Recesvint

De Viquip??dia

Recesvint (tamb?? Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth, Recdeswinth) fou rei visigot d'Hisp??nia del 649 al 672. Era fill i successor de Khindasvint, qui ja l'havia associat al tron el 649.

A la tardor del 652 (o del 653) Recesvint va comen??ar a governar en solitari. Entre el 651 i el 653 va esclatar una ??mplia rebel??li??, probablement el 652. Un noble got anomenat Froia, potser oposat a la designaci?? de Recesvint (649), va fugir a Aquit??nia i va aconseguir fer-se amb el lideratge dels refugae, i obtenir el suport dels vascons d'Aquit??nia, i probablement a trav??s d'ells, dels quals habitaven al Sud dels Pirineus. Quan els vascons van descendir pel Vall de l'Ebre, com solien fer, Froia va reunir als seus i a contingents vascons d'Aquit??nia, i es va presentar davant Saragossa (probablement l'estiu del 652). Khindasvint seria ja molt anci?? (uns vuitanta-vuit anys en el millor dels casos; fins i tot podria haver mort) i es posaria a prova l'efic??cia de Recesvint. La Tarraconense va ser devastada amb m??s virul??ncia que en ocasions anteriors. Els exilados van haver de posar tots els seus efectius en joc, i l'ajuda dels vascons es considerava molt important doncs la seva salvatgia i la seva habilitat en la lluita guerrillera distreien moltes forces visigodes. Els vascons es van portar milers de presoners i un quanti??s bot??, deixant la regi?? sembrada de cad??vers, no respectant-se als clergues, Iglesias o altars. Les forces de Froia van assetjar Saragossa.

El bisbe de la ciutat era Taj?? o Tai??, que havia succe??t a Brauli el 651 (potser en el mes de mar??) que pel que sembla no era molt del grat del seu antecessor, i que probablement acabava de tornar de Roma on havia trobat les obres teol??giques de Sant Gregori Magne (segons enc??rrec del rei Khindasvint) i havia copiat el c??dex on es contenien per difondre'l en Hisp??nia (per tant l'enc??rrec hauria estat fet amb anterioritat a la seva designaci?? com bisbe, i el bisbat va poder ser el premi). En una carta al bisbe Quiricus de Barcino el bisbe cesaraugust?? narra com res podia fer durant el dia pels perills que amena??aven als habitants de la ciutat, i la impossibilitat d'abandonar la ciutat per marxar al camp (degut sens dubte a la pres??ncia de les forces assetjadores); no obstant aix?? a la nit tornava la tranquil??litat i Taj?? escrivia els seus llibres d'extractes dels diferents escrits de Sant Gregori Magne.

Quan van arribar les forces de Recesvint, que pel que sembla ja era rei (suposant al seu pare enterrat l'octubre del 652 les forces de Recesvinto arribarien a Saragossa cap a noviembre), el gruix dels grups vascons haurien tornat a les seves muntanyes, i els exilats es van disposar a fer front a l'ex??rcit real amb la pres??ncia ??nicament del contingent vasc?? d'Aquit??nia. El fet que, malgrat no haver pres Saragossa (encara que segurament dominaven altres places) no haguessin tornat a Aquit??nia o Fran??a al final del bon temps, indicaria que la lluita es plantejava en termes decisius. Era l'??ltim intent, el m??s fort. En cas de derrota el poder real es refor??aria mentre que els exilats quedarien debilitats de manera irreversible.

La batalla decisiva sembla haver-se lliurat el desembre, i Recesvint va obtenir una vict??ria completa. Centenars de partidaris de Froia, que ostentava el t??tol real, van morir en la lluita, i el mateix cap rebel sembla que va ser capturat i executat amb rapidesa. Alguns rebels van poder tornar a Fran??a, per?? la majoria va morir o va ser capturats. Despr??s de diversos mesos de guerra civil (i probablement m??s de quatre anys d'agitaci??, del 649 al 653) Recesvint aconseguia pacificar el Regne, amb l'??nica excepci?? de les correries dels vascons, mai resoltes.

