Suintila

De Viquip??dia

Suintila fou rei visigot del 621 al 631. Havia lluitat contra els runcons el 612, i contra els bizantins sota les ordres de Sisebut el 614-615. Succe?? Recared II el 621.

Res m??s accedir al tron Suintila va haver de combatre contra els vascons que tornaven a assolar la Tarraconense, i descendiren pel la Vall de l'Ebre. L'ex??rcit real va sorprendre als vascons lluny de les seves muntanyes i d'altres zones agrestes on refugiar-se. Centenars de vascons van ser capturats, i van haver de lliurar les seves armes. Per garantir la tranquil??litat en el futur, el rei va exigir dels caps de guerra el lliurament d'ostatges. A m??s se'ls va obligar a treballar construint una fortalesa, anomenada Ologicus, la qual no ha estat identificada, per?? que havia de situar-se a la zona entre Pamplona i l'Ebre, i a la qual segurament es traslladaria la guarnici?? visigoda de Pamplina, ciutat en la que era massa vulnerable a l'estar envoltada d'una poblaci?? hostil. Per aix?? Isidoro va anomenar a Ologicus com Civitatem Gothorum (Ciutat dels gots) en contraposici?? a Pamplona, ciutat dels vascons.

Per?? les bandes de vascons que no havien estat capturades i desarmades, es van reorganitzar r??pidament i van reprendre les seves activitats, probablement el seg??ent any (en tot cas ??s segur que tornaven a assolar la Tarraconense el 625).

Entre el 622 (despr??s de la campanya vascona) i el 625 (quan de fet acaba la seva cr??nica Isidor) Suintila va expulsar als bizantins de les seves ??ltimes posicions. La q??esti?? bizantina ??s objecte de m??ltiples controv??rsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el 589 governava Spania el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, per?? la situaci?? va canviar a finals de segle). Durant el regnat de Viteric va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansi?? bizantina limitada va haver de ser contrarestada pel contraataque visigot); Gundemar els va atacar de nou el 611 per?? sembla que els grecs fins i tot van poder mantenir les seves posicions essencials. Les campanyes decisives es van portar a terme els anys 614 i 615, prenent-se diverses ciutats, entre elles M??laga. El problema consisteix a saber quin any es va conquerir Cartago Nova (tradicionalment s'assenyalava la data del 621, per?? probablement no ??s correcta). Es sap que en la d??cada dels trenta, ??s a dir alguns anys despr??s de l'expulsi?? dels bizantins, la ciutat romania destru??da (aix?? ho indica Isidor en la seva obra "Etimologies"), cosa que pel que sembla va ser obra dels gots, que van fer el mateix amb altres ciutats. El cronista franc Fredegari confirma el fet amb aquestes paraules: "...et plures civitates ab imperi Romano Sisebodus litore maris abstulit et usque fundamentum destruxit.", text del qual la traducci?? seria: "i m??s ciutats de l'Imperi Rom?? van ser preses per Sisebut a la zona costanera i seguidament va iniciar la seva destrucci??". De fet Cartago Nova ja havia d'estar amena??ada des dels temps de Viteric. La propera ciutat de Bigastrum va caure abans del 610 en mans visigodes (doncs el seu Bisbe va assistir a un Concili el 610) i va obtenir certa preponder??ncia, potser a causa que la poblaci?? de Cartagena abandonava la ciutat i es refugiava en Bigastrum, pero va ser destru??da cap a aquesta mateixa ??poca (anys vint o trenta). L'hip??tesi m??s corrent ??s que els gots no podien prendre les ciutats emmurallades m??s que despr??s de llargs setges, i per aix?? quan prenien ciutats emmurallades a l'enemic destru??en les fortificacions perqu?? no tornessin a servir-los de base en cas d'una reconquesta. La tesi es recolza en la destrucci?? (comprovada per l'arqueologia) de les ciutats d'??frica quan la prov??ncia va ser presa pels v??ndals; en la destrucci?? de les ciutats italianes de Pisaurum i Fanum pel rei ostrogot Vitiges, i de Benevent, N??pols, Spoleto i Tivoli per un altre rei ostrogot, T??tila; i en una conducta similar dels llombards amb els bizantins. Aix?? pressuposa que Cartago Nova hauria de ser presa pels gots despr??s del regnat de Recared i abans del de Sisebut (??s a dir entre el 602 i el 612). El 602 l'ex??rcit que els havia de combatre va ser confiat a Viteric, qui el mar?? del 603 va aprofitar el seu control per donar un cop d'estat. Per tant va poder combatre durant el 602 sense que se sapiga res d'aix??; en canvi sens dubte no va sortir a combatre el 603; despr??s es va poder combatre el 604, 605 i 606 (i potser fins i tot posteriorment el 607, 608 i 609) i en alguna d'aquestes campanyes es prengu?? Sagontia i segurament Bigastrum; finalment es va tornar a lluitar el 611, sembla que amb poc ??xit. El fet que el Bisbe de Bigastrum estigu??s present en el Concili del 610, i que precisament la q??esti?? d'aquest S??node fos el convertir a Toledo en Arquebisbat en substituci?? de Cartago Nova, podria indicar que la ciutat encara no havia estat recuperada. La destrucci?? en aquest cas cal atruir-la als bizantins, que, encerclats, l'haurien destruit abans d'abandonar-la. Nom??s la referencia de Fredegari de que la destrucci?? de ciutats costaneres va ser obra de Sisebuto impedeix assegurar-ho. La conquesta fou probablement el 614.

