga. El percentatge de poblaci?? sense confessi?? religiosa ??s del 16,1%.

[edita] Hist??ria

[edita] Origen llegendari de la ciutat

Est??tua del drac de Klagenfurt

Segons la Llegenda, va existir en Klagenfurt una fosca criatura, un drac anomenat Lindwurm. Aquest drac vivia en un pant?? proper, situat en la zona que actualment es troba a mig cam?? entre el centre de la ciutat i el W??rthersee, i s'alimentava de les noies que trobava pels voltants. Per a matar al monstre va caldre utilitzar l'ast??cia. Per a aix??, uns valents cavallers, van aixecar una torre, en la part de la qual superior van encadenar a un bou com esquer, i en aquesta cadena van col??locar, a m??s, un garfi per a atrapar-lo. Nom??s despr??s d'atrapar-lo van poder donar-li mort.

Aquests or??gens llegendaris es veuen representats en l'escut de la ciutat, on apareixen el drac i la Torre. El nom de Klagenfurt prov?? del proper riu Glanfurt (avui dit Sattnitz), que travessa Klagenfurt pel sud. Les primeres poblacions d'aquesta zona, anomenada Furt, estaven envoltades de pantans, on havia molts joncs. Les persones que sortien de nit per aquesta regi?? deien escoltar horribles veus entre la boira, pel que es va comen??ar a creure que es tractava dels laments de les persones atrapades en els pantans. D'aqu?? ve el nom (Klagen an der Furt, que significa literalment laments en el Furt, ??s a dir, la regi?? del riu Glanfurt; escur??ant-ho queda Klagenfurt). Probablement els sorolls no fossin altra cosa, m??s que el so del vent tardorenc, que al bufar xiulava en fuetejar els joncs dels pantans.

[edita] Edat Mitjana

Vista de la ciutat en 1649

Bernhard von Spanheim, fundador de la ciutat

Als voltants del riu Glan, es va establir una poblaci?? pel duc de Car??ntia Hermann von Spanheim, per a l'assegurament de les vies comercials Est-Oest i Nord-Sud. Al principi Klagenfurt apareix en els documents esmentat com ???Forum Chlagenvurth??? entre 1193 i 1199. La localitat fundada es va establir en la zona de crescuda del riu Glan, pel que cada cert temps resultava inundada. Aix?? va dur a Bernhard von Spanheim a tornar a fundar la ciutat en l'any 1246 fora de la zona de crescudes, establint-se aquesta vegada al voltant de l'actual Alte Platz (pla??a antiga) i va adquirir ja en l'any 1252 el Stadtrecht (situaci?? jur??dica de ciutat). Els seg??ents segles van ser un per??ode molt dur per a la poblaci?? de Klagenfurt, que va haver d'enfrontar-se a diversos incendis, terratr??mols, una plaga de llagostes i al primer aixecament camperol produ??t en zona germ??nica.

[edita] Edat Moderna

Mapa de Klagenfurt en 1735

En l'any 1514 la ciutat es va veure gaireb?? completament destru??da per un incendi. Degut al fet que el Kaiser Maximili?? I no tenia diners per a reconstruir la ciutat, va lliurar la ciutat al Landst??nde, ??s a dir, a les Corts, enteses com representaci?? dels diferents estaments, fet sense precedents en la hist??ria jur??dica germana.

Els nous senyors de la ciutat van reconstruir els edificis cremats, i van modernitzar, van augmentar i van fortificar la ciutat. Molts de les fam??lies nobles i dels Prelats de la ciutat van aixecar llavors els seus palaus. Klagenfurt va ser edificada a partir de 1592 despr??s del pla urban??stic de l'itali?? Domenico dell'Allio, convertint-se la Neue Platz en el nou centre de la ciutat. Al llarg dels segles XVI i XVII, la ciutat va tenir una prosperitat afavorida en gran mesura per l'establiment de nombroses ordres religioses.

[edita] Napole??

En 1797 Klagenfurt va ser presa per les tropes franceses, i Napole?? es va presentar personalment a la ciutat. Les negociacions de pau es van estendre durant diversos anys. Amb anterioritat que els francesos es retiressin, van fer volar totes les muralles de la ciutat, en 1809. En l'actualitat nom??s queden unes petites restes de la muralla i una porta d'entrada, la V??lkermarkter Tor. En 1849 va concloure l'etapa de govern per part del Landst??nde a Car??ntia, i per aix?? tamb?? en Klagenfurt. Un cens de l'??poca va estimar una poblaci?? de 13.712 habitants.

