Sueu
De Viquip??dia
Els sueus (suevi, ????????????? o ???????????????) s??n un dels pobles germ??nics, originaris de la mar B??ltica. El seu nom derivaria de "swiban" que vol dir "moviment irregular" per la costum dels sueus de traslladar-se d'un lloc a l'altre sense arribar a fixar poblacions estables; altres teories diuen que el nom era celta o eslau. Es possible que el nom els fos aplicat perqu?? no eren purs germ??nics sin?? barrejats amb eslaus i per aix?? foren vistos com a diferents pels altres pobles germ??nics. Els romans els coneixien des al menys el 123 aC
| ?? | (...) de aqu?? tuvo principio y se origin?? borrar el Drag??n verde y Le??n rojo (armas de los Reyes suevos que al tiempo ten??an en este Reyno su corte), y trasladar al dorado campo del escudo de sus armas, la Hostia, no dentro de vaso Sacramental oculta (...) | ?? |
Les not??cies primitives d'aquest poble s??n confuses. Sembla que era el nom d'un conjunt de pobles germ??nics format per diferents tribus entre les quals els s??mnons, longobards i angles. C??sar (finals del Segle I aC) els situava a la dreta del Rin, al pa??s de Baden, quan el seu rei era Ariovist, assignant-los dos-cents mil combatents, xifra probablement exagerada (200.000 persones seria el n??mero total d'integrants de la naci?? sueva), ja que C??sar segurament pretenia augmentar la seva gl??ria per haver-los derrotat. Ariovist havia marxat a la G??l??lia cap al 71 aC en ajut de la tribu gala dels s??quans (establerta al costat del Sena) en la seva guerra contra els eduins, i despr??s es va establir al pa??s, percebent tribut dels edus, per?? exigint la cessi?? de terres als seus aliats s??cuans; els dos pobles gals es van reconciliar, per?? van ser derrotats a Amagetobria pels sueus, per la qual cosa els gals van demanar ajuda a Roma, que va concedir la seva protecci?? als edus i altres tribus per?? es va abstenir d'intervenir militarment contra Ariovist per poder destinar les tropes a combatre contra els helvecis. C??sar va derrotar a aquests darrers, i va acudir per combatre a Ariovist, al que va derrotar, i va expulsar als sueus m??s enll?? del Rin. Una part dels sueus, que van formar les tribus dels vangions ("Els falsos"), els n??mets, i els tribocs (o tribocis o triboques), van quedar a l'esquerra del Rin (ocupant les terres de Worms, Spira i Estrasburg respectivamente) i es van sotmetre a Roma, perdent al cap de dos segles el seu car??cter germ??nic al celtitzar-se i romanitzar-se.
T??cit d??na noves not??cies sobre els sueus, com un dels pobles germ??nics que van lluitar contra l'Imperi (segle I) i indica que van emigrar en dos grups: un que es va traslladar a Boh??mia i un altre a la regi?? de l'Elba (de fet entre l'Elba i l'Oder). T??cit d??na a la Mar B??ltica el nom de Suebicum Mare (encara que tamb?? l'anomena com Oceanus Germanicus) el que fa pensar que ocupaven la costa b??ltica des de l'Elba. Als pobles sueus en conjunt se'ls d??na la denominaci?? de herminions o hermions (pel seu ancestre mitol??gic Irm?? o Irminus). El seu pa??s l'esmenta com a Su??via (derivat despr??s a Su??bia), vivint en territoris situats al nord i est dels que ocupaven sota C??sar.
Estrab?? els situa entre el Rin i l'Elba, amb alguns grups havien arribat al nord de l'Elba (com els hermandurs i els longobards), i els qualifica com el poble germ??nic m??s important, indicant que els ubios van ser expulsats per ells (probablement per la tribu dels longobards sorgida dels sueus) de les seves terres entre el Rin i l'Elba i van haver d'assentar-se en territori rom??. Es creu que els longobards , quades , hermundurs , semnons , cats i altres incloent els marcomans i els Nertereanes podien ser tribus esqueixades del tronc dels sueus. La capital dels sueus ??s fixada a la fortalesa de Buiaenum, a la selva Herciniana.
Mentre que els sueus de C??sar eren un grup relativament petit, els de T??cit i Estrab?? eren grups molt grans i segurament abra??aven mes pobles dins el grup.
Segurament el rei marcom?? Marobod o Marbod (Marobodus) va comptar amb l'alian??a de diversos grups sueus en la seva lluita contra Roma. Cap a mitjans del segle primer despr??s de Crist el rei sueu Bannuis, hostil a Roma, va ser enderrocat per les tribus orientals dels lugis (del grup que despr??s va ser anomenat v??ndal) aliades als hermundurs, que estaven en bones relacions amb Roma. Probablement, durant algun temps, els sueus van quedar sota influ??ncia de Roma, per?? m??s tard van tornar a desenvolupar una pol??tica hostil.
Claudi Ptolemeu considerava inclosos en els sueus als longobards, semnons i als angles de la regi?? de Magdeburg, esqueixats dels angles del Schleswig.
Quan els romans van con??ixer millor Germ??nia el nom de sueus es va deixar d'usar per assignar a cada poble o tribu el seu propi nom.
En temps de Domici?? s'esmenta ja als sueus a la regi?? del Danubi, i Traj?? va lluitar amb ells en la campanya de D??cia, sense arribar a sotmetre'ls. Amb Marc Aureli els sueus tornen a ser citats, en ocasi?? de les lluites contra els marcomans. Aquestos sueus mes moderns vivien a Su??bia i era un conjunt de pobles germ??nics que va agafar l'antic nom . Van ser aliats generalment dels alamans i dels burgundis. Un dels personatges mes destacats fou Ricimer, que va tenir en la seves mans l'Imperi Rom?? occidental.
Durant el segle III el seu nom gaireb?? no ??s esmentat, i avan??at el segle IV se'ls van unir una part dels quades, pertanyents a uns dels grups afins, que van refor??ar al poble, i en l'any 406 es van unir als v??ndals i alans i van penetrar en l'Imperi.
Els sueus van donar el seu nom a la regi?? alemanya de Su??bia.
Van migrar cap a la Pen??nsula Ib??rica, on el 409 es van assentar en un territori que compren les actuals Gal??cia, nord de Portugal, Prov??ncia de Lle?? i Ast??ries.
L'Imperi Rom?? va tolerar aquesta invasi?? a canvi de tributs i aviat els sueus van formar un regne independent, amb les seves lleis i fins i tot la seva moneda.
Va haver-hi diversos enfrontaments amb els visigots fins que finalment van ser derrotats el 584 i el regne fou eliminat i incorporat al Regne de Toledo.
- Vegeu Regne dels sueus
