Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

El rapte en el serrall - Viquip??dia

El rapte en el serrall

De Viquip??dia

El rapte en el serrall

Cornel Frey com Pedrillo (Wuppertal, 2004)
T??tol original: Die Entf??hrung aus dem Serail
Llengua original: alemany
G??nere: singspiel
M??sica: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Gottlieb Stephanie
Font liter??ria: Belmonte und Konstanze oder Die Entf??hrung aus dem Serail, de Christoph Friedrich Bretzner
Actes: 3
??poca de composici??: juliol de 1781 - maig de 1782
Estrena: 16 de juliol de 1782
Teatre: Burgtheater de Viena
Estrena Liceu: 3 de gener de 1928
Personatges:
  • Constanza, dama espanyola (soprano l??rica spinto)
  • Blonde, la seua donzella anglesa (soprano lleugera)
  • Belmonte, noble espanyol, prom??s de Constanza (tenor l??ric)
  • Pedrillo, fidel criat de Belmonte (tenor lleuger)
  • Osm??n, guardi??, serf del Paix?? (baix buffo)
  • Paix?? Selim, noble turc (paper parlat)
  • Klaas, un mariner (paper parlat)
  • Mut al servei d'Osm??n (paper mut)
  • Gen??ssers, gu??rdies, esclaus

El rapte en el serrall (tamb?? El rapte del serrall; en alemany: Die Entf??hrung aus dem Serail) ??s una ??pera en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner. Porta per el n??mero de cat??leg KV 384.

Es va compondre per enc??rrec del mateix Stephanie, intendent de l'??pera. Es va estrenar a Viena l'any 1782.

??s tracta d'un singspiel amb text en alemany.

Taula de continguts

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuaci??, pot haver-hi informaci?? detallada sobre l'argument. M??s informaci??.

La hist??ria t?? lloc al palau del Paix?? Selim, en algun lloc de la costa mediterr??nia de Turquia, cap al segle XVIII.

[edita] Acte 1

Exterior del palau del Paix?? Selim. Belmonte est?? angoixat perqu?? la seua n??via, Constanza, una jove i bella espanyola, va ser raptada pels pirates i venuda com a esclava junt amb la seua criada anglesa Blonde i l'enamorat d'aquesta ??ltima, Pedrillo. Belmonte la cerca per totes les bandes, i creu que la trobar?? a Turquia. Apareix Osm??n, criat del Paix??, que ve a cercar figues al jard?? i ignora completament les paraules que li dirigeix Belmonte; aquest insisteix, fins que Osm??n esclata enfurit i se'n va. Arriba llavors Pedrillo, ara jardiner al palau, qui li conta que Constanza s'ha convertit en la favorita del Paix??, per?? que li ha sigut fidel, i afegeix que la seua Blonde ha estat oferida com a regal a Osm??n. Acorden raptar Constanza. Pedrillo adverteix Belmonte que s'acosta un vaixell amb el paix??, i el jove noble s'amaga.

Acompanyats per un cor de gen??ssers, arriben el Paix?? Selim i Constanza. La dama est?? trista i Selim, respectu??s, intenta en va aconseguir el seu amor. Per recomanaci?? de Pedrillo, que el presenta com un fam??s arquitecte, Selim es fa amb els serveis de Belmonte. Osm??n, no obstant, no li permet accedir al palau.

[edita] Acte 2

Jard?? del palau. Blonde rebutja els acostaments amorosos d'Osm??n. Despr??s d'un duo, Osm??n es marxa. Constanza saluda a Blonde amb inquietud: Selim vol el seu amor i amena??a d'usar la for??a. Blonde li aconsella que no perda l'esperan??a. Arriba el paix?? i reitera els seus oferiments amorosos. Constanza el rebutja, mostrant-se disposada a acceptar les tortures que se li infligisquen, per?? no cedir??.