[edita] Industrialitzaci??

En 1863 Klagenfurt va ser unit a la l??nia de ferrocarril S??dbahn. Aix?? va suposar un gran impuls econ??mic per a la ciutat de Klagenfurt, que es va convertir en el centre regional m??s important. La ciutat va sofrir un cop important en 1896 quan l'administraci?? municipal va rebutjar realitzar la instal??laci?? d'una xarxa el??ctrica en Klagenfurt, aix?? com l'estaci?? del ferrocarril. L'electricitat va acabar arribant el 1902, si b?? el ferrocarril es va instal??lar a Villach, el que va convertir aquesta ciutat en un important centre ferroviari.

[edita] Segona Guerra Mundial

Torre de Kreuzbergl

A Kreuzbergl hi ha una construcci?? verda en forma de barril amb una c??pula arrodonida en la part superior. En ella hi ha nombroses fotografies dels horrors de la Segona Guerra Mundial, i una inscripci?? amb el seg??ent text: ??Aquesta torre protegeix la sortida d'aire de la galeria antia??ria de 354 metres de longitud. ??s la m??s gran les constru??des per la ciutat de Klagenfurt para la protecci?? dels seus ciutadans entre els anys 1943 i 1945, sota l'adre??a d'Albert Rothm??ller. En ella obstaculitzen fins a 6.000 persones que atape??des buscaven protecci?? dia i nit davant els 48 atacs aeris que van destrossar 443 edificis, van danyar de consideraci?? altres 1.132, i van matar a 612 persones.??

[edita] Postguerra

La ciutat es va convertir en una pionera al ser la primera ciutat austr??aca a establir una zona per als vianants, en 1961. En 1973 Klagenfurt va absorbir quatre municipis lim??trofs que li van permetre aix?? augmentar la seva grand??ria. Recentment Klagenfurt va presentar una candidatura conjunta amb Fri??l-Ven??cia J??lia i la ve??na Eslov??nia per a organitzar els Jocs Ol??mpics d'Hivern de 2006, encara que l'elecci?? va acabar recaient sobre Tor??.

D'altra banda Klagenfurt ser?? seu de tres partits en la pr??xima Eurocopa de futbol en 2008.

Font s??mbol de la ciutat

El s??mbol de la ciutat ??s una escultura del llegendari drac mort, que segons la llegenda terroritz?? la zona. L'escultor Ulrich Vogelsang va utilitzar com model per al cap de la criatura un monstru??s crani que va ser trobat en Car??ntia en 1582 i que es va tenir en aquesta ??poca per les restes d'un drac aut??ntic. En l'actualitat se sap que es tractava del crani d'un rinoceront llanut de l'Edat de Gel.

[edita] Economia

Ajuntament de Klagenfurt

Klagenfurt ??s el centre econ??mic m??s important de Car??ntia, s'hi concentra el 20% de les empreses industrials de Car??ntia. Al maig de 2001 havia a Klagenfurt 63.618 empleats en 6.184 empreses. 33 d'aquestes empreses conten amb m??s de 200 empleats. Els sectors econ??mics m??s importants s??n la ind??stria lleugera, les empreses comercials mitjanes i el turisme. A Klagenfurt s'han establert algunes multinacionals com Siemens AG i Philips.

Existeix un important parc tecnol??gic, Lakeside Science & Technology Park, creat en les proximitats de la universitat Alpen-Adria-Universit??t. Aquest parc tecnol??gic, permet una cooperaci?? econ??mica i d'investigaci?? amb la propera universitat i t?? com fiqui establir a Klagenfurt i a Carintia com a una zona d'ind??stria d'alta tecnologia.

[edita] Fires

A Klagenfurt tenen lloc diverses fires, com les fires de transport internacional, de la fusta, de mercaderies, aix?? com unes altres de temes m??s espec??fics, com per exemple la fam??lia i la protecci?? al medi ambient.

[edita] Comunicacions

El transport p??blic dintre de la ciutat es realitza a trav??s de diverses l??nies d'autob??s. Entre els anys 1891 i 1963 havia tamb?? en Klagenfurt un servei de tramvies, aix?? com de troleibusos. Pel que fa al transport per carretera, per Klagenfurt passa l'autopista A2, que comunica a la ciutat amb Viena i Graz al Nord i amb Villach a l'Est, pel que ??s de gran import??ncia per a la ciutat. Una gran part de l'autopista propera a Klagenfurt est?? formada per t??nels. La comunicaci?? amb Eslov??nia es pot realitzar a trav??s d'un port de muntanya o fent marrada a trav??s de Villach mitjan??ant un t??nel que travessa les muntanyes Karavanke.

