Kh??ntila

De Viquip??dia

Kh??ntila fou rei dels visigots d'Hisp??nia del 636 al 639. Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i pr??cers, seguint l'esperit del concili IV de Toledo, vers el mes d'abril del 636.

Estant tan recent el Concili toled??, i els anatemes llan??ats contra els opositors, no ??s probable que no es respectessin els seus acords. La noblesa m??s fortament contr??ria a Sisenand havia d'estar a m??s bastant debilitada, despr??s dels c??stigs impostos en el IV Concili de Toledo i dels possibles resultats del frac??s d'una rebel??li??. L'elecci?? va recaure en un magnat anci?? (sembla que Khintila comptava amb vuitanta-sis anys), que probablement tenia el suport del clero (no molt favorable a Sisenand) i que segurament havia recolzat a l'anterior rei m??s per oportunisme (com els bisbes electors) que per convicci??.

La seva primera decisi?? va ser convocar un Concili (V Concili de Toledo) que es va iniciar a l'Esgl??sia de Santa Leocadia el 30 de juny del 636. Totes les decisions del Concili van ser de car??cter pol??tic. En primer lloc es va tractar de la seguretat del rei, i despr??s de la q??esti?? success??ria.

El c??non setanta-cinc de l'IV Concili havia de ser llegit p??blicament despr??s de cada Concili. Els descendents del rei havien de gaudir de tots els b??ns justament adquirits o que els seus pares els haguessin proporcionat. L'anatema havia de caure sobre tot aquell que en el futur els molest??s o injuri??s. Tamb?? els fideles del rei, que constitu??en una camarilla que l'envoltava i que eren considerats els seus partidaris incondicionals, consellers de confian??a i auxiliars, havien de quedar protegits i conservar les seves propietats i els regals que el rei anterior els hagu??s atorgat.

Els que consultessin a endevins per con??ixer la sort del rei serien excomunicats. La mateixa pena cauria sobre els que male??ssin al rei i els que s'agrupessin per col??locar a un altre en el tron. Tothom qui aspir??s al tron sense ser elegit per qui corresponia (i sense ser de noble bressol) seria excomunicat i rebria l'anatema.

En les actes es diu clarament que "alguns homes als qui l'origen no orna i el valor no adorna" havien aspirat al tron. No sabem si l'aspiraci?? la van realitzar mitjan??ant una rebel??li?? o mitjan??ant la seva candidatura en el Concili que va elegir a Khintila.

Probablement la noblesa que havia recolzat a Sisenand havia comptat amb la majoria gr??cies al suport dels francs i a la r??pida abdicaci?? de Suintila. Per?? al celebrar-se l'elecci?? del seu successor l'elecci?? havia recaigut no en un dels primers seguidors de Sisenand, sin?? probablement en un noble que havia entrat en el seu partit a ??ltima hora i for??at per les circumst??ncies, que a m??s es va envoltar dels seus propis partidaris i va ignorar a la resta de la noblesa que podia haver-lo recolzat.

Khintila no va emetre moneda en la Narbonense, el que suggereix que all?? podien tenir lloc esdeveniments dels quals no coneixem el seu desenvolupament. En el Concili sembla que tampoc va estar present cap bisbe de la prov??ncia que cal suposar rebel??lada (l'assist??ncia en tot cas no va ser molt important doncs sol van assistir 22 bisbes i dos representats; est?? en discussi?? l'assist??ncia del metropolit?? de Narbona que segurament no va assistir, i sols el bisbe de Barcino va representar la Tarraconense oriental). Cap element permet assegurar que la indicaci?? dels bisbes sobre aspirants al tron de baixa bressol es refer??s a hisp??-romans. Segurament la rebel??li??, si va existir, va ser sufocada el mateix any o l'any seg??ent (637) i despr??s d'aix?? es va convocar un nou Concili.