Pedrillo i Blonde parlen. Ell li informa que Belmonte est?? prop, preparat per a lluitar. Pedrillo invita a Osm??n a beure, confiant que s'emborratxe i quede fora de combat. El pla d??na resultat, i aix?? aparta a Osm??n, de manera que Belmonte pot veure novament la seua estimada Constanza. En el quartet final Belmonte i Pedrillo pregunten a les dames si han sigut fidels, i elles responen amb tristesa i enuig; els enamorats demanen perd?? i tracen un pla: vindran a salvar-les a mitjanit.

[edita] Acte 3

Quadre 1. Pla??a davant el palau. Arribada l'hora, Belmonte i Pedrillo v??nen al jard?? amb escales. Mentre Pedrillo prepara l'escala, canta Belmonte. Pren llavors el relleu Pedrillo, entonant una serenata a la seua Blonde: ??s el senyal per a la fuga. Belmonte aconsegueix agafar Constanza. Per desgr??cia, Osm??n s'ha despertat i atrapa a Pedrillo quan est?? a punt de fugir amb Blonde; Belmonte i Constanza tamb?? s??n detinguts per la gu??rdia. Osm??n s'alegra en veure que podr?? complir la seua venjan??a.

Quadre 2. Salons del palau. Els quatre fugits compareixen davant el Paix?? Selim. El governador turc reconeix en Belmonte el fill del seu pitjor enemic i clama venjan??a, per la qual cosa es retira per a pensar quin c??stig els imposar??. Constanza i Belmonte, preparats per a morir, es juren amor etern. El cor del Paix?? queda commogut pel dolor dels joves i prefereix donar prova de la seua magnanimitat. Renuncia a la venjan??a, allibera a les dues parelles, que poden tornar a la llar. Osm??n es retira, roig de r??bia, perqu?? s'hauria estimat m??s veure a tots brutalment executats. Acaba amb un final en qu?? tots lloen la generositat de Selim.

[edita] An??lisi musical

Les ??peres de Wolfgang Amadeus Mozart

Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767)
Apollo et Hyacinthus (1767)
Bastien und Bastienne (1768)
La finta semplice (1769)
Mitridate, re di Ponto (1770)
Ascanio in Alba (1771)
Il sogno di Scipione (1772)
Lucio Silla (1772)
La finta giardiniera (1775)
Il re pastore (1775)
Thamos, K??nig in ??gypten (1779)
Zaide (1780)
Idomeneo (1781)
Die Entf??hrung aus dem Serail (1782)
L'oca del Cairo (1783)
Lo sposo deluso (1784)
Der Schauspieldirektor (1786)
Les noces de F??garo (1786)
Don Giovanni (1787)
Cos?? fan tutte (1790)
La flauta m??gica (1791)
La clemenza di Tito (1791)

[edita] Instrumentaci?? original

L'orquestra ??s cl??ssica, amb cuerda, clarinets, obo??s, trompes, corns anglesos, fagots, trompetes, plats i timbals. S'afegeixen alguns instruments necessaris per a donar un timbre oriental, turc: bombo, triangle i flaut??.

[edita] Llibret

El llibret ??s obra de Gottlieb Stephanie, anomenat ???Stephanie el jove???. Es basa en un text ja existent, el Belmonte und Konstanze oder Die Entf??hrung aus dem Serail del poeta Christoph Friedrich Bretzner. Aquest text ja havia estat posat en m??sica per Johann Andr?? (Berl??n, 1781). El tema t?? antecedents en altres obres cl??ssiques, com el Fil??col de Boccaccio.

Aquest tema cl??ssic, unit al gust pels temes orientals de l'??poca, va crear un subg??nere propi, les ?????peres de rescat???, amb creacions com La schiava liberata de Nicolo Jommelli, La reencontr??e impr??vue de Christoph Willibald Gluck, L'incontro improvviso de Joseph Haydn, o l'??pera incompleta Zaide, del mateix Mozart. D'aquesta manera, El rapte en el serrall forma part de l'entusiasme existent en l'??poca envers l'???ex??tica??? cultura de Turquia, una naci?? que ja no era una amena??a militar per a ??ustria.

