Vamba

De Viquip??dia

Vamba (mort el 688) fou rei dels visigots d'Hisp??nia del 672 al 680. Era un noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva pr??pia oposici?? (per la seva avan??ada edat), i consagrat a Toledo pel setembre del 672.

El mateixa dia de la mort de Recesvint, els magnats i bisbes presents al lloc, i "el poble" que habitava la vila, violant els procediment d'elecci?? (encara que el lloc de l'elecci?? era legitim doncs estava perm??s el nomenament de nou rei all?? on mor??s l'anterior), van designar a Vamba com rei. El nou sobir?? era, una vegada m??s, d'edat avan??ada. Segurament pertanyia al grup de partidaris de Recesvint, i els magnats que el van elegir van voler assegurar-se l'elecci?? d'un dels seus, presumptament poc problem??tic i en tot cas ja anci??, i evitar la intervenci?? del clergat en l'elecci??, doncs es suposa al clergat hostil a Recesvint. Vamba va rebutjar l'elecci??, al??legant la seva avan??ada edat que farien dif??cil que pogu??s fer front a "els desastres que amena??aven el regne", per?? va acceptar quan un dels magnats, un dux, el va amena??ar de mort si no acceptava la corona . Per no ser considerat un usurpador Vamba es trasllat a Toledo, on el metropolit?? Quiricus, de grat o per for??a, el va coronar el setembre o octubre a l'Esgl??sia dels Sants Ap??stols.

No es tenen not??cies de les activitats anteriors de Vamba. Se'l identifica amb un vir illustris que apareix en el X Concili de Toledo (656), per?? no se sap quin c??rrec podia desenvolupar en el moment de l'elecci??.

Les fonts principals per al seu regnat s??n quatre:

• La Historia Rebellionis Pauli adversus Wambam, escrita per Juli??, diaca o sacerdot, i m??s tard metropolit?? de Toledo (des de gener del 680 a mar?? del 690).

• La Insultatio, tamb?? obra de Juli??, en la qual es narren les relacions tirants entre la prov??ncia de la G??l??lia Narbonense i la resta del Regne, que indicaria l'exist??ncia d'un principi de particularisme regional.

• El Iudicium in tytannorum perf??dia promulgatum, escrita segurament en Nimes per un autor an??nim.

• I una carta del cap de la rebel??li??, Paulus, adre??ada a Vamba.

La primera activitat de Vamba va ser una campanya dels vascons. Consolidat en el tron va decidir organitzar una expedici?? contra els vascons a l'hivern del 672, i el resultat immediat de la not??cia de l'avan?? de l'ex??rcit real va haver de ser que els vascons no van descendir per la Vall de l'Ebre, i van concentrar els seus atacs cap a Cant??bria. El rei es va dirigir a aquesta regi?? (673), i al cam?? va tenir not??cies que s'havia rebel??lat a la Narbonense el comte de Nimes, Hilderic, al qual recolzava el bisbe de Magalona Gumild, i l'abat Ranimir, tots ells de nacionalitat goda. El bisbe de Nimes, Aregius, no havia secundat la rebel??li?? i havia estat deposat per Hilderic, que l'havia enviat encadenat al Regne dels Francs, col??locant en el seu lloc a Ranimir, que va ser consagrat per dos bisbes del Regne Franc (la consagraci?? d'un bisbe exigia, legalment almenys, la pres??ncia de tres Bisbes de la mateixa prov??ncia segons el c??non dinou de l'IV Concili toled??). Es dedueix de tot aix?? un suport m??s o menys obert dels Francs a la rebel??li??. No obstant aix?? el domini rebel era petit doncs sol s'estenia a una petita part de la Septimania (el territori de Nimes i segurament el de Magalona).

Vamba no va detenir la seva marxa cap a Cant??bria. Va enviar contra els rebels a un dux anomenat Paulus (el seu nom grec fa pensar que no era got, per?? de les fonts contempor??nies mai se suggereix que no ho fos, i de fet gaireb?? tots els seus partidaris van ser gots). Aquest va marxar amb tropes en direcci?? a la Narbonense, arribant segurament a Tarraco, on va mantenir contactes pol??tics amb el dux de la Tarraconense, Ranosild.

De les converses de Paulus i Ranosild va sorgir una nova rebel??li??. Una part de la Tarraconense s'aixecaria contra Vamba i es sumaria a la rebel??li?? de la Narbonense. Un dels Gardings (abans fideles) del rei, anomenat Hildig??s, es va unir tamb?? a Paulus i Ranosild.