Una inscripci?? trobada a l'Esgl??sia de San Juan de Ba??os, probablement amb motiu d'un vot fet per la vict??ria sobre Froia, datada l'any 661, indica que aquest era el des?? any del regnat de Recesvint despr??s que es compt??s el des?? del regnat del seu pare que al seu torn era el tercer del seu corregnat. Per tant si Chindasvinto va accedir al tron el 642, es van complir deu anys el 652, i altres deu el 662; Recesvinto va ser associat al tron el 649, i per tant el 652 es comptaven tres anys de corregnat.

A difer??ncia d'altres monarques, Recesvint va tenir una actuaci?? pr??pia d'un pol??tic de talla. En lloc d'exercir les repres??lies amb tota la seva cruesa (i recordem que els c??nons dels concilis le obligaven a aix??) va reclamar el dret a exercir la gr??cia, amb la qual cosa va haver d'aconseguir que s'atenu??s l'oposici?? dels exilats, que desmoralitzats acollirien amb alleugement un final menys humiliant.

Recesvint va convocar el VIII Concili de Toledo el desembre del 653. La intenci?? del rei al convocar el Concili era iniciar una pol??tica que avui anomenariem de "reconciliaci?? nacional". Sembla que el nou rei es va interessar vivament per les causes profundes de la rebel??li??, que en part es devia als forts tributs, i va considerar oport?? remeiar les causes i no castigar amb duresa als rebels per no donar motiu aix?? que els lla??os de sang o la set de venjan??a obliguessin en el futur a noves rebel??lions.

El Concili es va obrir el 16 de desembre del 653 a l'Esgl??sia dels Sants Ap??stols amb assist??ncia del propi rei i de cinquanta-dos bisbes m??s els representants d'altres deu, a m??s de deu abats, l'arxipreste i el primicer de la Catedral (i per primera vegada van assistir amb veu i vot i van signar les actes personalitats seculars , concretament setze comtes palatins i entre ells els comes patrimonii de nom got R??quira i R??ccila ). Per primera vegada el rei va dirigir un escrit al Concili (conegut per tomus) en el qual exposava els temes que desitjava que fossin tractats pels bisbes . El rei va sol??licitar als bisbes que es redu??ssin les penes imposades als tra??dors, es suprim??s el jurament efectuat pels nobles i bisbes en temps de Khindasvint d'infligir aquests penes. A la llei de Khindasvint del 643 establia que tots aquells que haguessin recorregut a un poder estranger o que haguessin intentat fer-ho, per incitar a aquest poder contra els gots, serien condemnats a mort; la mateixa pena de mort s'aplicaria a aquells que s'oposessin al rei amb les armes, o intentessin fer-ho, sense col??laboraci?? de l'estranger. A la mateixa llei el rei va establir limitis a la seva magnanimitat, i posat cas que decid??s commutar la pena de mort, el culpable deuria esser cegat. El condemnat a pena de mort (o que fora encegat per decisi?? real) perdria totes les seves possessions que passarien al tresor, i si del tresor passaven a una altra persona, aquesta les posseiria perp??tuament sense que futurs reis tinguessin dret a retornar-les als seus antics propietaris. Si el rei usava del seu dret de gr??cia i tornava part de les propietats al culpable (que seria cec), la part tornada no podria excedir del vint per cent del total, i hauria de lliurar-se en propietats diferents de les confiscades. Les transmissions fraudulentes de b??ns eren nul??les i el tresor tenia dret a la confiscaci?? de la totalitat dels b??ns dels condemnats. El dret de gots i romans a demanar el perd?? del rei va ser suprimit per als casos de tra??ci??, i si el rei decid??s concedir el perd?? hauria d'obtenir l'anu??ncia dels bisbes i dels maiores palatii (els nobles palatins).

