Cens de població

De Viquipèdia

El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats. A Espanya es fa cada dos anys.

També es coneix amb el nom de padró o llista de la població o riquesa d'un país, província o localitat.

[edita] En que consisteix

És la principal font de dades demogràfiques per la gran quantitat d'informació que maneja: dóna una fotografia de la població, descriu estadísticamente les poblacions humanes considerades des d'un punt de vista quantitatiu. És la font primària de les estadístiques bàsiques de població que són necessàries per a finalitats governamentals i aspectes de planificació econòmica i social. S'usa:

• Com a base per a l'anàlisi i l'avaluació demogràfica.
• Per projectar, establir i desenvolupar polítiques de govern.
• Per fer estimacions de les diferents variables captades al Cens.
• Com "marc muestral" per a enquestes.
• Com a referència per a les estadístiques contínues (vitals).
• Per determinar els sistemes electorals d'un país.

[edita] Requisits

• Auspici oficial: és afavorit i dut a terme pel govern nacional, amb la cooperació de les autoritats regionals, provincials i municipals. Per exemple, a Espanya o Xile, l'organisme responsable és l'Instituto Nacional d'Estadística.
• Territori definit: Han de tenir una àrea territorial definida amb precisió. Implica una divisió polític-administrativa i totes aquelles eines de tipus cartogràfic que assegurin una completa captació d'informació, sense omissions ni duplicitats.
• Universalitat: per a l'exactitut i cabalitat sense duplicacions ni omissions.
• Simultaneïtat: per al recompte exacte de la població total, per relacionar les dades de la població amb un moment o període de temps ben definit. Generalment es fixa una data per a l'aixecament censal i a més gairebé sempre una hora i un moment determinat, que es denomina "moment censal". Aquest moment s'assenyala sovint a mitja nit i serveix de línia cronològica que separa a les persones que neixen o moren després i, d'aquesta manera determinar quins han de figurar o no al Cens.
• Periodicitat: realització en intervals regulars. Té gran importància per determinar les tendències demogràfiques.

[edita] Avantatges

• La informació obtinguda pot presentar-se per unitats administratives o altres unitats d'estratificació sigui quina sigui la seva mida, podent obtenir dades per a àrees petites.
• Punt de referència per a les estadístiques contínues.
• Únic procediment utilitzable per saber sobre fenòmens amb poca freqüència.

[edita] Desaventatges

• Alt cost (humà i material) ja que exigeix l'ús d'una gran quantitat de recursos de personal, financers i materials.
• És necessària una vasta organització que inclogui tot l'univers a investigar, procurant evitar omissions i duplicacions.
• Demora en l'obtenció de resultats.
• En alguns casos, la informació que s'obté pot ser d'inferior qualitat (majors errors) als què s'obtindria si la investigació es realitzés per mostreig.

[edita] Tipos de Censos

• De fet o de facto: implica l'empadronament de tota la població present al territori en estudi.
• De dret o d'iure: implica l'empadronament de tota la població resident al territori en estudi (presents o absents).
• Contínu: el que s'elabora de manera que les dades obtingudes en cada moment s'ajusten més o menys fidelment a la realitat de l'univers estudiat. Es realitza normalment amb suport de mitjans informàtics i és, per exemple, el que es ve realitzant des de 1996 a Espanya. Amb aquest tipus de cens no existeixen conceptes com a població de fet, de dret o flotant.