Com ja va fer en la seua ??pera precedent (Idomeneu, rei de Creta), Mozart va provocar nombrosos canvis en el llibret, seguint les seues pr??pies idees dram??tiques, tot i respectant l'esquema tradicional de l'??pera bufa: dos nobles enamorats seriosos, la parella c??mica, el dolent salvatge (representat per Osm??n) i el bo i magn??nim Selim.

[edita] Estructura musical

  • Obertura: breu i molt colorista, introdueix r??pidament a l'espectador en l'ambient de faula i atemporalidad de l'??pera. ??s un n??mero destacat, combinaci?? de m??sica occidental i orientalitzant.
  • Acte I: Pla??a davant el palau del Paix?? Selim
N??m. 1 ??ria de Belmonte Hier soll ich dich denn sehen, Konstanze!. ??ria d'entrada que caracteritza l'enamorat Belmonte.
N??m. 2 Lied i duet Wer eet Leibchen hat gefunden - Verw??nscht seist Du samt deinem Liede!
N??m. ??ria d'Osm??n Solche hergelauf'ne Laffen. Primera ??ria que caracteritza perfectament aquest mal??vol personatge.
N??m. 4 Recitatiu i ??ria de Belmonte Konstanze, dich wiederzusehen! - O wie ??ngstlich, o wie feurig klopft mein liebevolles Herz. ??s una ??ria que expressa el fervent amor de Belmonte i la seua incertesa sobre el dest?? de l'estimada.
N??m. 5 Cor de gen??ssers Singt dem grossen Bassa Lieder
N??m. 6 ??ria de Constanza Ach ich liebte, war so Gl??cklich. ??s un ??ria de coloratura, gr??cies a la facilitat per als aguts de la cantant Caterina Cavalieri, int??rpret de l'estrena.
N??m. 7 Tercet Osm??n, Belmonte i Pedrillo Marsch, marsch, marsch! Trollt euch fort!. ??s un trio breu, impetu??s.
  • Acte II: Jard?? al palau del Paix?? Selim
N??m. 8 ??ria de Blonde Durch Z??rtlichkeit und Schmeicheln
N??m. 9 Duet Osm??n i Blonde Ich gehe, doch rate ich dir
N??m. 10 Recitatiu i ??ria de Constanza Welcher Wechsel herrscht in meiner Seele - Traurigkeit ward mir zum Enllose
N??m. 11 ??ria de Constanza Martern aller Arten ("Tot tipus de tortures"). ??s un ?????ria de tortura???, t??pica de l'??pera seriosa, una dels m??s dif??cils del repertori que combina l'agilitat en els aguts amb solidesa en els greus. T?? una introducci?? amb quartet de viol??, violoncel, clarinet i obo??. ??s la gran ??ria d'aquest personatge, molt acurada, llarga i elaborada. Probablement siga la m??s famosa de l'??pera. Mozart reconeix en una carta a son pare: "He sacrificat un poc l'??ria de Constanza a la flexible gola de Mlle. Cavallieri."
N??m. 12 ??ria de Blonde Welche Wonne, welche Lust
N??m. 13 ??ria de Pedrillo Frisch zum Kampfe! Frisch zum Streite!
N??m. 14 Duet Pedrillo i Osm??n Vivat Bacchus! Bacchus lebe!
N??m. 15 ??ria de Belmonte Wenn Der Freunde Tr??nen fliessen. Mozart se sentia particularment orgull??s d'aquesta ??ria.
N??m. 16 Quartet Constanza, Belmonte, Blonde i Pedrillo Ach, Belmonte! Ach, mein Leben!
  • Acte III: Pla??a enfront del palau del Paix?? Selim. Mitjanit.
N??m. 17 ??ria de Belmonte Ich baue Ganz auf deine St??rke
N??m. 18 Roman??a de Pedrillo In Mohrenland gefangen war, ??s la pe??a m??s destacada d'aquest personatge.
N??m. 19 ??ria d'Osm??n Ha! wie will ich triumphieren. Aquesta ??s l'??ria m??s destacada del personatge, i una de les m??s dif??cils per a baixos, perqu?? arriba per dues vegades fins al re profund, la nota m??s greu que s'exigeix a una veu en ??pera. Mozart la va compondre pensant en el primer Osm??n, Ludwig Fischer.
N??m. 20 Recitatiu i duet Welch eet Geschick! O Qual der Seele! - Meinetwegen sollst du sterben!
N??m. 21 Quintet-vodevil Nie werd' ich deine Huld verkennen i Cor de gen??ssers Bassa Selim lebe Lange!. Aquest vodevil final lloa la magnanimitat i la toler??ncia.

