Felix Mendelssohn

De Viquip??dia

Felix Mendelssohn Bartholdy (3 de febrer de 1809 - 4 de novembre de 1847), compositor alemany d`origen jueu del romanticisme.

Taula de continguts 1 Resum biogr??fic 2 Vida 2.1 Un exquisit ambient intel??lectual 2.2 Migracions en la fe 2.3 Primers estudis 2.4 Un segon Mozart 2.5 Weber i Goethe 2.6 Fanny 2.7 Mestre als disset anys 2.8 Vetlades musicals a Berl??n 2.9 Redescobriment de Bach 2.10 Viatge a Anglaterra 2.11 Viatge a Esc??cia 2.12 It??lia: un somni realitzat 2.13 D??sseldorf i Leipzig 2.14 Mendelssohn i Schumann 2.15 Mendelssohn i l'amor 2.16 Activitat febril 2.17 El desgast d'un geni 2.18 La mort de Fanny 3 Cat??leg d'obres 3.1 Obra orquestral 3.2 M??sica instrumental 3.3 M??sica de cambra 3.4 Obra vocal i coral

[edita] Resum biogr??fic

Felix Mendelssohn va n??ixer a Hamburg, fill d'un banquer i n??t del fam??s fil??sof Moses Mendelssohn. El seu nom complet ??s Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy. Quan tenia tres anys, la seua fam??lia es va traslladar a Berl??n. Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a Par??s i un professor de composici?? de Berl??n. Als nou anys va fer la seua primera aparici?? en p??blic, en participar a un concert de m??sica de cambra. Als 13 anys va compondre la seua primera obra publicada, un quartet per a piano.

En una trobada amb Goethe, el fam??s escriptor va quedar impressionat de la forma en qu?? Mendelssohn tocava el piano i li va dir que si algun dia estiguera trist, volguera que Mendelssohn acudira a visitar-lo amb la seua m??sica.

La seua primera simfonia la va compondre Mendelssohn als 15 anys, i als 17 la seua obertura (m??sica) "Somni d'una nit d'estiu", basada en l'obra del mateix nom de Shakespeare, i probablement l'obra m??s coneguda de la seua adolesc??ncia. Un any m??s tard es va representar per primera vegada una ??pera seua, encara que ja havia compost diverses amb anterioritat. En 1830 va escriure l???obertura Les H??brides, que continua sent interpretada regularment en l'actualitat. La m??sica est?? inspirada en temes escocesos, pa??s que havia visitat uns anys abans. Aquesta mateixa m??sica va influir en la seua tercera simfonia, denominada Escocesa, que Mendelssohn va escriure de manera intermitent entre 1830 i 1842. Un dels seus nombrosos viatges per Europa va portar-lo a It??lia, on es va inspirar per a la seua quarta simfonia anomenada Italiana, una de les seues obres m??s conegudes. En total va escriure cinc simfonies.

Mendelssohn va compondre tamb?? dos concerts per a piano que gaudixen d'una gran acceptaci??, i un concert per a viol?? que ??s una de les obres mestres de la m??sica rom??ntica. Tamb?? va escriure m??sica de cambra, entre les que es troba el seu conegut octet per a corda, obres per a piano, i dos grans oratoris. En aquests ??ltims s'aprecia una gran influ??ncia de Bach, la m??sica del qual Mendelssohn va popularitzar davant d'un p??blic encara poc coneixedor de la m??sica barroca.

El 1842 Mendelssohn va compondre m??sica per a determinats passatges de l'obra de Shakespeare Somni d'una nit d'estiu, per a la que ja havia escrit l'obertura. Una de les peces d'aquesta obra ??s la famosa Marxa nupcial, que es continua tocant en l'actualitat en nombroses bodes. Encara que Mendelssohn no va ser un compositor que va influir sobre altres del seu temps o d'??poques posteriors, la seua m??sica va ser molt popular en el seu temps i segueix sent-ho en l'actualitat. El cat??leg de les seues composicions compr??n 72 obres publicades en vida i 49 obres p??stumes.

En els ??ltims anys Mendelssohn va patir una salut prec??ria. Sembla que, a m??s, la mort de la seua germana Fanny al maig de 1847 el va sumir en una profunda depressi??. Pocs mesos despr??s de la seua germana, Mendelssohn va morir a Leipzig als 38 anys d'edat.

[edita] Vida

[edita] Un exquisit ambient intel??lectual

Beethoven tenia 38 anys i Schubert 12, quan, el 3 de febrer de 1809, a Hamburg, Alemanya, va n??ixer Jacob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy, una de les personalitats de major influ??ncia en la vida musical de l???Europa de la primera meitat del segle XIX. Igual que Mozart, va ser un infant prodigi. Va n??ixer, va cr??ixer i es va educar al si d'una societat amb poderosa influ??ncia intel??lectual. D'avantpassats jueus per l??nia paterna i materna, era fill del banquer Abraham Mendelssohn i n??t del fil??sof Mois??s Mendelssohn, el pare del qual es cognomenava Mendel, d'ac?? el cognom Mendelssohn, que significa fill de Mendel. La mare de Felix, Lea Salom??, era com el pare, d'una gran cultura: parlava diverses lleng??es, tocava el piano i dibuixava de ???manera admirable???, habilitat que va heretar el seu fill.