Paulus va fingir prosseguir el seu cam?? per combatre a Hilderic, per?? pel cam?? va buscar el suport d'altres magnats. Algun d'ells va rebel??lar la tra??ci?? al bisbe Argebad de Narbona, ciutat que romania lleial al rei. Argebad va enviar un emissari a Vamba notificant les intencions de Paulus. No obstant aix?? les forces de Paulus, que havien de ser molt superiors a les del comte de Narbona, van penetrar a la ciutat i la van ocupar. Es creu que poc despr??s Argebad es va unir als rebels.

Una vegada a Narbona Paulus es va proclamar rei (Flavius Paulus), declar?? deposat a Vamba, i va ser ungit i coronat amb la corona d'or que Recared havia donat a un Santuari de Gerunda. Hilderic i els seus van recon??ixer a Paulus com rei. Tota la noblesa de la Narbonense i de la part oriental de la Tarraconense (l'actual Catalunya) es va sumar a la revolta, i el nou rei va aconseguir atreure al seu partit, a m??s dels nobles i bisbes, a francs i vascons. Paulus va exigir un jurament de fidelitat a les poblacions que dominava. La sort del dux de la Narbonense ??s desconeguda (no s'esmenta ni el personatge ni el c??rrec en cap de les narracions), ni tampoc s'esmenta als bisbes i comtes de Lodeve, Carcassona i Beziers, ni al comte de Agde.

Vamba va con??ixer la revolta de Paulus estant a Cant??bria a punt d'atacar als vascons de la depressi??. Despr??s de consultar amb els primats (l'alta noblesa palatina) que l'acompanyaven es va decidir un atac massiu contra els vascons, deixant-se per despr??s la lluita contra Paulus. Durant set dies les tropes visigodes van penetrar en territori dels vascons, saquejant els camps i cremant les cases, per?? sempre romanguent a les zones planes sense acostar-se en cap moment a les zones muntanyoses, on els vascons es refugiaven i on podien ser v??ctimes d'emboscades. Finalment els vascons van accedir a lliurar alguns ostatges i tributs, i segurament es van comprometre a no ajudar a Paulus i a convencer als altres caps perqu?? no ho fessin.

Vamba va poder marxar llavors cap a Calagurris (evit?? travessar el territori dels vascons) i des d'all?? cap a Osca (Osca), Ilerda i Barcino, on va capturar a diversos caps rebels: Eured (identificat amb el personatge del mateix nom present en el VII Concili del 653 amb el t??tol de comte, i que es creu que era el comte de Barcino), Pompedi, Gundefred, el diaca Hunulf i Neufred.

Va seguir cap a Gerunda que se li va rendir, i el bisbe de la qual, Amator (hisp??-rom??) havia rom??s lleial al rei malgrat rebre una carta de Paulus en la que l'invitava a sumar-se a la seva causa i le assegurava que s'envairien les prov??ncies d'Hisp??nia per acabar amb el poder de Vamba.

Vamba va dividir llavors el seu ex??rcit en tres columnes: una d'elles remuntaria el Segre, travessaria la Cerret??nia (Cerdanya) i entraria a la Narbonense pel riu Tet; una altra passaria per Ausona (Vic) i des d'all?? arribaria fins a Ceret; i la tercera columna (al comandament del rei) avan??aria per la via romana que seguia la costa. Al cam?? les tropes reals van tenir comportaments propis d'un ex??rcit que travessa un pa??s estranger i hostil i van saquejar i van violar a les dones; per?? el rei castig?? als responsables amb severitat, i als violadors els va fer circumcidar.

Quan travessava els Pirineus Vamba va rebre una carta de Paulus en la qual es titulava "rei ungit de l'est" (i anomenava a Wamba com a rei del sud). En la carta desafiava al rei a un combat singular en Clausurae, no lluny de Ceret. Els termes de la carta de Vamba al parlar d'un rei de l'est i un del sud han donat peu a tota classe d'especulacions: particularisme regional o poca confian??a en la vict??ria. La cosa m??s probable no obstant aix?? ??s que Paulus es limit??s a reflectir una situaci?? existent de fet: hi havia efectivament dos reis, un a l'Est i un al Sud, per?? quan u d'ells venc??s tornaria a haver-hi un sol rei.

