Rècia

De Viquipèdia

Rècia o Rètia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una regió del centre d'Europa, considerada una regió alpina, habitada pel poble dels rhaeti o raeti (recis o retis).

Limitada al nord amb Vindelícia; a l'oest amb Helvècia; al sud amb els Alps que la separaven d'Itàlia; i a l'est amb Venètia i el Nòric. Abraçava els moderns Grisons, Tirol i el nord de Llombardia.

August va ordenar la conquesta del país i les tribus foren sotmeses per Drus i Tiberi vers el 15 aC i es va formar la província romana. Vegeu: Rècia (província romana).

Dins la regió hi havia el naixement de nombrosos rius alpins que regaven Itàlia com l' Addua, Sarius, Olbius, Cleusis, Mincius, i altres. Els rius principals del propi país foren el Athesis i el seu afluent el Isargus o Ilargus, i l' Oenus o Aenus.

El producte principal era el vi, que era tant bo com el d'Itàlia. Altres produccions eren la mel, el formatge, i la cera.

August va ordenar la conquesta del país i les tribus foren sotmeses per Drus i Tiberi vers el 15 aC i es va formar la província romana. La lluita fou desigual però aferrissada i segons Florus fins i tot les dones hi van participar.

Les principals tribus o pobles del país eren els lepontis (lepontii), vibers (viberi), calucons (calucones), vènnons (vennones), venostes, sarunets (sarunetes), isarcs (isarci), brixents (brixentes), genauns (genauni), tridentis (tridentini) i eiganis (eiganei).

Les principals ciutats eren Tridentum i Veldidena; al país hi havia poques ciutats i les que existien difícilment podien portar el títol de ciutat ja que eren llogarets. Paulus Diaconus esmenta una ciutat al interior del país, de nom Maia, que fou destruïda al segle VIII per un allau, i correspon a Meran.