Agde

De Viquipèdia

Agde (pronunciat [ˈate] en occità, [agd] en francès) és una ciutat d'Occitània al departament de l'Erau, regió de Llenguadoc-Rosselló. Té uns 20.000 habitants i està prop del Canal del Migdia. A la costa hi ha el Cap d'Agde, on ha sorgit un nucli turístic.

[edita] Història

Ciutat fundada pels grecs de Massalia, va passar amb ella als romans amb el nom de Aghata. Un bisbat va sorgir al segle V quant ja era sota domini dels visigots (desprès del 450). Conquerida pels àrabs (720) va entregar-se als carolingis el 752, i com a seu d’un bisbat va ser convertida en comtat administratiu. El 826 fou inclòs en els honors de Bernat de Septimània. Un vescomtat es va crear a la segona meitat del segle IX, i el primer vescomte conegut es Bosó, que pel seu matrimoni amb Adelaida vescomtessa de Besiers va governar a ambdós vescomtats. Des llavors la sort d'Agde va quedar unida a la del vescomtat de Besiers i des el 1129 a la del Vescomtat de Nimes. Ocupada per Simó de Montfort i en mans d'ell i el seu fill Amalric, va passar a França el 1226. El 1247 el vescomte Ramon Trencavell III va cedir els seus drets al rei de França.

[edita] Vegeu també

• Vescomtat d'Agde

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agde

• Agde té un dels centres naturistes més grans d'Europa (anglès) (francès) (alemany)
• Richard Stillwell, ed. Princeton Encyclopedia of Classical Sites, 1976: "Agatha (Agde) Hérault, France" (anglès)
• Troballa recent d'estàtues de bronze a Adge (francès)