El rei va prendre Caucoliberi (Cotlliure) i altres aldees, i es va presentar a Clausurae on va v??ncer a les forces rebels, capturant al dux Ranosild i al garding Hildigis o Eldigis, que dirigien la defensa, al costat d'altres nobles gots. Un ex??rcit format per francs, que acudia en ajut de la vila, va fugir sense combatre. Witimir, defensor de la fortalesa de Sord??nia pr??xima a Ll??via (Castrum Libiae o Julia Libia), va fugir cap a Narbona on va informar a Paulus del desastre de Clausurae i que les altres dues columnes ja havien arribat als seus objectius, eliminant les resist??ncies rebels (inclosa l'ocupaci?? de Llivia, defensada per un bisbe anomenat Jacint, que es creu que pogu??s ser de la di??cesi d'Elna o de la d'Urgell, i pel noble got Arangiscle que va aconseguir fugir), i s'havien unit a les forces de la columna al comandament del rei.

L'atac es va dirigir seguidament contra Narbona, i van acudir les naus de la flota visigoda que van atacar per mar, mentre les forces terrestres van marxar contra ella per diversos punts. Paulus va abandonar la ciutat cap a Nimes, deixant el comandament de Narbona a Witimir, al qual Vamba va intimar a la rendici?? sense ??xit. Les forces del rei van assaltar la ciutat prenent-la despr??s de v??ncer una tena?? resist??ncia. Witimir es va refugiar en una esgl??sia amb la seva espasa i va ser capturat. Van ser tamb?? capturats Argemund (es desconeix el seu c??rrec) i el primicerius Gultr??cia. Prop de Besiers va ser capturat Ranimir, bisbe intr??s de Nimes, que havia fugit de Narbona abans de l'entrada de les tropes r??gies. Lodeva, Besiers i Agde van caure tamb?? a poder del rei, capturant-se al bisbe Wiliesind, al seu germ?? Ranosind i a Arangiscle, el defensor de Ll??via.

El seg??ent atac es va dirigir cap a Magalona, defensada pel bisbe Gumild. Davant un possible atac per mar Gumild va fugir a Nimes, i la ciutat va ser presa per Vamba amb escassa oposici??. Quedava el basti?? de Nimes on estava Paulus amb un ex??rcit compost per francs i visigots. Forces enviades pel rei van arribar davant la ciutat el 31 d'agost del 673; els defensors esperaven l'arribada de refor??os dels francs, i per anticipar-se a la seva arribada l'ex??rcit real va atacar la ciutat sense resultat positiu. Al final del dia seg??ent (en que els realistes van tornar a atacar la ciutat sense aconseguir prendre-la) van arribar uns deu mil soldats gots al comandament del dux Wandemir o Waldemir, i aquella mateixa nit, ja de matinada, les portes de la ciutat van cremar i les forces del dux van penetrar a Narbona, refugiant-se els defensors en l'amfiteatre de la ciutat, on va esclatar la lluita entre ells: els gals desconfiaven dels gots, dels francs i de Paulus; els francs desconfiaven dels gots; i els gots desconfiaven dels francs i els gals. Paulus no va poder imposar la seva autoritat i va haver d'assistir a una gran matan??a entre els seus propis partidaris (2 de setembre). Al llarg el dia Paulus va consultar amb els seus col??laboradors, i va enviar a Argebad, bisbe de Narbona, a sol??licitar la clem??ncia real (mentre els partidaris del rebel seguien lluitant entre ells). El rei va rebre a Argebad i va accedir a acabar la lluita per?? va rebutjar la petici?? que els rebels no rebessin el c??stig prescrit per les lleis. Les tropes visigodes van controlar la ciutat i es van establir destacaments per prevenir l'arribada de tropes dels francs. Centenars de gals, francs, saxons, gots i alguns hisp??-romans van ser detinguts al costat de Paulus (entre ells Gumild bisbe de Magalona). El 20 de setembre els presoners francs i saxons van ser expulsats cap a la seva p??tria. Paulus va ser vestit amb vestuari reals en forma de mofa, i va ser condu??t amb els seus col??laboradors principals a pres??ncia del rei (4 de setembre) i dels nobles de palau, els gardings i tot el Officium present, i els comandaments militars. Vamba els pregunt?? pel motiu de la rebel??li??, per a la que no van poder al??legar cap ofensa, i els va mostrar el seu jurament de fidelitat signat el 672 despr??s del seu acc??s al tron; despr??s va ser llegit el c??non setanta-cinc de l'IV Concili i la llei sobre rebel??li?? de Khindasvint. No obstant aix?? Vamba va ser magn??nim i no els va condemnar a mort ni els va fer encegar; van ser decalvados i els seus b??ns confiscats.

Pels mateixos dies forces dels francs al comandament d'un duc anomenat Lupus va arribar fins a prop de Besiers, per?? es va retirar al con??ixer la vict??ria del rei, i davant la pres??ncia de les forces visigodes lleials a la regi??, que acudien al tenir not??cies de la pres??ncia del duc.

