VI Concili de Toledo
De Viquip??dia
El sis?? Concili de Toledo fou una reuni?? general dels bisbes de les provincies del Regne de Toledo celebrada el 638.
Es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (m??s del doble que en l'anterior) i entre ells havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeva i el metropolit?? de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reuni?? dels Bisbes d'Hisp??nia i La G??l??lia a difer??ncia de l'anterior que es va qualificar com una reuni?? de bisbes de "les diverses prov??ncies d'Hisp??nia".
L'assemblea va dictar algunes normes eclesi??stiques per?? sobretot va reafirmar les decisions del V Concili sobre seguretat del rei, de la seva fam??lia i dels seus fideles, i c??stigs per als usurpadors i rebels, ratificaci?? potser necess??ria per la falta d'assist??ncia de gran part del clero al Concili anterior. Els fills del rei conservarien els seus b??ns a la mort del pare i ning?? podria injuriar-los. Els fideles conservarien els seus c??rrecs i propietats estalvi si haguessin estat deslleials. Es prohibia especialment als clergues i laics formar un partit per coronar a un nou rei, i aquells que participessin en un complot i ho denunciessin davant el rei serien perdonats. Es condemnaven les usurpacions del tron quan mor??s el rei (el nou rei hauria de ser elegit regularmente) i no tenia dret a regnar qui hagu??s estat decalvado o tonsurat, qui fora d'origen servil o qui pertany??s a una ra??a estrangera (no goda, doncs sol als gots corresponia el dret de successi?? al tron) . El Concili va tocar el tema dels acusats (culpables) de certs delictes (que pel que sembla eren un n??mero importante) que s'havien refugiat en terra estrangera (de fet s'indica en terra enemiga) i col??laborant amb ells havien causat danys al regne, els quals, en cas de ser capturats, serien excomunicats. Aquesta refer??ncia ??s convenient analitzar-la.
El Concili va suposar tamb?? l'adopci?? de mesures contra els jueus, que pel que sembla es van promulgar per acontentar al Papa que aix?? ho exigia en una carta. No ??s probable que despr??s de l'atenci?? dedicada als jueus en l'IV Concili i de no esmentar el tema en el V Concili, hagu??s calgut tornar sobre el tema. Per?? mentre es desenvolupaven les sessions va arribar a Toledo un diaca llamado Turninus, amb una carta del Papa Honori I, escrita en l'any 637 i que s'ha perdut. En ella sembla que el pont??fex urgia als Bisbes hispans a mostrar-se m??s en??rgics en la fe i demostrar m??s duresa envers els infidels (jueus). Conseq????ncia de la carta del Papa va haver de ser el c??non del Concili sobre els jueus segons el qual Kh??ntila, d'acord amb els Bisbes, expressava el seu desig d'acabar amb la "superstici??" jueva i d'impedir a tots els no cat??lics viure en el Regne; tots els reis haurien de jurar en el futur (abans de ser proclamats) que no permetrien als jueus violentar la fe cat??lica i que no cedirien davant el suborn o la indifer??ncia; el que no ho compl??s seria anatematitzat i pastura del foc etern. Totes les decisions de l'IV Concili sobre els jueus eren confirmades. Sembla que Kh??ntila, que ja havia de tenir sentiments anti jueus, es va sentir molt impressionat per la carta del Papa i va portar la seva pol??tica en aquest aspecte m??s lluny del que els Bisbes havien pensat (encara que no tan lluny com va haver d'exigir el Papa).
Dels dinou c??nons del concili, quatre van estar dedicats a q??estions pol??tiques, mentre els altres quinze es van dedicar als jueus, monjos, penitents, lliberts, ordenis sagrades, beneficis i b??ns de l'Esgl??sia. El Concili va restablir a Marci?? com Bisbe d'??cija, seu de la que va ser deposat el seu rival Habenci, que le havia deposat abans mitjan??ant intrigues (una primera apel??laci?? ja havia estat tractada en el IV Concili).
En matereia religiosa es van reformar les disciplines eclesi??stiques reconeixent-se a les esgl??sies i convents el domini absolut i perpetu dels b??ns obtinguts per donaci?? real o dels fidels; la necessitat de celebrar almenys un S??node a l'any en cada prov??ncia va ser confirmada novament. L'obtenci?? d'un bisbat per simonia es castigaria amb la perduda de b??ns del culpable i la seva excomuni??. Quan es nomenava un nou Bisbe tots els esclaus manumesos de la seva di??cesi i els seus descendents havien de presentar-se a ell amb les seves cartes de manumissi?? i havien de prestar el reconeixement de la seva condici?? de lliberts patrocinats. Si no ho fessin el termini d'un any des de la consagraci?? del bisbe caurien de nou en l'esclavitud (encara que s'entenia que tornaven a l'esclavitud de l'esgl??sia, els bisbes prenien a tots els qui s'entraven en el cas, com esclaus privats; la majoria dels lliberts mai van con??ixer la disposici?? que els afectava fins que es van trobar de nou convertits en esclaus).