Klagenfurt conta amb un aeroport internacional. Es tracta de l'Aeroport de Klagenfurt, tamb?? cridat Aeroport dels Alps Adri??tics. D'altra banda, es troba en construcci?? la l??nia de ferrocarril Koralmbahn, que permetr?? unir Klagenfurt amb Graz i Viena, reduint els temps de viatge de l'antiga l??nia.

[edita] Educaci??

Entre les institucions m??s importants es troben la Universitat Alpen-Adria-Universit??t Klagenfurt, i l'Escola T??cnica Fachhochsule Technikum K??rnten. A m??s hi ha una gran oferta d'Instituts i col??legis amb diferents especialitzacions i nivells de formaci??, entre els quals es troba el Europagymnasium, l'Institut m??s antic d'??ustria, i un Acad??mia de Comer?? per als eslovens de Car??ntia.

[edita] Cultura i visites tur??stiques

[edita] Stadttheater Klagenfurt

Stadttheater Klagenfurt

El Teatre municipal de Klagenfurt, Stadttheater Klagenfurt, es va construir amb motiu de la celebraci?? del 60 aniversari de govern de l'Emperador Francesc Josep I. Va ser constru??t segons els pl??nols de Fellner und Helmer, tenint la mateixa planta que els constru??ts a Gie??en (Alemanya) i Jablonec nad Nisou (Rep??blica Txeca). El teatre ha adquirit un gran cartell en l'escena musical gr??cies a la direcci?? de Herbert Wochinz (1968-1992) i de Dietmar Pflegerl (des de 1992).

[edita] Ringstra??en i parcs

Klagenfurt posse??a fins a l'arribada de les tropes franceses el 1809 muralles amb una fossa, que, amb la forma d'un quadrat, envoltaven el nucli antic, tenint a cada costat aproximadament un quil??metre de longitud. Despr??s de la destrucci?? de les muralles, es van crear en el seu lloc quatre carrers, els quatre Ringstra??en (carrers de circumval??laci??) amb nombrosos parcs als quals es va donar el nom de poetes i compositors. D'ells destaquen el Koschatpark (en honor a Thomas Koschat) en Viktringer Ring, el Schillerpark (en honor a Friedrich von Schiller) en Villacher Ring, el Goethepark (en honor a Johann Wolfgang von Goethe) en el cant?? entre Villacher Ring i St. Veiter Ring, o el Schubertpark (en honor a Franz Schubert). '

[edita] Altres visites

Schloss Ehrenbichl

Als voltants de Klagenfurt hi ha diversos castells i palaus, alguns en les ribes de el W??rthersee. Alguns d'ells s??n el Schloss Ehrenbichl, el Schloss Maria-Loretto, el Schloss Tentschach i el Schloss Welzenegg.

Interior de l'Ajuntament Antic

Ajuntament antic, constru??t al voltant de 1600, i en el qual destaca el pati interior amb els seus arqueries.

Catedral de Klagenfurt

Catedral de Klagenfurt, que va ser protestant fins a 1604, quan va passar a ??sser cat??lica, constru??da d'acord amb l' estil de Vorarlberg, i sent la m??s antiga d'aquest estil. Est?? consagrada a Sant Pere i a Sant Pau.

Landhaus Klagenfurt

Landhaus Klagenfurt, seu del Parlament de Car??ntia. Va ser constru??t entre 1574 i 1594 amb motiu de la reconstrucci?? i fortificaci?? de Klagenfurt.
Stadtpfarrkirche, l'Esgl??sia m??s antiga de Klagenfurt, remodelada en 1659.

Lendkanal a l'hivern

A m??s altres visites interessants inclouen el Jard?? Bot??nic, a les proximitats de Kreuzbergl, el Christkindlmarkt (mercat de Nadal) a Alten Platz des de mitjans de novembre fins a mitjans de gener, el Lendkanal, canal que travessa el centre de la ciutat i arriba fins al W??rthersee, Minimundus, un parc-museu on hi ha reconstruccions en miniatura de monuments de tot el m??n i el City-Arkaden, un centre comercial.