Els bisbes consideraven que els termes de la llei no autoritzaven al rei a tenir pietat dels rebels, encara que alguns d'ells (com per exemple Fructu??s de Braga) aconsellaven la major miseric??rdia.. El debat va ser tens. El jurament efectuat el 643 prohibia als bisbes perdonar als tra??dors i refugae. La llei havia estat pensada per evitar que un rebel triomfant pogu??s amnistiar als seus i a si mateix. Per?? ara el mateix rei legitim, vencedor dels culpables, demanava el seu perd??. Els bisbes dubtaven d'enfrontar-se al rei. Finalment es va arribar a un acord de consens: el jurament quedava suprimit en les parts relatives a la pena de mort o mutilacions f??siques (els rebels no executats havien de ser encegats) que no estaven molt d'acord amb les doctrines cristianes, per?? seguia sent v??lid per a la resta de la llei. Per tant aquells que havien perdut les seves propietats, confiscades pel tresor, no les recobrarien, i els desterrats no podrien tornar; en canvi els que havien rebut propietats que abans van pert??nyer a rebels podien respirar tranquils doncs la seva propietat perp??tua quedava confirmada. Probablement el rei va usar al m??xim de les seves prerrogatives de gr??cia, concedint terres i beneficis i el perd?? de penes, fins al punt que va aconseguir l'adhesi?? dels descontents, sense alienar-se la dels lleials. Despr??s del 654 el problema dels refugae deixa d'apar??ixer a les fonts.

El Concili va abordar tamb?? la q??esti?? de la revisi?? de les lleis, doncs el rei considerava que en les vigents hi havia punts erronis, foscos o superflus. Va proposar redactar un Codi legal (la redacci?? ja devia d'estar molt avan??ada doncs els ??ltims anys de la seva vida va ser corregit per Brauli de Zaragoza), va modificar la formula de jurament, i va sol??licitar del Concili que propos??s les reformes que consider??s convenients amb la promesa d'escoltar els suggeriments. L'actitud del rei era evidentment coneguda del clero, que l'endem?? (17 de desembre) va poder presentar les seves peticions. En elles el clero va deixar veure a les clares la seva oposici?? (pel que sembla molt majorit??ria) al rei Khindasvint, doncs qualificaven a alguns reis anteriors com severs opressors, que havien usat els b??ns del poble en benefici propi i havien plomat a la poblaci??, i amb el producte de la seva rapinya havien beneficiat als seus familiars; els b??ns de la corona s'havien convertit en propietats particulars, i part dels b??ns confiscats no havien passat al tresor o als funcionaris palatins sin?? al rei mateix. Encara que inicialment es parlava en plural de reis opressors del passat, a la part final del document s'al??ludia clarament a Khindasvint, i es sol??licitava que les propietats confiscades als seus enemics (que havien estat molts) passessin als grans de palau, i no es conservessin com propietat personal de Khindasvint i dels seus hereus, sin?? com b??ns de la corona confiats als fideles. Els b??ns confiscats indegudament havien de ser restitu??ts als seus leg??tims propietaris, i la resta distribu??t entre els principals nobles. Sol els b??ns que Khindasvint hagu??s posse??t abans del seu acc??s al tron devien conservar-se com propietat del seu fill Recesvint o dels seus germans, amb facultat de lliure disposici??.

