Froia
De Viquip??dia
Froia fou rei visigot del Regne de Toledo en oposici?? a Recesvint el 652.
Era un noble visigot que es va oposar a la designaci?? de Recesvint com successor i associat al tron el 649, i va fugir a Aquit??nia on va aconseguir fer-se amb el lideratge dels refugae, i obtenir el suport dels vascons d'Aquit??nia, i probablement a trav??s d'ells, dels quals habitaven al Sud dels Pirineus. Quan els vascons van descendir pel Vall de l'Ebre, com solien fer, Froia va reunir als seus, i a contingents vascons d'Aquit??nia, i es va presentar davant Saragossa (probablement l'estiu del 652). Khindasvint seria ja molt anci?? (uns vuitanta-vuit anys en el millor dels casos; fins i tot podria haver mort) i es posaria a prova l'efic??cia de Recesvint. La Tarraconense va ser devastada amb m??s virul??ncia que en ocasions anteriors. Els exilados van haver de posar tots els seus efectius en joc, i l'ajuda dels vascons es considerava molt important doncs la seva salvatgia i la seva habilitat en la lluita guerrillera distreien moltes forces visigodes. Els vascons es van emportar milers de presoners i un quanti??s bot??, deixant la regi?? sembrada de cad??vers, no respectant-se als clergues, esgl??sias o altars. Les forces de Froia van assetjar Saragossa.
El bisbe de la ciutat era Taj?? o Tai??, que havia succe??t a Brauli el 651. En una carta al bisbe Quiricus de Barcino el bisbe cesaraugust?? narra com res podia fer durant el dia pels perills que amena??aven als habitants de la ciutat, i la impossibilitat d'abandonar la ciutat per marxar al camp (degut sens dubte a la pres??ncia de les forces assetjadores); no obstant aix?? a la nit tornava la tranquil??litat i Taj?? escrivia els seus llibres d'extractes dels diferents escrits de Sant Gregori Magne.
Quan van arribar les forces de Recesvint, que pel que sembla ja era rei (suposant al seu pare enterrat l'octubre del 652 les forces de Recesvinto arribarien a Saragossa cap a noviembre), el gruix dels grups vascons ja havien tornat a les seves muntanyes, i els exilats es van disposar a fer front a l'ex??rcit real amb la pres??ncia ??nicament del contingent vasc?? d'Aquit??nia. El fet que, malgrat no haver pres Saragossa (encara que segurament dominaven altres places) no haguessin tornat a Aquit??nia o Fran??a al final del bon temps, indicaria que la lluita es plantejava en termes decisius. Era l'??ltim intent, el m??s fort. En cas de derrota el poder real es refor??aria mentre que els exilats quedarien debilitats de manera irreversible.
La batalla decisiva sembla haver-se lliurat el desembre, i Recesvint va obtenir una vict??ria completa. Centenars de partidaris de Froia, que ostentava el t??tol real, van morir en la lluita, i el mateix cap rebel sembla que va ser capturat i executat amb rapidesa. Alguns rebels van poder tornar a Fran??a, per?? la majoria va morir o va ser capturats.