[edita] Museus

K??rntner Landesmuseum (Museu de Car??ntia) Aquest museu t?? diverses col??leccions d'arqueologia, art, hist??ria, cultura popular, bot??nica, zoologia, geologia i d'instruments musicals. En el parc del museu hi ha un Lapidarium.
Museum moderner Kunst K??rnten (Museu d'Art Modern de Car??ntia) Sobre una superf??cie de prop de 1.000 m?? hi ha diverses exposicions sobre art modern, amb especial import??ncia referent a l'art modern de Car??ntia, incloent-se obres d'artistes regionals i internacionals.
Bergbaumuseum im botanischen Garten (Museu de mineria, en el jard?? bot??nic) El museu se centra en el paper de la mineria en la hist??ria de Car??ntia. Es troba en el munti Kreuzbergl, a costat del jard?? bot??nic.
Koschatmuseum (Museu de Koschat) Thomas Koschat va ser un compositor i un poeta que va fundar el primer quintet de la Hofoper Wien, amb el qual va adquirir import??ncia internacional. En el museu hi ha un arxiu amb fotografies, manuscrits i objectes personals.
Robert Musil Literaturmuseum (Museu de Literatura Robert Musil) La casa de naixen??a del fam??s escriptor Robert Musil ??s avui un museu literari amb exposicions sobre la seva persona, aix?? com sobre Ingeborg Bachmann i Christine Layant, amb fotografies, manuscrits, documentaci?? i una biblioteca amb obres dels tres escriptors.
Di??zesanmuseum (Museu Dioces??) El museu Dioces?? mostra l'art religi??s de Car??ntia des de la Edat Mitjana fins a el segle XVIII.
Gustav Mahler Komponierh??uschen (Casa de Gustav Mahler) Gustav Mahler va passar alguns estius als marges del Llac W??rthersee, en els quals va treballar ??rduament en la composici??. Alguns d'aquests treballs es poden trobar avui dia en la seva antiga casa.
Landwirtschaftsmuseum Ehrental (Museu de l'Agricultura) El Museu de l'agricultura mostra una ??mplia col??lecci?? d'antigues eines agr??ries.

[edita] Esdeveniments

Anualment t?? lloc a Klagenfurt el lliurament del premi Ingeborg Bachmann, premi literari que atreu a Klagenfurt a nombrosos escriptors, cr??tics literaris, investigadors, periodistes i editors d'arreu del m??n. En els mesos d'estiu v??nen m??sics de totes les edats a Klagenfurt, a l'antiga abadia cistercenca de Viktring, on t?? lloc el F??rum de M??sica Viktring. En ell els m??sics atenen a concerts o a classes amb mestres de la m??sica. En l'??mbit d'aquest f??rum de m??sica s'atorguen tamb?? dos premis musicals, el premi del Musikforum i el premio Gustav Mahler. Existeix tamb?? un escenari per a concerts als marges del W??rthersee, encara que no sempre ??s utilitzat per a esdeveniments musicals, sin?? tamb?? per a esdeveniments pol??tics o econ??mics.

[edita] Esport

A Klagenfurt tenen lloc tots els anys dos importants esdeveniments esportius de rang internacional. En primer lloc, la segona prova de triatl?? m??s important d'Europa per darrere de Roth dita K??rnten Ironman Austria, en el qual fins a 2.000 participants recorren una dist??ncia de 3,8 quil??metres nedant, 180 quil??metres amb bicicleta i 42,2 quil??metres corrent. El segon esdeveniment ??s el torneig de Gran Slam de v??lei platja, en el qual participen els millors del m??n, en la platja del llac W??rthersee. T?? Klagenfurt, a m??s, un molt reeixit equip de hoquei sobre gel, el EC KAC que ha guanyat en 28 ocasions el campionat austr??ac, el que li converteix en l'equip m??s premiat a ??ustria.

Tamb?? compta amb un important club de futbol, el FC Kelag K??rnten que competeix en la Erste Liga (Segona divisi??) en la temporada 2006-2007. Aix?? mateix, Klagenfurt ser?? seu de tres partits de la ronda preliminar en la Eurocopa de 2008 que se celebrar?? a ??ustria i Su??ssa. Per a aix?? s'est?? construint des del 2006 el nou W??rtherseestadion, on es disputaran els partits, amb una inversi?? de 66,5 milions d'euros. Finalment, cal assenyalar que el rem ??s un esport amb tradici?? en la ciutat, practicant-se en el llac W??rthersee.