Batalla de Roncesvalls
De Viquipèdia
| Batalla de Roncesvalls | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Reconquesta | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Mort de Roland, segons un manuscrit il·lustrat | |||||||||||||||||
| Data | 15 d'agost del 778 | ||||||||||||||||
| Localitat | Orreaga, Navarra | ||||||||||||||||
| Resultat | Decisiva victòria Basca | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
[edita] Antecedents
Carlemany va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparéixer de la Història. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els àvars afincats a la Panònia per sempre.
Un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta dels representants musulmans de Girona, Barcelona i Osca, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar contra Abd ar-Rahman I, l'emir Omeia de Còrdova.
[edita] La primera campanya de Carlemany a la Península Ibèrica
Dos exèrcits es van trobar a Saragossa el 778. El primer, amb tropes neustríaques, que va travessar el pirineu occidental, i el segon, composat per austríacs, lombards i burgundis va travessar el pirineu oridental però va haver de retirar-se de Saragossa en la batalla més dura del seu regnat.
Havia capturat Barcelona i Pamplona, però va haver de marxar d'Ibèria per controlar una rebel·lió dels saxons. va deixar el tribut a la amb Hruodland, Prefecte del Marquès de Bretanya, i la reraguarda, mentre el gros de l'exèrcit s'apressava cap al Rin. En la retirada, va enderrocar les muralles de Pamplona, cosa que va irritar als bascos, que van atacar els francs en el pas d'Orreaga, en la única gran derrota dels exèrcits de Carlemany. Els bascos, amb mal armament, van usar l'avantatge del terreny, i van destruir la reraguarda franca.
[edita] Conseqüències
Els caps de les zones més allunyades continuaven revoltant-se contra l'autoritat cordovesa, i sovint demanaven ajut als francs. La frontera franca es va anar expandint lentament fins que el 795 es va crear la marca hispànica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimània.
Els fets es van reflectir en la Cançó de Rotllà, una Cançó de gesta francesa.