Recesvint no va tardar a contestar, reconeixent la cobd??cia dels reis anteriors i l'espoliaci?? del poble en benefici dels reis, encara que no va recon??ixer expressament els c??rrecs fets al seu pare. Va declarar propietat de la corona (no del rei) totes aquelles propietats confiscades des dels temps de Suintila (??s a dir des del 621 fins al 653) aix?? com les que els successius reis adquirissin en el futur, per?? amb una limitaci?? transcendental: quedaven excloses de la propietat de la corona aquells b??ns que, fins i tot no sent legalment propietat dels reis, havien estat llegades per aquests en testament i per tant havien passat als seus descendents o amics, els qui al seu torn haurien disposat d'elles. Quant als b??ns adquirits per Khindasvint es va reservar una total llibertat, si b?? va confirmar que els b??ns que posse??a el seu pare abans del seu acc??s al tron eren propietat personal, aix?? com que els b??ns heretats per Khindasvint (i per qualsevol rei) durant el desenvolupament del c??rrec eren b??ns privatius (ja ho havien establert aix?? els concilis V i VI). L'observan??a d'aquestes normes havia de ser jurada pel rei a l'accedir al c??rrec , i estava prohibit als funcionaris palatins i al clero parlar en contra de les mateixes, i en cas d'incompliment l'infractor seria destitu??t, se li confiscarien la meitat dels b??ns i hauria de marxar al desterrament. A la mateixa llei el rei ordenava la pena de anatematitzaci?? i excomunicaci?? contra tot aquell que, d'ara endavant, aconsegu??s el tron mitjan??ant ajuda de la "plebs revoltosa" o mitjan??ant un complot.

La llei de Recesvint no satisfeia les peticions dels bisbes, per?? van haver d'accedir a confirmar-la. Respecte a la part final de la Llei els bisbes (que en anteriors concilis ja havien assenyalat que no podria ocupar el tron qui no hagu??s estat designat per elecci?? general, i que sol un noble got podia arribar a ser rei) van afegir que no podria ser rei qui arrib??s al tron per mitj?? de la conspiraci?? d'uns pocs o d'un aixecament sedici??s de la "plebs r??stica" ; l'acc??s al tron s'havia d'efectuar a Toledo, o al lloc on hagu??s mort el rei anterior i que l'elecci?? hauria de ser feta pels bisbes i els maiores palatii; el rei hauria de ser un defensor de la fe cat??lica i deuria defensar-la enfront d'heretges i jueus, refer??ncia potser a Froia que havia perm??s la destrucci?? d'Iglesias i altars, s'havia aliat als pagans vascons, i segurament va comptar amb el suport obert o encubierto dels jueus. El V Concili de Toledo havia establert la pena d'excomuni?? a tothom qui parl??s malament del rei. Els insults no eren delicte per als gots (en canvi ho eren per als s??bdits romans, doncs el Breviari d'Alaric els castigava amb la pena de mort), per?? la pena d'excomuni?? es va consolidar en temps de Khindasvino (tenint com suport legal un passatge b??blic que aconsella no maleir al govern). Ara el VIII Concili, a proposta de Recesvint, va disposar que tot noble, eclesi??stic o laic, culpable d'insults verbals al rei, perdria la meitat dels seus b??ns i a m??s patiria el c??stig que el rei estim??s convenient. Si el rei ja hagu??s mort es castigaria l'ofensa amb cinquanta fuetades.

Recesvint era un furibund anti jueu, que considerava que els que professaven tal religi?? profanaven el s??l patri. S'estranyava que, malgrat haver-se extirpat totes les heretgies, la "superstici??" jueva romania fins i tot vigent. Admetia amb pesar als que sempre havien estat jueus per?? no tolerava als conversos que havien renegat del catolicisme i havien tornat a la seva antiga creen??a. El rei va demanar als bisbes que els tractessin sense respecte ni pietat, i aquests van decidir imposar els decrets del IV Concili (encara que la decisi?? potser no va ser un??nime, doncs van aclarir que ho feien a precs del rei) ara i en el futur, doncs era impropi que un rei cristi?? hagu??s de governar a sacr??legs, i que els creients haguessin de suportar les pr??ctiques dels infidels. Es coneix algun cas de conversions for??oses. El 18 de febrer del 654 els jueus conversos de Toledo, que havien estat batejats dins el regnat de Kh??ntila i havien tornat despr??s a la seva antiga fe, reconeixien que la seva conversi?? no havia estat verdadera i s'obligaven per al futur, en nom propi i en el de les seves dones i fills, a no tenir relacions amb jueus no batejats, a no circumcidar-se, no practicar la Pasqua ni altres festes jueves, a no rebutjar aliments que continguessin porc i a comportar-se com cristians en tots els aspectes; a m??s, si descobrien que algun violava aquestes obligacions deurien donar-li mort per lapidaci?? o en la foguera estalvi si el rei le perdonava la vida (en cuyo cas es convertiria en esclau i ell i els seus b??ns serien donats pel rei a qui aquest volgu??s). No es coneixen protestes del clero contra aquestes normes i si alg?? es va oposar ho faria a t??tol individual.