A Narbona es va establir una guarnici?? visigoda i es va expulsar als jueus de la ciutat (que probablement havien pres partit per Paulus). Per a les ciutats de la Septim??nia es van nomenar nous comtes.

Pacificada la prov??ncia va llicenciar a l'ex??rcit a Canaba, al Sud de Narbona, i va tornar a Toledo, on va entrar acompanyat de Paulus i els seus col??laboradors, els quals anaven afaitats i descal??os i amb vestits molt gastats (Paulus a m??s portava una corona falsa) que anaven pujats en carros tirats per camells. El populatxo va ser incitat a burlar-se d'ells. L'1 de novembre del 673 Vamba va publicar la seva llei militar, que fins i tot obligava al clergat a mobilitzar-se contra enemics estrangers i usurpadors. El que no acud??s a les mobilitzacions seria assenyalat afrentosamente, rebria dos-cents azotes i pagaria una lliura d'or.

El 674 Vamba va realitzar diverses construccions a Toledo, i el 675 va convocar un S??node de bisbes de la Cartaginesa (XI Concili de Toledo, i un S??node de Bisbes de Gal??cia (III Concili de Braga), per?? sembla que les relacions amb el clergat no van millorar.

Vamba va imposar al metropolit?? de M??rida, Esteve, el nomenament d'un bisbe anomenat Cuniuld per al monestir d'Aquae (Lusit??nia), i sembla que tamb?? va decidir nomenar bisbes en viles menors i a l'Esgl??sia dels Sants Ap??stols de Toledo (vulnerant la regla que no hi havia d'haver dos bisbes en una mateixa ciutat).

Al S??node de Toledo del 675 (XI Concili) celebrat el 7 de novembre a l'Esgl??sia de Santa Mar??a van assistir disset bisbes personalment i altres dos representats pels seus diaques (els de Seg??via i Erg??vica o Erc??vica o Arc??vica), a m??s de cinc abats.

Durant el seu regnat sembla haver-se dedicat a la restauraci?? de vies, aq??eductes i altres obres. Un combat contra vaixells ??rabs ??s incert.

El 30 de gener del 680 el cronista Juli?? va ser nomenat metropolit?? de Toledo.

Les circumst??ncies del final del seu regnat resulten de les actes del XII Concili de Toledo (inaugurat el 9 de gener del 681). Es compte all??, a petici?? del nou rei Ervigi, que Vamba s'havia sentit mortalment malalt el diumenge 14 d'octubre del 680 i amb tal motiu, com era costum, va vestir l'h??bit mon??stic i va ser tonsurat en pres??ncia de la noblesa palatina. Per?? despr??s es va recuperar miraculosament, encara que com ja estava incapacitat per regnar a causa de la tonsura (c??non disset del VI Concili) va renunciar i va designar successor al comte palat?? Ervigi mitjan??ant un document signat i testificat pels magnats palatins, redactant a m??s un escrit dirigit a Juli??, comminant-lo a ungir rei a Ervigi com m??s aviat millor. Aix?? van narrar els fets els bisbes i tal va ser la versi?? oficial que va haver de ser creguda pels contemporanis.

Per?? ??s evident que la necessitat d'explicar-ho (imposada pel nou rei) suposava que havien corregut rumors que Ervigi havia tingut alguna cosa a veure en els successos i aquest desitjava acallarlos. ??s improbable que Vamba accept??s els c??nons que implicaven la seva deposici?? i en canvi no respect??s els que fixaven la forma d'elecci?? del nou sobir?? (que no podia ser designat). Una refer??ncia del XII Concili deixa entreveure que Vamba no va acceptar la seva deposici?? i va intentar recobrar el tron, la qual cosa no estaria renyida amb el nomenament d'un successor fet quan pensava que anava a morir (les dues coses serien il??legals). En tot cas ??s clar que el clergat no el recolzava, i que Ervigi va saber captar-se el suport de molts nobles, doncs de haver volgut els principals c??rrecs palatins i els bisbes, la llei que impedia regnar a un tonsurat podia haver estat obviada (com ho va ser la de l'elecci??) o canviada.

La mort de Vamba va esdevenir algun temps despr??s. Uns autors indiquen que s'havia retirat al monestir de Pampliega, prop de Burgos, on va morir set anys i set mesos despr??s (??s a dir cap a maig o juny del 688; altres diuen que va morir als pocs mesos. Zeumer, a Neues Archiv des Gesellschaft f??r ??ltere deutsche Gesichteskunde indica la data del 4 de novembre del 683).

Precedit per: Recesvint

rei visigot 672-680

Succe??t per: Ervigi