Quebec

De Viquip??dia

Qu??bec
Bandera

Lema: Je me souviens (Recordo)
??rea - % d'Aigua	1.542.056 km?? (4^rt) 11,5%
Capital	Ciutat de Quebec
Ciutat m??s gran	Mont-real
Poblaci?? - Densitat	7.568.640 (2ⁿ) 4,90 hab/km??
Admisi?? a la Confederaci??	1 de juliol, 1867
Primer ministre	Jean Charest
Governador Tinent	Pierre Duchesne
Abreviaci?? postal	QC
Zona hor??ria	UTC -5
P??gina de Internet	www.gouv.qc.ca

El Quebec (en franc??s Qu??bec, pronunciat keb??k^[1], conegut tamb?? com "la belle province") ??s una prov??ncia canadenca amb una poblaci?? de 7,5 milions d'habitants i la ??nica prov??ncia del Canad?? reconeguda com a naci?? per la Cambra dels Comuns del Canad??^[2]; la majoria dels quebequesos parlen franc??s i aix?? fa del Quebec l'??nic territori de llengua francesa majorit??ria de l'Am??rica del Nord, juntament amb l'arxip??lag franc??s de Saint-Pierre i Miquelon, i dels pocs a Am??rica.

La capital del Quebec ??s la ciutat de Quebec. La ciutat m??s poblada del Quebec ??s Mont-real que ??s la segona ciutat m??s gran del m??n on es parla franc??s.

[edita] Geografia del Quebec

El Quebec es troba situat a l'est del Canad??, envoltat per la prov??ncia d'Ont??rio i la badia de Hudson a l'oest, per les prov??ncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nova Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l'oce?? ??rtic al nord.

El Quebec ??s la prov??ncia m??s extensa del Canad??, ??s un vast territori, aproximadament 2'8 vegades l'estat franc??s, la major part del qual es troba poc poblat. M??s del 90% de la superf??cie del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, hist??ricament, es deia la regi?? d'Ungava. Al temps de la Nova Fran??a, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quil??metres d'ampl??ria que vorejava les dues ribes del riu Sant Lloren??. Va ser aqu?? que els primers colons francesos van instal??lar-se per conrear-hi la terra, despr??s d'haver-la romput.

Al 1912, un gran tros de la regi?? canadenca d'Ungava va ser tret dels Territoris del Nord-oest per ser integrat al Quebec de resultes d'una llei del Parlament del Canad?? aprovada per Londres. Aquesta vasta regi?? del nord, gaireb?? inhabitada, va crear l'enorme prov??ncia del Quebec tal com hom la coneix avui. Aquest afegit?? inclo??a la badia James, on es troben alguns dels projectes hidroel??ctrics m??s grans del Quebec.

El territori quebequ??s ??s extremadament ric en recursos naturals a conseq????ncia dels boscs de con??feres, dels llacs i dels rius. El paper, la fusta i la hidroelectricitat figuren com a les ind??stries m??s importants de la prov??ncia. L'extrem nord del Quebec es troba format per una regi?? sub??rtica anomenada Nunavik, la terra dels inuits.

La vall del riu Sant Lloren?? ??s una regi?? f??rtil on es conreen fruites i cereals aix?? com productes lleters, xarop d'erable, del qual el Quebec ??s el productor m??s important del m??n, i bestiar.

Pel que fa al clima, hi ha difer??ncies importats de resultes de la gran extensi?? territorial. La zona sud i la vall del riu Sant Lloren?? t?? un clima continental, ??s a dir, un hivern fred i un estiu calor??s. La part central del Quebec t?? un clima sub??rtic carateritzat per uns hiverns m??s llargs i m??s freds. La part nord del Quebec t?? un clima ??rtic. Finalment a les illes de la Madelena la mar t?? una gran influ??ncia sobre el clima.

