Batalla de Covadonga
De Viquipèdia
| Batalla de Covadonga | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Reconquesta | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Pelai I | |||||||||||||||||
| Data | Primavera de 722 | ||||||||||||||||
| Localitat | Covadonga, Astúries) | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria asturiana | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La batalla de Covadonga, tot i no tenir cap trascendència militar, es considera l'inici de l'anomenada Reconquesta.
[edita] Precendents
Després de la batalla de Guadalete, l'any 711, Pelai, fill d'un duc també visigot anomenat Fàvila i nét del rei Recesvint es va refugiar a Toledo, i a la caiguda de la ciutat el 714, mentre uns altres escapaven a terra franca, ell va tornar a la seva terra natal, Astúries, suposadament custodiant el tresor del rei visigot.
Les primeres incursions àrabs a astúries van ser les de Mussa ibn Nussayr el 716, que va prendre les ciutats de Lucus Asturum (Lugo de Llanera) i Gijón, on va deixar a càrrec al governador Munuza. Les famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i probablement també la família de Pelai.
El 718 va tenir lloc una primera revolta encapçalada per Pelai que va fracassar. La causa en va ser que Munuza s'havia casat per la força amb la seva germana Adosinda. Pelai fou detingut i enviat a Còrdova. No obstant això, va aconseguir escapar i tornar a Astúries on va encapçalar una segona revolta i es va refugiar a les muntanyes.
[edita] La Batalla de Covadonga
Munuza va enviar al general Al Qama a sotmetre als revoltats. Aquest va entrar pel port de Tarna, va remuntar el riu Nalón i va arribar a Lucus Asturum. Des d'allí va anar a la vall de Cangas, on estaven els cristians i el 722, va tenir lloc la Batalla de Covadonga, on fou derrotat i mort per Pelai.
Els cronistes musulmans posteriors, en canvi, afirmen que fou Pelai el derrotat a Covadonga, restant amb solament 300 dels seus homes, als quals es van anomenar despectivament "ases salvatges", i que es van refugiar en les coves d'una muntanya juntament amb 10 dones, sense representar per això cap perill per al mandat islàmic sobre la zona.
[edita] Consequències
Amb la derrota, Munuza va abandonar Gijón i va intentar sortir d'Astúries, sent derrotat a Olalíes. Amb aquesta fugida Pelai va poder entrar a Gijón sense esforç
Pelai I, que mai es va proclamar rei, va establir el seu govern a Cangas de Onís.
La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triomfat sola, ja que l'exercit àrab era molt mes poderós, però després de rebre les notícies de Covadonga, Pere de Cantàbria es va unir a la lluita amb totes les forces del seu ducat. També molts nobles visigots i població cristiana de la Hispania sotmesa van emigrar al nord per a unir-se a la revolució de Pelai.
