Nord-du-Qu??bec
De Viquip??dia
Nord-du-Qu??bec ??s la major regi?? administrativa del Quebec (Canad??). Amb els seus 839.000 km??, dels quals 121.000 km?? corresponen a llacs i rius, la regi?? representa el 55% del territori quebequ??s, per?? nom??s el 0,5% de la poblaci?? del Quebec hi viu (unes 40.000 persones). Els crees i els esquimals constitueixen la majoria de la poblaci??.
Taula de continguts |
[edita] Geografia f??sica
La regi?? limita a l'oest amb les badies de Hudson i James, al nord amb l'estret de Hudson i la badia d'Ungava, al nord-oest amb el Labrador, i al sud i sud-est amb les regions administratives quebequeses d'Abitibi-T??miscamingue, Mauricie, Saguenay-Lac-Saint-Jean i C??te-Nord
[edita] Hist??ria
La regi?? Nord-du-Qu??bec formava part de la Terra de Rupert de la Companyia de la Badia de Hudson fins el 1870, quan va ser transferida al nou Dominion del Canad?? per les autoritats brit??niques. El 1898, el Parlament del Canad?? va fixar la frontera septentrional del Quebec al mig del riu Eastmain, prop del paral??lel 52. El 1912, el districte d'Ungava, que comprenia tot el territori al nord del riu Eastmain, va ser cedit al Quebec pel Parlament canadenc. La frontera entre el Quebec i la col??nia de Terranova va ser fixada pel Comit?? Judicial del Consell Privat de Londres el 1927, per?? el govern quebequ??s no considera aquesta decisi?? com definitiva quant a la frontera de la regi?? de la C??te-Nord.
La part del territori transferit que es troba al nord del paral??lel 49 era conegut, fins el 1987, com el Nou Quebec. Quant al territori al sud del paral??lel 49, va pert??nyer a les autoritats municipals d'Abitibi i de la Vall??e-de-l'Or durant la primera meitat del segle XX.
L'organitzaci?? pol??tica de la regi?? Nord-du-Qu??bec va ser profundament modificada entre 1976 i 1984 per adequar-la a la Convenci?? de la Badia James i del Nord quebequ??s, signada el novembre de 1975 pels representants inuits i crees d'una part, i els governs del Quebec i del Canad?? de l'altra.
[edita] Administraci??
Nord-du-Qu??bec es divideix en dues regions distintes. Al nord del paral??lel 55 hom troba Nunavik, cobert per la tundra i la taig??. Nunavik est?? majorit??riament poblat per esquimals, que viuent en els 14 pobles n??rdics situats al llarg de la costa. Nunavik ??s administrat per l'Administraci?? Regional Kativik (ARK), excepci?? feta del poble cree de Whapmagoostui, el qual forma part de l'Administraci?? Regional Cree.
La part meridional, anomenada Jam??sie, s'est??n de la badia James fins els monts Otish a l'est. Aquest territori, principalment cobert per boscos boreals, el comparteixen la naci?? cree i els Jam??siens no-aut??ctons. La seva administraci?? ??s compartida per l'Administraci?? Regional Cree, que agrupa els 9 pobles crees de Nord-du-Qu??bec, i les cinc municipalitats de Jam??sie. La municipalitat de la Badia James i l'Administraci?? Regional Cree assumeixen certes funcions d'una municipalitat regional de comtat.
[edita] Demografia
A la regi?? Nord-du-Qu??bec hom troba 14 pobles n??rdics (10.000 habitants), 9 pobles crees (14.000 habitants) i 5 municipalitats (17.000 habitants).
- Poblaci??: 40.246 (2005)
- Superf??cie: 839.000 km??
- Densitat: 0,1 hab./km??
- Taxa de natalitat: 19,9 ??? (2005)
- Taxa de mortalitat: 4,4 ??? (2005)
Font: Institut de la statistique du Qu??bec
[edita] Enlla??os externs
|
|||
Abitibi-T??miscamingue ?? Bas-Saint-Laurent ?? Capitale-Nationale ?? Centre-du-Qu??bec ?? Chaudi??re-Appalaches ?? C??te-Nord ?? Estrie ?? Gasp??sie?????les-de-la-Madeleine ?? Lanaudi??re ?? Laurentides ?? Laval ?? Mauricie ?? Mont??r??gie ?? Mont-real ?? Nord-du-Qu??bec ?? Outaouais ?? Saguenay???Lac-Saint-Jean |