??var

De Viquip??dia

??var ???????????????? ???????? ma??arul mac??'
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	R??ssia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia
Regi??:	Caucas
Parlants:	~600,000
R??nquing:	?
Classificaci?? gen??tica:	Lleng??es cauc??siques Lleng??es cauc??siques del nord ;Lleng??es cauc??siques del nord-oest Avar-Andi '??var
estatus oficial
Llengua oficial de:	Daguestan
Regulat per:	? (?)
codis de la llengua
ISO 639-1	av
ISO 639-2	ava
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	ava
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

La llengua ??var (???????????????? ???????? [ma??arul ma????] "llengua de les muntanyes" o ???????? ???????? [awar ma????] "llengua ??var") ??s parlada pels ??vars i pertany a una branca de les lleng??es cauc??siques.

[edita] Distribuci?? geogr??fica

??s parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest d'Azerbaitjan. Alguns ??vars viuen a altres parts de R??ssia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetx??nia i Calm??quia; a Ge??rgia, Kazakhstan, Jord??nia, i a la regi?? del Mar de M??rmara (Turquia). Hi ha m??s de 650,000 parlants arreu del mon.

[edita] Dialectes

La seva parla es divideix en dos dialectes:

Maarulal (de maar ???muntanya???) o tawlintsi (del lak taw ???muntanya???), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
Bagaulal (en ??var ???homes grollers???) amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.

[edita] ??s de la llengua

Han fet una llengua liter??ria, el bolmat (llengua de l???ex??rcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que tamb?? ??s emprada per altres ??tnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l???avar ??s dotat d???un alfabet ??rab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).

L?????var tamb?? ??s usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen r??pidament amb els ??vars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

Tamb?? ??s la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els ??vars d???Azerbaitjan van perdent la llengua materna en profit de l?????zeri.

[edita] Exemples

Hola!	????????????????!	Wor????ami!
Que tal?	?????? ????al ???????????	????ib ??al bugeb?
Com et dius?	???????? ?????? ???????	Duda cva}}????ib?
Quants anys tens?	?????? ?????? ?????? ???????????	??an son dur bugeb?
Qu?? fas?	???????? ?????? ???????? ???????????	Kiwe mun unew wugew?
Ho sento!	?????? ????????????!	T??a ??uha!
Que est?? fent el vailet?	???????? ?????????????? ?????? ???????? ???????????	Kiwe hit??aw was unew wugew?
L'ampolla es trenca.	?????????? ???????? ????????????.	Wasas ??i????a bekana.
Ells construeixen la carretera.	???????? ?????? ???????????????? ????????.	Hez nux habuleb bugo.