[edita] Migracions en la fe

Mendelssohn va tenir tres germans. Els quatre fills de la fam??lia Mendelssohn Bartholdy, van ser batejats i educats com a protestants, a suggeriment d'un cunyat del pare, Jacob Salom?? Bartholdy, qui va influir en els pares de Felix perqu?? canviaren de religi?? i adoptaren el cognom Bartholdy, amb la finalitat d'evitar l'antisemitisme de la societat alemanya de l'??poca. L'educaci?? dels germans Mendelssohn Bartholdy, va ser molt r??gida: els pares van saber crear un ambient adequat per al desenvolupament dels seus fills, amb la finalitat que aprofitaren la gran cultura que podien donar-los amb els seus recursos econ??mics. Aix??, la fam??lia vivia c??modament per?? sense ostentaci??. Un aspecte important de la formaci?? dels fills, va ser la profunda educaci?? religiosa que reberen.

[edita] Primers estudis

Despr??s del naixement de Felix i per raons pol??tiques i comercials, la fam??lia muda de resid??ncia a Berl??n. Als 6 anys, l???infant Felix va comen??ar a rebre lli??ons de piano de sa mare i als 8 va comen??ar a estudiar composici?? amb Zelter, aquest era un vellet grunyidor, per?? excel??lent i sever mestre. Emprava com a base de la seua ensenyan??a musical El clavec?? ben temperat de Bach, perqu?? admirava i difonia entre els seus alumnes les obres d'aquest gran mestre. Gr??cies a la seua influ??ncia, Mendelssohn va apreciar la m??sica de Johann Sebasti??n Bach i anys despr??s s'esfor??aria per difondre-la entre el seu p??blic. El jove m??sic va dominar sense cap dificultat la teoria musical al mateix temps que aprenia a tocar el piano. A m??s, no van descuidar la seua cultura general i li van ensenyar idiomes, dibuix i pintura, per la que va sentir un gran entusiasme, ball, nataci??, equitaci?? i esgrima. Aviat es va convertir en un infant prodigi; practicava tots els g??neres musicals. Podria afirmar-se que moltes de les seues composicions d'aquesta ??poca sobrepassen el mer assaig.

[edita] Un segon Mozart

Als 9 anys, Mendelssohn es va presentar per primera vegada en p??blic en un concert de cambra. Als 10 anys va comen??ar a compondre i als 11 ja havia escrit un trio per a piano i corda, una sonata per a piano i viol??, quatre peces per a orgue, una opereta c??mica en tres actes i una cantata. Als 12 va compondre cinc quartets per a corda, nou fugues, diverses peces per a piano i dues operetes. Als 13, va tocar en p??blic un concert seu per a piano. Als 14, disposava d'una orquestra privada, la qual cosa estimulava amb escreix la seua producci?? musical. Al complir els 15, la seua ??pera ???Els dos nebots??? es va assajar per primera vegada amb orquestra; aquest any va acabar la seua dotzena simfonia juvenil, que ??s anterior a les seues cinc simfonies conegudes; i als 17 va dirigir la seua primera obra mestra: l'obertura de concert Somni d'una nit d'estiu.

[edita] Weber i Goethe

En 1821 el jove Felix havia vist i admirat l'??pera de Weber El ca??ador furtiu; per aix??, va tenir una gran alegria quan aquest compositor es va fer amic de la seua fam??lia. La influ??ncia de Weber va ser decisiva en la vocaci?? professional del jove Mendelssohn. El 6 de novembre del mateix any, el seu mestre Zelter el va portar portar a visitar a Goethe, de 72 anys, a Weimar. El jove m??sic despr??s, va escriure a sa mare una carta sobre el savi poeta: No em sorpr??n que la figura de l'anci?? cavaller resulte imponent, Goethe no ??s molt m??s alt que el pare, per?? el seu aspecte, el seu llenguatge i el seu nom, s??n imponents. El seu cabell no ??s del tot blanc, el seu pas ??s ferm i les seues maneres suaus, per?? la for??a de la seua veu ??s meravellosa i pot cridar com deu mil guerrers. Mendelssohn sempre va ser un infant saludable i viva??. La seua elegant figura, els seus cabells negres i arrissats, els seus ulls foscos i ardents i el seu somriure seductor, feien que tot el m??n s'encapritxara amb ell, aix?? com del seu talent. Goethe s???hi referia afectuosament com el meu petit David, que em delita amb la seua m??sica quan estic fastiguejat del m??n.

