Alfons I de Portugal
De Viquipèdia
Alfons Henriques de Portugal o Alfons I de Portugal el Conqueridor (Guimarães 1109 - Coïmbra 1185), comte de Portugal (1128-1139) i rei de Portugal (1139-1185).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nascut el 25 de juliol de 1109 a la cort reial de Guimarães fou el fill del comte Enric de Borgonya i la comtessa Teresa de Lleó. Era nét per línia paterna d'Enric de Borgonya i Sibil·la de Barcelona i per línia materna d'Alfons VI de Lleó i Ximena Núñez de Lara.
Fou el primer en ser nomenat rei de Portugal de la Dinastia Borgonya.
[edita] Orígen del seu sobrenom
Gràcies a les seues conquestes, que al llarg de més de quaranta anys van depassar el doble del territori que el seu pare li havia llegat, va ser apel·lat El Conqueridor, tot i que també va ser conegut com El Fundador i El Gran. Els musulmans, en senyal de respecte, van anomenar-lo Ibn-Arrik («fill d'Enric», traducció literal del genitiu Henriques) o El-Bortukali («el Portuguès»).
[edita] Ascens al tron comtal
El 1112 morí el seu pare Enric de Borgonya, sent la seva mare nomenada comtessa de Portugal i regent de l'infant Alfons.
Va prendre, l'any 1120, una posició política oposada a la de la mare (que recolzava el partit dels Travas), sota la direcció de l'arquebisbe de Braga. Quan aquest va ser forçat a emigrar va endur-se'n amb si l'infant que el 1122 és armat cavaller a Tui. Restablerta la pau, van tornar al comtat.
Mentrestant, uns nous incidents van provocar la invasió del Comtat de Portugal per Alfons VII de Castella, que al 1127, posà setge a la ciutat de Guimarães, on residia Alfons Henriques. Alfons prometé lleialtat i vassallatge al rei castellà, per la qual cosa aquest desistí de conquerir la ciutat. Però alguns mesos desprès, al 1128, les tropes de Teresa de Lleó van enfrontar-se amb les d'Alfons Henriques. Aquest va vèncer i va consagrar la seva autoritat al territori del comtat, i va assumir plenament el seu govern. Conscient de la importància de les forces que amenaçaven el seu poder, aquest va concentrar els seus esforços per negociar amb la Santa Seu amb un doble objectiu: abastar la plena autonomia de l'església portuguesa i el reconeixement del regne. Així mateix feu exiliar la seva mare a Galícia, entrant aquesta en un convent religiós.
[edita] Independència de Castella - Regne de Portugal
- Vegeu també: Regne de Portugal
Al 1139, després d'una gran victòria a la batalla d'Ourique contra un fort contingent musulmà, Alfons Henriques és aclamat com a rei de Portugal per les seves tropes. Segons la tradició, la independència va ser-li confirmada més tard, a les corts de Lamego, quan va rebre el 26 de juliol de l'arquebisbe de Bragança la corona de Portugal, tot i que estudis recents qüestionen la reunió d'aquestes corts.
El reconeixement de Castella va arribar l'any 1143 i prové del desig d'Alfons VII de Castella d'ésser emperador, i per tant de la necessitat de tenir reis com a vassalls. Des de llavors, Alfons I va procurar consolidar la independència que havia declarat. Va fer grans donacions a l'Església i va fundar diversos convents. Va intentar també de conquerir terreny vers el sud, poblat llavors per musulmans i va conquerir Santarem el 1146 i Lisboa el 1147.
El 1179 el Papa Alexandre III, a través de la butlla Manifestus Probatum, reconeix Portugal com a país independent i com a vassall de l'Església.
[edita] Núpcies i descendència
El 1146 es casà amb Mafalda de Savoia, filla del comte Amadeu III de Savoia i Mafalda d'Albon. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Enric de Portugal (1147)
- la infanta Mafalda de Portugal (1148), casada el 1159 amb el comte-rei Alfons II d'Aragó
- la infanta Urraca de Portugal (1151-1188), casada el 1165 amb el rei Ferran II de Lleó
- la infanta Sança de Portugal (1153-1159)
- l'infant Sanç I de Portugal (1154-1212), rei de Portugal
- l'infant Joan de Portugal (1156)
- la infanta Teresa de Portugal (1157-1218), casada amb Felip I de Flandes i després amb Eudes III de Borgonya
Tingué diversos fills naturals, entre ells:
- Urraca Alfons, senyora d'Aveiro
- Ferran Alfons, conestable del regne
- Alfons, Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Alfons I de Portugal morí el 6 de desembre de 1185 a Coïmbra.
Precedit per: Teresa de Lleó |
Comte de Portugal 1128–1139 |
Succeït per: independència del Regne de Castella |
Precedit per: Alfons I de Portugal comtat dependent de Castella |
Rei de Portugal 1139–1185 |
Succeït per: Sanç I |