[edita] Les regions administratives del Quebec

El Quebec es troba dividit en 17 regions administratives :

[edita] Hist??ria del Quebec

El primer explorador europeu del Quebec va ser el franc??s Jacques Cartier que va plantar una creu a Gasp?? l'any 1534 i que va navegar pel riu Sant Lloren?? al 1535. Al 1608, Samuel de Champlain va donar naixen??a a la Nova Fran??a en fundar a la riba nord del riu Sant Lloren??, en un indret que els abor??gens anomenaven K??bec (estret), la ciutat de Quebec que va esdevenir el punt d'eixida de l'exploraci?? francesa de l'Am??rica del Nord. A partir de 1627, el rei de Fran??a Llu??s XIII va concedir el monopoli de la colonitzaci?? als cat??lics. Nova Fran??a esdevingu?? una col??nia reial al 1663, sota el regnat de Llu??s XIV.

Els francesos i els canadencs es van aliar amb els hurons en contra dels iroquesos que eren aliats dels anglesos. La guerra dels Set Anys (1756???1763), entre Anglaterra i Fran??a va tindre un moment decisiu a l'Am??rica del Nord amb la desfeta al 1759 de l'exc??rcit de Louis-Joseph de Montcalm per l'exc??rcit del general angl??s James Wolfe a la batalla de les Planes d'Abraham, a prop de la ciutat de Quebec. Nova Fran??a va ser, aix??, perduda definitivament per Fran??a. El Canad??, la col??nia m??s gran de Nova Fran??a, nom??s comptava amb 55 000 habitants al principi de la guerra, mentre que la poblaci?? de Nova Angleterra era de prop d'un mili?? de colons. La poblaci?? amer??ndia de l'immens territori de Nova Fran??a ascendia llavors al voltant de les 600 000 persones.

Gran Bretanya va prendre possessi?? de Nova Fran??a a conseq????ncia del Tractat de Par??s, al 1763. Llu??s XV i els seus consellers s'estimen m??s conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap import??ncia per al regne de Fran??a. Tot i aix??, Fran??a perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Am??rica del Nord.

Com a resposta a les agitacions de les col??nies americanes, la corona brit??nica va instaurar l'Acta de Quebec al 1774, que restaurava el codi civil franc??s i el sistema de propietat territorial, garantia la pr??ctica del catolicisme per?? mantenia el codi criminal angl??s. Durant la revoluci?? americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els Canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre m??s aviat neutres durant el conflicte, seguint les recomanacions de l'esgl??sia cat??lica que va declarar-se en favor dels brit??nics.

Rere la independ??ncia americana, els qui havien donat suport la causa anglesa s'instal??laren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als Canadencs, van demanar reformes i van obtenir el que volien a l'acta constitucional de 1791 que va dividir la prov??ncia de Quebec i va crear l'Alt Canad?? (l'Ont??rio actual) i el Baix Canad?? (el Quebec actual). Les dues poblacions va descobrir el parlamentarisme brit??nic i van adonar-se, molt r??pidement, dels l??mits d'aquest sistema colonial.

Les grans idees del liberalisme de l'??poca van acabar provocant un al??ament armat al Baix Canad?? i a l'Alt Canad?? al 1837; la revolta va tenir lloc rere el ref??s de Londres a prendre en consideraci?? les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau.

[edita] Pol??tica

Eleccions generals quebequeses de 2007

[edita] Cultura quebequesa

Article principal : Cultura quebequesa

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Quebec

Govern del Quebec (franc??s)
Bandera quebequesa (franc??s)
Oficina quebequesa de la llengua francesa (franc??s)
Casal catal?? del Quebec

Prov??ncies i Territoris del Canad??
Prov??ncies: Col??mbia Brit??nica \| Alberta \| Saskatchewan \| Manitoba \| Ont??rio \| Quebec \| Nova Brunsvic \| Illa del Pr??ncep Eduard \| Nova Esc??cia \| Terranova i Labrador
Territoris: Yukon \| Territoris del Nord-oest \| Nunavut