El VI Concili de Toledo es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (m??s del doble que en l'anterior) i entre ells ni havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeve i el metropolit?? de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reuni?? dels bisbes d'Hisp??nia i la G??l??lia a difer??ncia de l'anterior que es va qualificar com una reuni?? de bisbes de "les diverses prov??ncies d'Hisp??nia".

L'assemblea va dictar algunes normes eclesi??stiques per?? sobretot va reafirmar les decisions del V Concili sobre seguretat del rei, de la seva fam??lia i dels seus fideles, i c??stigs per als usurpadors i rebels, ratificaci?? potser necess??ria per la falta d'assist??ncia de gran part del clero al Concili anterior. Els fills del rei conservarien els seus b??ns a la mort del pare i ning?? podria injuriar-los. Els fideles conservarien els seus c??rrecs i propietats menys si haguessin estat deslleials. Es prohibia especialment als clergues i laics formar un partit per coronar a un nou rei, i aquells que participessin en un complot i ho denunciessin davant el rei serien perdonats. Es condemnaven les usurpacions del tron quan mor??s el rei (el nou rei hauria de ser elegit regularmente) i no tenia dret a regnar qui hagu??s estat decalvat o tonsurat, qui fora d'origen servil o qui pertany??s a una ra??a estrangera (no goda, doncs nom??s als gots corresponia el dret de successi?? al tron) . El Concili va tocar el tema dels acusats (culpables) de certs delictes (que pel que sembla eren un nombre important) que s'havien refugiat en terra estrangera (de fet s'indica en terra enemiga) i col??laborant amb ells havien causat danys al regne, els quals, en cas de ser capturats, serien excomunicats.

Els nobles de la Narbonense eren probablement antics lleials de Sisenand, defraudats pel seu successor. La seva alian??a natural hagu??s estat amb el rei merovingi Dagobert (que governava Neustria i Borgo??a) i aquest rei no va morir fins al 638; el va succeir el seu jove fill Clodoveu II sota tutela de la reina v??dua Nantequilda, augmentant el poder del majordom de palau, Ega, i encara que no es sap la pol??tica de la nova direcci?? del regne en relaci?? amb els rebels, la rebel??li?? ja havia d'haver acabat. Dagobert regnava en tot el seu poder el 636 i 637 i podria haver recolzat als rebels per?? amb menys ??xit que uns pocs anys endarrere (cal tenir en compte que el regne franc estava embarcat en una penosa lluita en la part oriental del regne, i a certs conflictes interns). Per tant hem de suposar que Dagobert va prendre partit pels rebels, els va recolzar militarment (recol??ament poc important doncs no va tenir ??xit) i va acollir als refugiats. Els francs serien en aquest cas "l'enemic" el gener del 638, quan Dagobert fins i tot no havia mort (Dagobert va morir deu dies despr??s d'iniciat el Concili, per?? la not??cia no arribaria a Toledo fins a diversos dies despr??s), i en tot cas els seus successors no canviarien la seva pol??tica respecte al regne visigot. A m??s aix?? seria coincident amb les posteriors informacions sobre els refugae (que podr??em traduir per "fugits" o "refugiats pol??tics") a Fran??a. Per?? Fredegari, cronista del regnat de Dagobert, no esmenta els fets; si els francs van col??laborar amb els rebels (i dels textos del concili es dedueix que els rebels i "els enemics" van produir danys en territori visigot actuant conjuntamente) ??s molt sorprenent que no aparegui a la Cr??nica de Fredegari

