Tundra
De Viquipèdia
Tundra és un bioma terrestre caracteritzat per que les baixes temperatures només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
La paraula tundra deriva de la paraula finlandesa tunturi amb la que ells designen el turons sense arbres per causa del descens de la temperatura amb l'altitud.
Es reserva el nom de tundra per les latituds circumpolars mentre que una vegetació semblant, també sense arbres, establerta a l'alta muntanya de clima temperat, rep el nom de prat alpí.
La tundra representa un 8% dels ecosistemes terrestres
Aquest tipus de vegetació correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 10ºC que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de port arbori, encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple salix polaris) i pollancres de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement.
La raó que no creixin arbres a la tundra no és per l'extrem fred de l'hivern (hi ha zones de tundra per exemple a Islàndia on el gener és menys fred que a Nova York) sinó que l'estiu és massa curt i fred (hi pot haver glaçades a ple estiu) per permetre el creixement i la reproducció de les coníferes.
La gran llargada del dia durant l'estiu compensa en part els pocs dies amb temperatures aptes per a vegetar. A més durant la "nit" la temperatura pot ser superior a la del migdia. El vent acostuma a bufar molt fort i a l'estiu hi pot haver dies amb molta boira. A l'hivern roman nevada i fosca. Tot i que la quantitat total anual de precipitació pot estar per sota dels 200 litres com que l'evaporació és molt poca la tundra resulta humida. Pels animals herbívors és millor que la capa de neu no sigui gaire alta ja que a l'hivern molt
En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (permafrost) nómés a l'estiu es desglacen uns decímetres on poden creixer i arrelar les plantes. Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges
A illes de tundra com Islàndia hi creixen unes 400 plantes vasculars gramínies, crucíferes, ranunculàcies o papaveràcies principalment a Svalbard es redueixen a 173 espècies. Però són més frequents i característiques les molses i liquens. (A la península ibèrica hi creixen més de 7.000 espècies)
La fauna de la tundra és més aviat poc variada: osos polars, Bous mesquers, mamífers marítims,rens, guineus àrtiques i diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat)acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries (oques, frarerets, mussols etc)que s'alimenten en gran part de l'explosió de ,mosquits a l'estiu. Són absents els rèptils i batracis poiquiloterms (de sang freda)
