Setge de Lisboa
De Viquip??dia
El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengu?? fins el 25 d'octubre, fou un episodi integrant del proc??s de Reconquesta cristiana de la Pen??nsula Ib??rica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats. Efectivament, aquest episodi constitu?? l'??nic ??xit de la Segona Croada.
Despr??s del Setge d'Edessa, el 1144, el Papa Eugeni III convoc?? una nova croada per al 1145 i 1146. El Papa tamb?? autoritz?? una croada per a la Pen??nsula Ib??rica, tot i que aquesta fos una guerra desgastant feia ja diversos segles, des de la derrota dels moros a Covadonga, el 718. Els primers mesos de la Primera Croada, l'any 1095, el Papa Urb?? II demanaria als croats ib??rics (futurs portuguesos, castellans, lleonesos i catalano-aragonesos) que restessin al seu pa??s, ja que la seva pr??pia guerra era considerada tan valent com la dels croats en direcci?? a Jerusalem. Eugeni reiter?? la decisi??, autoritzant Marsella, Pisa, G??nova, i altres grans ciutats mediterr??nies a participar a la guerra de Reconquesta.
El 19 de maig sortiren els primers contingents de croats de Dartmouth, Anglaterra, constituits per flamencs, normands, anglesos, escocesos i alguns croats germans. Segons Odo de Deuil, constitu??en un total de 164 vaixells, un valor que probablement augmentaria progressivament fins a l'arribada a Portugal. Durant aquesta part de la croada, no foren comandats per cap pr??ncep o rei; Anglaterra era en ple per??ode d'anarquia. Aix??, la flota estava dirigida per Arnold II de Aerschot, Christian de Ghistelles, Henry Glanville, Simon de Dover, Andrew de Londres, i Saher d'Archelle.
L'armada arrib?? a la ciutat de Porto el 16 de juny, on el bisbe de Porto, Pedro II Pit??es, els convenc?? a participar en aquesta operaci?? militar. Despr??s de la conquesta de Santar??m (1147), coneixent la disponibilitat dels croats per ajudar, les forces de Alfonso Henriques feren cam?? cap al Sud, a Lisboa.
Les forces portugueses avan??aren per terra, i les dels croats per mar, penetrant a la desembocadura del riu Tejo; el juny d'aquell mateix any, totes dues forces estaven reunides, originant les primeres lluites cap a la zona del tur?? en el qual hi havia la ciutat en aquella ??poca, avui anomenada Baixa. Despr??s de violents combats, la zona fou dominada pels cristians, imposant-se d'aquesta manera el setge a l'opulenta ciutat mercantil.
Ben defensats, les muralles de la ciutat es mostraren inexpugnables. El nombre de ferits augment?? considerablement durant el setge, a trav??s de m??quines de guerra que es llan??aven projectils.
A principis d'octubre, els conqueridors aconseguiren fer caure una part de la muralla, obrint una gran esquerda per on entraren els invasors. En aquells moments, s'aproxim?? una torre de fusta constru??da pels invasors cap a la muralla, permetent l'acc??s a l'esquerda. Davant la immin??ncia d'un assalt cristi?? pels dos fronts, els musulmans, afeblits pels atacs, per la fam i per les malalties, es rendiren el 24 d'octubre.
Mentrestant, el dia seg??ent, el sobir?? i les seves forces entraren a la ciutat, saquejada violentament pels croats.
Despr??s d'aquest setge s'originaren els episodis llegendaris de Martim Moniz, i de la llegend??ria batalla de Sacav??m.
Alguns croats s'establiren a la ciutat, entre els quals se'n destaca Gilbert de Hastings, escollit bisbe de Lisboa.
Despr??s de la rendici??, una epid??mia de pesta s'estengu?? per la regi?? causant milers de v??ctimes entre la poblaci??.