[edita] Estrena

Es va compondre per enc??rrec de l'intendent de l'??pera de Viena, Gottlieb Stephanie. Poc abans de l'arribada de Mozart a Viena, Stephanie havia estat nomenat per a fer-se c??rrec del Singspiel Nacional, un projecte en qu?? l'emperador Josep II d'Habsburg estava interessat des de 1776; el seu objectiu era crear una ??pera nacional que s'oposara a les destacades escoles francesa i italiana.

Mozart acabava d'arribar a Viena, despr??s de ser acomiadat per l'arquebisbe Colloredo. Va tardar gaireb?? un any a compondre-la: des de juliol de 1781 fins maig de 1782. En la correspond??ncia entre Mozart i son pare Leopold es descobreix la g??nesi d'aquesta obra, com veia Mozart cada un dels n??meros, i fins i tot les seues idees sobre l'evoluci?? del g??nere singspiel.

Es va estrenar en el ???Theater n??chst der Burg???, abreujadament, ???Burgtheater??? de Viena el 16 de juliol de 1782, pocs dies abans que Mozart es casara amb Constanze Weber

Es coneixen els cantants de l'estrena:

Constanza, Caterina Cavalieri (1755-1801), soprano extraordin??riament dotada per a la coloratura, amb f??cils i ??gils aguts. Va ser alumna d'Antonio Salieri.
Blonde, soprano, Th??r??se Teiber o Teyber, m??s tard Arnold.
Belmonte, tenor, Johann Valentin Adamberger (1743-1804), molt estimat per Mozart com a cantant i com a amic.
Pedrillo, tenor Johann Ernst Dauer
Osm??n, baix Karl Ludwig Fischer, que destacava per l'amplitud de la seua tessitura i la facilitat per a saltar sobre amplis intervals.
Paix?? Selim, actor Dominik Jautz. No se sap b?? per qu?? aquest personatge nom??s t?? intervencions parlades. Una de les explicacions que s'ha donat ??s que el tenor Joseph Walter, que en principi anava a fer-se'n c??rrec, va ser acomiadat.

L'??pera va ser un gran ??xit. Diversos anecdotaris conten que, en acabar la representaci??, l'emperador Josep II va dir ???massa refinada per a les nostres o??des i massa notes, estimat Mozart???, a la qual cosa el compositor va respondre: ???Nom??s les justes, majestat???.

El music??leg Conrad Wilson suggereix que aquesta ??s una traducci?? err??nia de l'alemany: "el que va dir realment (si ??s que ho va dir) seria 'un extraordinari nombre de notes', el que no ??s el mateix."

El compositor va escriure a son pare: ???la gent es torna boja per aquesta ??pera???. Va establir la reputaci?? de Mozart a Viena, perqu?? suposava la realitzaci?? d'un desig llargament expressat per l'emperador: una opera d'??xit, genu??nament alemanya. Es va guanyar el respecte, tamb??, dels m??sics, entre ells, el de Gluck. Nom??s durant l'any 1782 va at??nyer el nombre de quinze representacions.

En vida de Mozart, va ser la seua obra m??s divulgada fora de Viena. A la tardor va ser representada a Praga. En els anys seg??ents, va ser representada en diversos llocs de parla alemanya: Frankfurt del Main, Bonn, Leipzig, Munic, Kassel, Berl??n i Stuttgart. A Viena va formar part del repertori del Burgtheater.

[edita] Valoraci??

Mozart tenia vint-i-sis anys quan la va compondre. Es troba al comen??ament de la seua carrera com a m??sic independent, a Viena. Aconsegueix amb aquesta ??pera encap??alar la creaci?? d'una ??pera nacional en alemany.

