Joseph Haydn
De Viquipèdia
.jpg)
(Franz) Joseph Haydn —en realitat mai no va utilitzar el seu primer nom— (31 de març de 1732 - 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac del classicisme musical, estil inclòs en l'anomenada" música clàssica". El seu nom complet va ser Franz Joseph Haydn, però ell mateix mai va voler utilitzar el seu primer nom. Va nèixer a Rohrau, una petita població a prop de la frontera amb Hongria, va ser el segon dels dotze fills de Matthias Haydn i Anna Maria Koller. El seu pare era fabricant i reparador de carros al servei del Comte Harrach.
[edita] Vida
Els seus pares van adonar-se que Haydn tenia un talent especial per a la música, pel què quan va tenir sis anys el van enviar a viure amb uns familiars a una població no gaire llunyana, on podria rebre lliçons de cant coral. Dos anys després el director musical de la catedral de Sant Esteve de Viena el va sentir cantar i se'l va endur per formar-lo. Durant nou anys Haydn va formar part del cor de la catedral. Tot i que el director musical no prestava prou atenció al cor, el jove Haydn va aprofitar aquests anys de formació i experiència, que van assentar unes sòlides bases per al seu propi futur.
El 1749 Haydn va arribar a l'edat en que ja no podia cantar tons aguts, pel que va ser despatxat del cor. Uns amics el van acollir a casa i va decidir de convertir-se en músic. Va passar deu anys difícils, en que va haver de treballar en diversos treballs relacionats amb la música. Un d'ells va ser com a servent i assistent d'un compositor italià. No obstant això, Haydn va treure partit d'aquests anys i va anar recopilant coneixements i experiència, fins el punt que va començar a compondre els seus primers quartets de corda i la seva primera òpera. La seva reputació com a compositor va començar a créixer.
Al final d'aquest període, el 1759, Haydn va rebre una oferta de treball important, que va ser la de director musical del Comte Morzin. La seva missió consistia en dirigir una petita orquestra del comte i programar la música per a cada ocasió. Al mateix temps componia, i va escriure les seves primeres simfonies per a l'orquestra. El comte Morzin tenia dificultats econòmiques, per la qual cosa als dos anys va despatxar tots els seus músics. Tot i això, Haydn va trobar de seguida un treball similar com a assistent del director musical de la família Esterházy, una de les més riques i influents de l'imperi austríac, i que residia a l'hivern a Viena i a l'estiu, en dos palaus de la seva propietat, un al sud de la capital i l'altre a Hongria. Quan el 1776 va morir el vell director, Haydn va aconseguir la plaça vacant.
En el seu nou càrrec, Haydn va tenir una gran responsabilitat, que consistia en compondre música per a cada ocasió, dirigir l'orquestra, interpretar música de cambra amb membres de l'orquestra i també de la família, i organitzar el muntatge d'òperes. Tot i l'intens esforç, Haydn va considerar-se un home afortunat. Els Esterházy eren amants i coneixedors de la música i li van donar tot el suport que necessitava per a la seva tasca, inclós la seva pròpia petita orquestra.
En veure que la seva situació era estable, Haydn va casar-se el 1760, però el matrimoni no s'entenia i no van tenir fills. Va tenir, no obstant això, una llarga relació sentimental amb una cantant dels Esterházy, amb la que, segons alguns biògrafs, va tenir un o varis fills.
Van passar quasi 30 anys en els quals Haydn va treballar en aquest càrrec i va compondre una infinitud d'obres. Al llarg d'aquest temps el seu estil va anar desenvolupant-se i la seva popularitat creixia. Amb el temps va arribar a compondre tantes obres per a la seva publicació com per als Esterházy. Obres tan conegudes actualment com les Sinfonies de Paris van ser compostes aquells anys. El 1781 Haydn va establir una estreta amistat amb Mozart, sobre el treball del qual havia tingut alguna influència durant els anys previs. Va sentir una gran admiració per Mozart i per la qualitat de mestre amb les que havia escrit les seves últimes òperes i concerts. Per la seva banda, Mozart s'esforçava en fer música de cambra que estigues, en opinió seva, a l'altura de Haydn, a qui va dedicar uns quartets de corda.
El 1790 va morir el patriarca dels Esterházy i el seu successor va ser un home sense cap tipus d'interés per la música, que va despedir l'orquestra i va jubilar a Haydn. Això el va motivar a acceptar l'oferta d'un empresari musical alemany per a viatjar a Anglaterra i dirigir noves simfonies amb una gran orquestra. La seva estància en aquest país va ser un gran èxit. Haydn va aconseguir molta fama i uns ingressos considerables. A Anglaterra va compondre també algunes de les seves obres més importants, com ara les Simfonies de Londres i les Simfonies Militars, el Quartet Reiter o el Rondó Gitano per a trio amb piano.
Havent considerat la possibilitat de quedar-se a Anglaterra, Haydn finalment va tornar a Viena, on va fer-se construïr una gran casa, i va decidir dedicar-se a la composició d'obres sacres. Va escriure dos grans obres, l'oratori La Creació i l'oratori Les Estacions, així com també sis misses, entre les quals cal destacar la Missa in angustiis o Missa Nelson i la Missa in tempore belli o Missa dels timbals. També va compondre els seus últims nou quartets de corda. A partir de 1782 una malaltia que havia tingut anteriorment va tornar a aparéixer i es va desenvolupar fins el punt que ja no era capaç de compondre, si bé a la seva ment tenia idees noves que sorgien amb facilitat. Tot i estar ben atès i no faltar-li res, així com tenir amics i ser un músic apreciat, Haydn va haver de passar els seus últims anys entristit per no poder treballar a la seva música.
Haydn va morir als 77 anys d'edat, mentre Viena era atacada per les tropes de Napoleó. Les seves últimes paraules van ser les que va dirigir als seus servents, tranquilitzant-los sobre les bombes que queien aprop.
Amb Mozart, Haydn és considerat el màxim compositor del període classicista de la música clàssica i un dels més grans compositors d'aquest gènere. Se'l considera el pare de la simfonia i del quartet tal com els coneixem actualment. També va ser innovador a l'hora de definir la forma de la sonata i de compondre sonates per a teclat i trios per a piano.
Tal com s'ha pogut demostrar arran de diverses recerques musicològiques portades a terme sobretot a partir de la dècada dels 80s del segle passat, la música de Haydn va ser molt coneguda a Catalunya, sobretot a partir de principis dels 1880s. Hom pot afirmar que en el terreny instrumental, el classicisme es va conèixer a Catalunya quasi exclusivament a través de la música de Haydn (soobretot abans que arribés la de Pleyel). Nombroses còpies tant impreses com -sobretot- manuscrites, tant als tallers de copisteria musical que hi havia a Barcelona com pels organistes i mestres de capella que treballaven als diferents temples de Catalunya, s'han conservat arreu del territori. Montserrat, Vilafranca del Penedès, Manresa, Girona, la Bibliotca de Catalunya, Lleida, Cervera, Olot, Tarragona, ... són alguns dela arxius que conserven còpies que testimonien que la seva obra va ser àmpliament divulgada a Catalunya ja a les dues últimes dècades del segle XVIII; especialment les simfonies del període mig i alguns composicions vocals com el Stabat Mater, Les 7 últimes paraules, algunes Misses, la Salve, i -fins i tot- La Creació. A més, el mateix Baró de Maldà deixa constància de l'estrena d'aquest oratori a Barcelona. També Ferran Sors esmenta, a les seves memòries, que essent escolà a Montserrat, tocava algunes de les seves composicions.
