Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

M??sica de cambra - Viquip??dia

M??sica de cambra

De Viquip??dia

La M??sica de cambra ??s la que s'interpreta amb pocs instruments i habitualment amb algun de corda fregada. Se li atribueix aquest nom ja que abans es tocava a les cambres reials per a entreteniment de pr??nceps i monarques. No inclou l'execuci?? d'instruments sols. La paraula cambra implica que la m??sica pot ser executada en una habitaci??, amb una atmosfera d'intimitat. En itali?? ??da camera?? significa "per a la cambra" i es diferenciava de la m??sica ??da Chiesa?? ("per a l'esgl??sia").

El terme m??sica de cambra suggereix una pe??a per a almenys dos instruments, encara que te??ricament no hi ha un l??mit m??xim d'instruments. En la pr??ctica, s??n inusuals les obres de cambra per a m??s de cinc instruments. Quan es treballa amb deu o m??s instruments, es considera una petita orquestra de cambra. L'orquestra de cambra ??s una orquestra petita i no t?? perqu?? ser nom??s una orquestra de corda, tot i que sovint estigui formada nom??s per instruments de corda.

Hi ha obres de cambra per a variades combinacions d'instruments. Sovint el quartet de corda es considera com la m??s important. Altres grups usuals de cambra s??n:

  • el trio de corda
  • el trio de piano
  • el quintet de piano
  • el quintet de corda.

Menys usuals s??n els instruments de vent i de metall. Alguns compositors han escrit obres per a grups mixtos de vent i corda, i alguns han compost per a instruments de vent sols, per?? amb l'excepci?? de la trompa, els instruments de metall pr??cticament no s'han utilitzat. Aix?? es deu probablement que quan es va comen??ar a compondre m??sica de cambra, els instruments de la fam??lia del metall no tenien v??lvules, per la qual cosa nom??s podien produir un n??mero limitat de notes.

[edita] Hist??ria

El terme es pot aplicar a execucions instrumentals, per la qual cosa els madrigals del per??ode renaixentista del 1500 es poden considerar m??sica de cambra. La forma barroca m??s destacada ??s el trio sonata.

En el per??ode cl??ssic es van desenvolupar noves formes, sent la m??s important el quartet de corda. Aquestes obres s'escrivien generalment per a amateurs, i se suposava que no serien tocades en p??blic. Molts dels quartets de cordes de Haydn i Mozart, per exemple, eren per a ser executades com a diversi?? i en privat, per a un quartet de corda del qu?? ells mateixos en formaven part.

Un dels compositors responsable de portar la m??sica de cambra a la sala de concerts va ser Beethoven. Com els seus predecessors, al principi va escriure m??sica de cambra per a principiants, com ara el Septet de 1800, per?? els seus ??ltims quartets de corda s??n obres molt complexes i d'una gran dificultat per als principiants. A m??s, en aquests treballs, Beethoven va arribar al l??mit de l'harmonia desenvolupada en el seu temps, cap el 1820, i es consideren els seus treballs m??s profunds.

Seguint l'exemple de Beethoven, en el per??ode rom??ntic, molts compositors van escriure obres per a grups de cambra professionals.

[edita] Execuci??

Molts m??sics cl??ssics gaudeixen en interpretar m??sica de cambra. En la majoria dels casos, la m??sica de cambra no requereix de director, per la qual cosa cada executant t?? una gran llibertat art??stica. Encara que el repertori no ??s adequat per a principiants, hi ha peces que es troben dins del rang de capacitats t??cniques i art??stiques dels amateurs m??s seriosos.

[edita] Conjunts

  • Solo (mot itali??, "sol"): es un int??rpret (o un cantant) sol. Habitualment no es considera dins de la categoria de m??sica de cambra.
  • Duet o Duo: dos instruments. Habitualment s'empra el terme "duo" per indicar una pe??a en qu?? les dues parts s??n d'import??ncia equivalent. Les sonates per a viol??, violoncel, flauta, etc., habitualment tenen una part per a piano com a acompanyament per?? no s'anomenen "duets". Els duets per a piano s??n composicions per a dos pianistes amb un piano, ??s a dir, a quatre mans (un ex. de duet de pianistes catalanes s??n el Duo Vela).
  • Trio: tres instruments. Els trios amb piano s??n peces per a piano, viol?? i violoncel. De vegades, els trios reben el nom d'un dels instruments, per exemple, el trio per a trompa de Johannes Brahms, ??s per a trompa, viol?? i piano, no per a tres trompes.
  • Quartet: quatre instruments. El quartet de corda ??s la forma m??s popular de la m??sica de cambra. ??s per a dos violins, un violoncel i una viola.
  • Quintet: cinc instruments. El quintet de corda pot ser per a dos violins, dues violes i un violoncel (ex. els Quintes de corda de Mozart), per?? tamb?? per a dos violins, dos violoncels i una viola (ex. el quintet de Schubert). Un quintet amb piano ??s un quartet de corda m??s piano (tot i que, per exemple, el quintet "de la Truita" de Schubert ??s poc com??: piano, viol??, viola, violoncel i contrabaix).
  • Sextet: sis instruments. Els sextets de corda s??n normalment de dos violins, dues violes i dos violoncels. El Sextet de Poulenc ??s per a piano i cinc instruments de vent.
  • Septet: set instruments. No ??s gaire habitual i ??s possible qualsevol combinaci?? d'instruments. Beethoven, Saint-Sa??ns i Ravel han compost septets per a diferents combinacions d'instruments.
  • Octet: vuit instruments. L'octet de Schubert ??s per a clarinet, trompa, fagot, quartet de corda i contrabaix. L'octet de Mendelssohn ??s per a dos quartets de corda.
  • Nonet: nou instruments. Molt poc habitual. Spohr va compondre un nonet per a viol??, viola, violoncel, contrabaix, flauta, obo??, clarinet, fagot i trompa.