Com singspiel, gran part de l'acci?? evoluciona amb el di??leg parlat, aix?? que la m??sica no t?? recitatius i consisteix, completament, en n??meros tancats. Pretenia entretenir, utilitzant molts elements de la trama i la caracteritzaci?? que ja havien estat establerts per la Com??dia de l'Art.

??s la primera obra mestra de Mozart en el g??nere c??mic. ??s una obra brillant, ???de matisos psicol??gics i dram??tics: una obra impregnada de poesia, de tremolors, de r??bia, d'humor, de tendresa, que s'identificava amb el quadre m??s alt d'aquell fam??s ???R??hrst??ck??? que tan profundament sedu??a el cor de l'espectador, famolenc d'emocions??? (Amadeo Poggi).

Destaca per la plena caracteritzaci?? psicol??gica dels personatges, l'alternan??a de l'alegria i la malenconia tan t??pica de Mozart, els personatges canten segons el seu origen social (la parella noble canta de manera seriosa, a Blonde i Pedrillo els correspon una m??sica m??s popular) i, finalment, per la mescla m??sica occidental amb moments ???a la turca???.

[edita] Adaptacions

El compositor finland??s Aulis Sallinen ha escrit una opera titulada The Palace que cont?? personatges del Rapte, i usa la trama de l'??pera de Mozart com a punt d'arrancada per a una fantasia.

Produccions per a televisi??:

[edita] Discografia

  • Amb direcci?? de Ferenc Fricsay, amb S. Sarabas, Rita Streich, Anton Dermota, H. Krebs, Josef Greindl, Cor de Cambra de Berl??n, Orquestra RIAS. Gravaci?? d'un concert p??blic. (1949, MYTO).
  • Amb direcci?? de sir Thomas Beecham, amb L. Marshall, I. Hollweg, L??opold Simoneau, G. Unger, G. Frick. Societat Coral Beecham. Reial Orquestra Filharm??nica (1956, EMI).
  • Amb direcci?? de Josef Krips, amb Anneliese Rothenberger, Lucia Popp, Nicolai Gedda, G. Unger, G. Frick, Cor de l'??pera de Viena, Orquestra Filharm??nica de Viena (1966, EMI)
  • Amb direcci?? de Karl B??hm, amb Arleen Aug??r, Reri Grist, Peter Schreier, H. Neukirch, Kurt Moll, Orquestra de Dresden, Cor de Leipzig (1973, DG)
  • Amb direcci?? de Colin Davis, amb Christiane Eda-Pierre, Norma Burrowes, Stuart Burrows, Robert Tear, Robert Lloyd, Curd J??rgens, Cor John Alldis i l'Acad??mia de St. Mart??n in the Fields (1978, Philips)
  • Amb direcci?? de John Eliot Gardiner, amb Luba Orgonasova, C. Sieden, S. Ols-ne, U. Peper, C. Hauptmann, Cor Monteverdi, Solistes Barrocs Anglesos, interpretaci?? amb instruments originals (1992, Arxiv).
  • Amb direcci?? de Nikolaus Harnoncourt, amb Yvonne Kenny, Lilian Watson, Peter Schreier, Wilfried Gamlich, Matti Salminen, Cor de l'??pera de Zuric i Orquestra Mozart de Zuric (Teldec)
  • Amb direcci?? de Georg Solti, amb Edita Gruberov??, Kathleen Battle, G??sta Winbergh, Heinz Zednik, Martti Talvela, Cor de l'??pera estatal de Viena, Orquestra Filharm??nica de Viena (Decca).

[edita] Refer??ncies

  • Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivi??re, F., La discoteca ideal de la ??pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
  • Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988,
  • McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de m??sica cl??sica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7
  • Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones C??tedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
  • Mart??n Triana, J. M.A, El libro de la ??pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1
  • Valentin, E., Gu??a de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
  • La magia de la ??pera (Cat??leg Philips Classics), 1993

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs