Música de cambra
De Viquipèdia
La Música de cambra és la que s'interpreta amb pocs instruments i habitualment amb algun de corda fregada. Se li atribueix aquest nom ja que abans es tocava a les cambres reials per a entreteniment de prínceps i monarques. No inclou l'execució d'instruments sols. La paraula cambra implica que la música pot ser executada en una habitació, amb una atmosfera d'intimitat. En italià «da camera» significa "per a la cambra" i es diferenciava de la música «da Chiesa» ("per a l'església").
El terme música de cambra suggereix una peça per a almenys dos instruments, encara que teòricament no hi ha un límit màxim d'instruments. En la pràctica, són inusuals les obres de cambra per a més de cinc instruments. Quan es treballa amb deu o més instruments, es considera una petita orquestra de cambra. L'orquestra de cambra és una orquestra petita i no té perquè ser només una orquestra de corda, tot i que sovint estigui formada només per instruments de corda.
Hi ha obres de cambra per a variades combinacions d'instruments. Sovint el quartet de corda es considera com la més important. Altres grups usuals de cambra són:
- el trio de corda
- el trio de piano
- el quintet de piano
- el quintet de corda.
Menys usuals són els instruments de vent i de metall. Alguns compositors han escrit obres per a grups mixtos de vent i corda, i alguns han compost per a instruments de vent sols, però amb l'excepció de la trompa, els instruments de metall pràcticament no s'han utilitzat. Això es deu probablement que quan es va començar a compondre música de cambra, els instruments de la família del metall no tenien vàlvules, per la qual cosa només podien produir un número limitat de notes.
[edita] Història
El terme es pot aplicar a execucions instrumentals, per la qual cosa els madrigals del període renaixentista del 1500 es poden considerar música de cambra. La forma barroca més destacada és el trio sonata.
En el període clàssic es van desenvolupar noves formes, sent la més important el quartet de corda. Aquestes obres s'escrivien generalment per a amateurs, i se suposava que no serien tocades en públic. Molts dels quartets de cordes de Haydn i Mozart, per exemple, eren per a ser executades com a diversió i en privat, per a un quartet de corda del què ells mateixos en formaven part.
Un dels compositors responsable de portar la música de cambra a la sala de concerts va ser Beethoven. Com els seus predecessors, al principi va escriure música de cambra per a principiants, com ara el Septet de 1800, però els seus últims quartets de corda són obres molt complexes i d'una gran dificultat per als principiants. A més, en aquests treballs, Beethoven va arribar al límit de l'harmonia desenvolupada en el seu temps, cap el 1820, i es consideren els seus treballs més profunds.
Seguint l'exemple de Beethoven, en el període romàntic, molts compositors van escriure obres per a grups de cambra professionals.
[edita] Execució
Molts músics clàssics gaudeixen en interpretar música de cambra. En la majoria dels casos, la música de cambra no requereix de director, per la qual cosa cada executant té una gran llibertat artística. Encara que el repertori no és adequat per a principiants, hi ha peces que es troben dins del rang de capacitats tècniques i artístiques dels amateurs més seriosos.
[edita] Conjunts
- Solo (mot italià, "sol"): es un intèrpret (o un cantant) sol. Habitualment no es considera dins de la categoria de música de cambra.
- Duet o Duo: dos instruments. Habitualment s'empra el terme "duo" per indicar una peça en què les dues parts són d'importància equivalent. Les sonates per a violí, violoncel, flauta, etc., habitualment tenen una part per a piano com a acompanyament però no s'anomenen "duets". Els duets per a piano són composicions per a dos pianistes amb un piano, és a dir, a quatre mans (un ex. de duet de pianistes catalanes són el Duo Vela).
- Trio: tres instruments. Els trios amb piano són peces per a piano, violí i violoncel. De vegades, els trios reben el nom d'un dels instruments, per exemple, el trio per a trompa de Johannes Brahms, és per a trompa, violí i piano, no per a tres trompes.
- Quartet: quatre instruments. El quartet de corda és la forma més popular de la música de cambra. És per a dos violins, un violoncel i una viola.
- Quintet: cinc instruments. El quintet de corda pot ser per a dos violins, dues violes i un violoncel (ex. els Quintes de corda de Mozart), però també per a dos violins, dos violoncels i una viola (ex. el quintet de Schubert). Un quintet amb piano és un quartet de corda més piano (tot i que, per exemple, el quintet "de la Truita" de Schubert és poc comú: piano, violí, viola, violoncel i contrabaix).
- Sextet: sis instruments. Els sextets de corda són normalment de dos violins, dues violes i dos violoncels. El Sextet de Poulenc és per a piano i cinc instruments de vent.
- Septet: set instruments. No és gaire habitual i és possible qualsevol combinació d'instruments. Beethoven, Saint-Saëns i Ravel han compost septets per a diferents combinacions d'instruments.
- Octet: vuit instruments. L'octet de Schubert és per a clarinet, trompa, fagot, quartet de corda i contrabaix. L'octet de Mendelssohn és per a dos quartets de corda.