Es suposa que les tropes lleials a Khintila obligaren a fugir als rebels gots de Septim??nia; no tenien una altra alternativa que passar a Fran??a, on no serien mal acollits doncs Dagobert havia estat aliat de la facci?? que representaven. Alguns es van establir en territori merovingi, per?? els fugits havien de ser nombrosos (diversos centenars, potser alguns milers) i entre ells havia molta gent impetuosa i d'acci??. La possibilitat de contraatacar i recobrar la Septim??nia era remota, doncs mancaven de la for??a necess??ria per prendre ciutats. La seva ??nica possibilitat seria atacar la Tarraconense per part seva central (actual Arag??) i des d'all?? avan??ar cap a Toledo (com Sisenand en el seu moment); per?? per prendre Saragossa o les ciutats de la zona precisaven la col??laboraci?? militar d'aliats. Si no van aconseguir la col??laboraci?? de Dagobert (i ja sabem com de car va cobrar el rei merovingi el seu suport a Sisenand), havien de rec??rrer a altres aliats, i a la zona nom??s hi havia els vascons. Si els rebels es van valer dels vascons i van pensar que jugarien el mateix paper que els francs el 631, es van equivocar. En cas que els rebels i vascons arribessin davant Zaragoza la ciutat oferiria resist??ncia i si es va iniciar el setge, els gots aviat van quedar sols, escampant-se els vascons a la recerca de bot??. Els gots van haver de retirar-se al quedar sense suports o a l'arribada d'algun ex??rcit.

El Concili va intentar consolidar la posici?? del rei: es va llan??ar anatema sobre aquells que ataquessin al rei, el destronessin, usurpessin la seva posici?? o reunissin un grup de conspiradors per perjudicar-lo. El successor d'un rei que hagu??s estat assassinat quedaria deshonrat si no castigava al culpable o culpables del regicidi, com si veng??s l'assassinat del seu propi pare (refer??ncia impl??cita als lla??os de sang als quals ja s'ha fet menci?? en el cap??tol precedente). La deshonra s'estenia a m??s a "tot el poble got".

En una ??poca que no pot precisar-se es va produir una rebel??li?? a la prov??ncia de Gal??cia. No es coneixen ni les seves causes, ni els seus l??ders, ni el desenvolupament dels combats, si ??s que els va haver; ??nicament es sap que va ser sufocada i que temps despr??s, Fructu??s, que cap al 656 va ser bisbe metropolit?? de Braga, en una carta adre??ada al rei Recesvint (de l'any 652) es va interessar per la sort dels rebels, i demanava el seu indult. Curiosament Fructu??s, que intercedia a favor d'uns sup??sits rebels, pertanyia a la mateixa fam??lia que el rei Sisenand.

El VI Concili va suposar tamb?? l'adopci?? de mesures contra els jueus, que pel que sembla es van promulgar per acontentar al Papa que aix?? ho exigia en una carta. No ??s probable que despr??s de l'atenci?? dedicada als jueus en l'IV Concili i de no esmentar el tema en el V Concili, hagu??s calgut tornar sobre el tema. Per?? mentre es desenvolupaven les sessions va arribar a Toledo un diaca anomenat Turninus, amb una carta del Papa Honori I, escrita a l'any 637 i que s'ha perdut. En ella sembla que el pont??fex urgia als bisbes hispans a mostrar-se m??s en??rgics en la fe i demostrar m??s duresa envers els infidels (jueus). Segurament el Papa coneixia la legislaci?? de Sisebut i aprovava mesures de conversi?? per la for??a; assabentat que els successius reis no havien prosseguit la mateixa pol??tica va decidir exercir pressi?? a favor d'ella. Els bisbes van encarregar la resposta a Brauli de Zaragoza; en ella el prelat cesaraugust?? reconeixia la supremacia del Papa i el seu dret a interessar-se per l'activitat de totes les Esgl??sies, per?? al??legava que les propostes del Pont??fex (que no coneixem en detall) ja havien estat planejades per Khintila, i que la coincid??ncia de parers havia de ser obra de la divinitat; continuava afirmant que els bisbes hispans no havien descuidat els seus deures per?? que la lentitud en les conversions no era deguda a distracci?? o por, sin?? que la causa era que als jueus se'ls havia de convencer mitjan??ant una constant predicaci??, i per tant no eren justes les critiques del Papa (al qual de passada assenyalava en error en una cita b??blica); per demostrar els fets exposats, Brauli remetia al Papa c??pies de les actes del Concili, i dels deu c??nons dedicats a els jueus (del 57 al 66) en l'IV Concili toled??; Brauli aconsellava al Papa no deixar-se enganyar per falsos rumors, i explicava que els Bisbes hispans no s'havien deixat enganyar pel rumor que el Papa autoritzava als jueus conversos a tornar a la seva religi?? (superstici?? l'anomena Brauli), i exposava que cap home, per gran que fora el seu delicte, havia de ser castigat amb penes tan severes com les que proposava el Papa (i coneixent les lleis existents en Hisp??nia les propostes del Papa havien de ser monstruoses fins a un extrem tal que els bisbes en general i Brauli especialment s'atrevien a desafiar al Pont??fex i a posar en evid??ncia la seva falta de consci??ncia i coneixements cristians), doncs aquests c??stigs no tenien suport legal ni moral, ni en els c??nons ni en el Nou Testament. Conseq????ncia de la carta del Papa va haver de ser el c??non del VI Concili sobre els jueus segons el qual Khintila, d'acord amb els bisbes, expressava el seu desig d'acabar amb la "superstici??" jueva i d'impedir a tots els no cat??lics viure en el Regne; tots els reis haurien de jurar en el futur (abans de ser proclamats) que no permetrien als jueus violentar la fe cat??lica i que no cedirien davant el suborn o la indifer??ncia; el que no ho compl??s seria anatematitzat i pastura del foc etern. Totes les decisions del IV Concili sobre els jueus eren confirmades. Sembla que Khintila, que ja tenia sentiments anti jueus, es va sentir molt impressionat per la carta del Papa i va portar la seva pol??tica en aquest aspecte m??s lluny del que els bisbes havien pensat (encara que no tan lluny com va exigir el Papa).