Despr??s d'aix?? quedava poc als bizantins. Tradicionalment es col??locava el seu domini en el Sud de Portugal (basat en l'inassist??ncia als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe de Ossonoba; aix?? els bizantins haurien dominat la regi?? des aproximadament el 599 fins a al voltant del 650), per?? ??s molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva pres??ncia, quan major extensi?? abra??ava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia redu??t a una zona de l'Estret enfront de Ceuta, entre la regi?? de Gades (amb Besipo, Melgable i Bilone Claudia), la zona de l'Estret pr??pia (amb Mellaria i Calpe) i la zona a l'oest de M??laga (amb Barbesula, S??lduba i Suol). Isidor ??s molt poc informatiu (fet habitual en l'il??lustre sant) i es limita a indicar: "...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa import??ncia que conservaven els bizantins les va ocupar (Suintila) mitjan??ant batalla". No d??na ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicaci?? apreciable m??s que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren m??s d'una.

Tradicionalment s'ha suposat a M??laga, Ceuta i T??nger ocupades el 615, a Cartago Nova el 621 (o m??s aviat el 622, doncs el 621 el rei va combatre contra els vascons), l'Algarve cap al 625-626, i les ??ltimes places indeterminades el 629. Per?? at??s que Isidor va acabar la seva Cr??nica en la primavera del 626 i la conquesta ja havia concl??s, haurem de suposar que aquesta va tenir lloc amb anterioritat. Com suposem que Cartago Nova havia estat ocupada vers el 614 i que els Algarves mai van ser possessi?? grega, sol restaven als orientals algunes possessions, segurament a la zona de l'Estret, a l'altre costat de Ceuta. La campanya contra els vascons sol datar-se el 621, encara que tamb?? va poder esdevenir-se el 622, doncs Isidor sols indica que va ser "al principi del seu regnat". La lluita contra els bizantins va haver de portar-se a terme entre el 622 i el 625, i per tant sembla m??s probable que fora entre el 623 i el 625.

Abans del 625 Suintila va associar al tron al seu fill Ricimir. El seu germ?? Geila va participar tamb?? en el govern. El rei estava casat amb una dama anomenada Teodora. Se'l considera en general un governant piet??s que don?? a l'Esgl??sia de Guarrazar en la Cartaginense una corona d'or (que encara existeix, formant part del l'anomenat tresor de Guarrazar que va ser localitzat a mitjans del Segle XIX).

El 625 es sap per una carta de Brauli, Bisbe de Saragossa des el 631 al 651 (va succe??r al seu germ?? Joan, que havia estat bisbe des el 619 al 631 aproximadament), que es produ??en desordenis en els voltants de la ciutat, i havia guerra, pesta i fam. No cap dubte de l'activitat vascona a la zona s'havia repr??s

Isidor va dedicar al rei la seva primera edici?? de la Hist??ria dels gots, i en ella va fer un elogi de la bona fe, la prud??ncia, l'energia, el rigor com jutge, la dilig??ncia en els assumptes de govern i la generositat amb els pobres del rei. Per?? en la segona edici??, uns deu anys despr??s, quan ja Suintila havia estat deposat, tots aquests elogis van ser suprimits. Sembla que els elogis tenien un fons de veritat, i que en tot cas la pol??tica del rei disgustava als magnats i no al poble. No obstant aix?? no podia mantenir-se l'alaban??a una vegada ca??gut del poder, i amb el tron ocupat per la facci?? rival.

El 631 va ser enderrocat pel dux de Septim??nia, Sisenand. Suintila va fugir i se sap que va morir despr??s del 634 (potser cap al 641). El 633 el IV Concili de Toledo, presidit per Sant Isidor de Sevilla, el va excomunicar i expropiar els bens.

Precedit per: Recared II

Rei visigot 621- 631

Succe??t per: Sisenand?