Cap a l'any 654 es va publicar el [[Codi de Recesvint] o Forum Iudiciorum que s'estenia a la poblaci?? goda i romana , i les lleis anteriors quedaven derogades. No sembla haver hagut resist??ncia contra les noves lleis en la poblaci?? romana, i aix?? s'atribueix a dues causes fonamentals: en primer lloc el nou Codi recollia alguns aspectes de l'anterior llei romana; en segon lloc les lleis romanes no havien patit variaci?? des de cap a segles (no havia una autoritat romana que pogu??s canviar-les) i estaven basades en lleis del baix Imperi Rom??, per la qual cosa segurament estaven distanciades de la realitat social. D'altra banda un examen de les lleis permet apreciar que no eren per a un ??s ampli entre la poblaci??, especialment entre els humils, i sembla que els petits plets civils i delictes menors eren jutjats sovint pels bisbes, capellans i ??rbitres, que actuaven com mediadors extraoficials i que a m??s havien de dictar les seves resolucions d'acord amb la l??gica i a les antigues lleis romanes que estarien molt assumides despr??s de tants segles, acudint-se nom??s a la just??cia oficial del rei en casos limitats.

El novembre del 655 (del dia 2 al dia 24) es va celebrar un S??node de bisbes de la Cartaginense, que ??s conegut com a IX Concili de Toledo. Va tenir lloc a l'Esgl??sia de Santa Mar??a i van assistir setze o disset bisbes, sis abats, dos dignataris i quatre comtes palatins. Es van promulgar disset c??nons relatius a l'honestedat del clero, els b??ns de l'Esgl??sia i el celibat eclesi??stic. Sol es va fer una refer??ncia als jueus que es creu no va ser inspirada pel rei. Es va acordar la celebraci?? d'un altre S??node provincial l' 1 de novembre del 656.

Per?? per a l'any 656 el rei va convocar un nou Concili nacional (X Concili de Toledo). Despr??s d'aquest concili el rei no va convocar cap m??s (encara que no consta que els prohib??s legalmente) amb gran disgust dels bisbes, que m??s tard van criticar al rei per aquest motiu.

En l'any 661 el rei va fundar l'Esgl??sia de San Juan de Ba??os a Ba??os de Cerrato (actual prov??ncia de Pal??ncia), on figura la inscripci?? que es refereix a la consagraci?? de l'Esgl??sia pel rei.

Finalment es coneix la celebraci?? d'un S??node dels bisbes de la Lusit??nia celebrat a l'Esgl??sia de Sant Jerusalem a M??rida el mes de novembre de l'any 666. En aquesta reuni?? els bisbes demanaven a D??u que interced??s perqu?? Recesvint result??s vencedor sobre els seus enemics i que s'elevessin preg??ries cada dia i en totes les esgl??sies mentre dur??s la campanya, per a major seguretat del rei, dels seus fideles i del seu ex??rcit i perqu?? la vida de tots estigu??s fora de perill i aconseguissin la vict??ria; per?? desgraciadament no se'ns donen a con??ixer els qui podien ser els enemics esmentats