El mateix any es van produir conversions for??oses a la capital del Regne, a l'Esgl??sia de Santa Leocadia (1 de desembre del 638) malgrat la ren??ncia a aix?? del IV Concili de Toledo. En el document d'abjuraci??, els conversos for??osos renunciaven a les seves antigues creences i es comprometien a abandonar el ritu i les festes jueves, la festa del dissabte (sabbath), la pr??ctica de la circumcisi?? i les regles d'alimentaci??; se sotmetien a les autoritats totes les escrituras i ells mateixos lapidarien a qualsevol d'ells que es desvi??s de la fe cat??lica.

Dels dinou c??nons del concili, quatre van estar dedicats a q??estions pol??tiques, mentre els altres quinze es van dedicar als jueus, monjos, penitents, lliberts, ordres sagrades, beneficis i b??ns de l'Esgl??sia. El Concili va restablir a Marci?? com bisbe d'??cija, seu de la que va ser deposat el seu rival Habenci, que le havia deposat abans mitjan??ant intrigues (una primera apel??laci?? ja havia estat tractada en el IV Concili).

Se sap que Khintila va fer ordenar alguns capellans, i entre ells un que va ser ordenat pel metropolit?? toled?? Eugeni I (636-646) que va ser considerat indigne. El metropolit?? no es va atrevir a desobeir al rei per la qual cosa va fingir l'ordenaci??. M??s tard Eugeni II, que el 646 va succeir com metropolit?? a Eugeni I, va plantejar el cas al bisbe cesaraugust?? Brauli, preguntant si l'ordenaci?? era can??nicament correcta i els sagraments administrats pel sacerdot eren valids (Brauli va donar una resposta afirmativa a les dues q??estions).

Khintila va morir el desembre del 640 (una altra data indicada ??s la de gener o febrer, doncs s'assenyala que regne tres anys nou mesos i nou dies), de mort natural. Abans de la seva mort va haver d'aconseguir que els magnats i bisbes reconeguessin com a successor al seu fill Tulga, esperant sens dubte que, malgrat la seva joventut, seria preservat de la sort d'altres reis joves pels anatemes llan??ats pels ??ltims Concilis.

Precedit per: Sisenand

Rei visigot 636- 639

Succe??t per: Tulga