Rècia (província romana)

De Viquipèdia

Rècia fou una provincia romana situada al nord-oest d'Itàlia.

August va ordenar la conquesta del país i les tribus foren sotmeses per Drus i Tiberi vers el 15 aC i es va formar la província romana. Vindelícia, al nord-est, va formar també una província, però al segle I les dos províncies van quedar unides sota el nom de Rècia, arribant fins el Danubi.

A la reorganització de Diocleacià a finals del segle III, la província es va dividir en las Rècia Primera (Rhaetia Prima) amb capital a Curia Rhaetorum (Chur) i Rècia Segona (Rhaetia Secunda) coneguda també per Vindelícia; la frontera entre les dues no esta ben definit, però probablement seguia la cadena alpina entre el llac de Constança fins al riu Inn; el territori al oest del riu Licus fins a les fonts del Danubi i del Rin, son incloses per Ptolemeu dins la Rècia.

Al segle IV el país, molt afectat per les invasions, es va despoblar i el segle V el got Teodoric se'n va apoderar i en va deixar l'administració en mans d'un dux. A la mort de Teodoric s'hi van establir els boioaris que també es van establir al Nòric; el riu Lycus va esdevenir la frontera entre els alamans de Vindelícia i els boioaris de Rècia.