En aquest S??node es van aprovar resolucions sobre esclaus eclesi??stics i sobre reunions del clero. Es va decidir que el criticar a un bisbe mort passaria a ser delictiu i es van establir les penes per als culpables. Es va indicar la necessitat de celebrar, d'acord amb all?? previst, un S??node de bisbes de cada prov??ncia a l'any com a m??nim. Es va determinar aix?? mateix que els bisbes que no poguessin assistir a un Concili haurien d'enviar com a delegat a un arxipreste o a un sacerdot, quedant exclosos els diaques (per?? no es va fer menci?? d'altres c??rrecs com ardiaques o abats). Els donatius dels fidels a les Esgl??sies d'una ciutat haurien de ser lliurats ??ntegres al bisbe, qui els dividiria en tres parts: una per a ell mateix, una altra per al clero de l'esgl??sia beneficiada (que es dividiria entre els seus membres en forma proporcional al seu rang i dignitat), i una altra per als subdiaques i el clero inferior que seria distribu??da pel primicerius segons els m??rits de cadascun. El mateix sistema s'aplicava per a les esgl??sies parroquials: un ter?? per al bisbe; un ter?? per al rector o sacerdot; i un altre per al clero inferior. El ter?? del bisbe s'havia de dedicar a reparar i mantenir l'Esgl??sia doncs els ingressos de l'Esgl??sia catedral??cia ja eren suficients. Les esgl??sies que no rebessin donatius serien reparades igualment per compte del bisbe. En el S??node es va declarar obligatori que totes les esgl??sies catedral??cies (??s a dir del bisbe) de la prov??ncia tinguessin un arxipreste, un ardiaca i un primicer. Es va fer menci?? de la irregularitat d'alguns capellans que celebraven missa usant del mateix pa que menjaven a casa. En el S??node es va ordenar als capellans parroquials alliberar a alguns esclaus eclesi??stics per exercir com vicaris. S'indicava que els bisbes no haurien de mutilar als esclaus eclesi??stics; si un esclau eclesi??stic cometia un crim important devia posar-se el cas en mans del comte local, qui l'hauria de castigar amb una deshonra similar a la decalvaci??, despr??s de la qual cosa el bisbe podria regalarlo o vendre'l; tampoc un sacerdot podria torturar als esclaus perqu?? confessessin que li havien causat una malaltia per mitjans m??gics, i si el cas es donava s'havia de notificar al bisbe qui juntament amb el jutge faria les indagacions pertinents, i sol si l'esclau era declarat culpable seria condemnat.

Per tant el llarg regnat de Recesvint (vint-i-tres anys, d'ells dinou sol) resulta ser dels m??s desconeguts. No coneixem cap activitat seva en els anys 654 al 672 amb excepci?? de la fundaci?? d'una esgl??sia l'any 661, i fins i tot les seves activitats entre el 649 i el 652 estan subjectes a revisi??. Sobre la marxa del regne nom??s uns detalls a??llats, sense que hi hagi una personalitat destacada com en el seu moment van ser Leandre i Isidor de Sevilla, Joan de Biclar i Brauli de Saragossa.

Durant aquest segle s'havien produ??t una s??rie de rebel??lions, i sembla que gaireb?? totes (per no dir totes) van tenir un suport regional concret. Encara que no pretenien erigir regnes independents en regions determinades, el particularisme regional comen??ava a fer el seu cam?? i hagu??s arribat a la seva culminaci?? al segle seg??ent si la conquista ??rab no lo hagu??s impedit, com ocorria en els regnes merovingis i com va comen??ar a apreciar-se en el regnat de Wamba, successor de Recesvint.

Recesvint va morir de mort natural en una finca d'esbarjo situada en Gertici (G??rticos, en l'actual prov??ncia de Valladolid, que sembla haver adoptat despr??s el nom de Vamba en record de l'elecci?? del successor de Recesvint) l'1 de setembre de l'any 672. El va succeir Vamba.

Precedit per: Khindasvint

Rei visigot 653- 672

Succe??t per: Vamba