[edita] Fanny

Per?? Felix no va ser l'??nic m??sic de la fam??lia Mendelssohn. Tamb?? ho va ser la seua germana Fanny, la qual va n??ixer amb els dits per a tocar fugues de Bach, segons pr??pia expressi?? de la mare dels nois. La bona situaci?? econ??mica de la fam??lia va permetre que els infants reberen una s??lida cultura general. Tant Felix com Fanny estudiaven des de les cinc del mat?? fins a les ??ltimes hores de la vesprada. Aquest horari rigor??s era una tradici?? familiar des de l'??poca de l???avi fil??sof. El pare de Felix tamb?? va ser exigent amb el seu fill, el qual, des de molt jove, com si f??ra all?? m??s natural, va estudiar i va treballar en les seues obres amb gran aplicaci??. Alguns entesos atribueixen a aix?? que la seua salut de desgastara r??pidament, com la de Mozart, i morira a la primerenca edat de 38 anys.

La societat de l'??poca, de clara tend??ncia paternalista, va influir molt en la fam??lia dels Mendelssohn Bartholdy; aix?? mentre al jove Felix, se???l va encoratjar, va educar i va recolzar en la seua vocaci?? musical, cosa un tant estranya per a un banquer jueu, amb Fanny, ???per ser dona???, no va ser pas aix??. El seu dest?? era ser una bona esposa i ama de casa. En 1829 es va casar amb el pintor Hensel. No obstant, Felix i Fanny, donada la f??rria formaci?? familiar, van ser un exemple d'amor fraternal; fins i tot ella era millor pianista que ell i Felix sempre va valorar les cr??tiques que ella li feia.

[edita] Mestre als disset anys

Podria dir-se que els elogis no li van faltar mai a Felix. El seu mestre Zelter, se sentia orgull??s d'ell. A pesar del seu ??xit musical, ja s'acostava a l'edat en la qual havia d'optar per una carrera i el pare volia estar realment segur que el seu fill podia guanyar-se la vida com a m??sic. Per aix??, el banquer va portar al seu fill a Par??s en la primavera de 1825, amb la intenci?? de con??ixer l'opini?? del fam??s compositor itali?? Luigi Cherubini. L'opini?? de Cherubini, no va deixar dubtes: aconseguir?? molt; en realitat, ja ho ha aconseguit. Felix Mendelssohn, tenia 16 anys d'edat. Un any despr??s va estrenar la seua obertura per al Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, i des de llavors va ser considerat un un mestre. Per aquella ??poca nom??s va haver de lamentar el frac??s de la seua quinta ??pera Les bodes de Camacho, representada en un teatre de segona categoria. Tamb?? en aquesta ??poca, estudiava en la Universitat de Berl??n. Un dels seus mestres va ser el gran pensador Hegel.

[edita] Vetlades musicals a Berl??n

Durant l'estiu de 1825 els Mendelssohn van canviar de domicili i es van instal??lar en una elegant mansi?? situada en els afores de Berl??n. Aquest lloc va ser font d'inspiraci?? de moltes obres del jove Felix i tamb?? va ser el centre social i musical de Berl??n. En la part posterior de l'edifici, existia un jard?? d'uns set acres, que origin??riament havia format part del vedat de ca??a de Frederic el Gran. En el centre del jard?? i en lloc privilegiat, hi havia una p??rgola pintada al fresc amb capacitat per a uns quants centenars de persones. Oberta a l'estiu i tancada amb vidres a l'hivern, es convertia en teatre i sal?? de concerts. A aquestes vetlades musicals en casa dels Mendelssohn van assistir algunes de les personalitats m??s notables de l'??poca: Humboldt, Hegel, Heyse, Moscheles, Weber, Chopin, Heine i altres.

[edita] Redescobriment de Bach

Als 19 anys d'edat, Mendelssohn va compondre una altra obertura Mar en calma i pr??sper viatge. Els seus nombrosos ??xits com a pianista, director i compositor no van aconseguir envanir-lo: prova d'aix?? s??n els esfor??os que va fer per a divulgar l'obra de Bach, que admirava gr??cies al seu mestre Zelter. Felix li va proposar al seu mestre dirigir en p??blic la Passi?? segons Sant Mateu. Per raons t??cniques, Zelter va considerar impossible l'execuci?? d'aquesta obra, per?? l'??mpetu de Felix es va imposar i l'11 de mar?? de 1829, va ser executada per primera vegada des de la mort de Bach: Mendelssohn va dirigir l'orquestra i Zelter els cors. Des de llavors, Bach va ser redescobert per al gran p??blic. Per aquella ??poca predominava la m??sica de Haydn, Mozart, Weber, Spontini, Rossini, Gluck, Graun, Fasch i Haendel.

[edita] Viatge a Anglaterra

Temps despr??s, per consells de son pare, Felix Mendelssohn, va emprendre una s??rie de viatges per a donar a con??ixer el seu talent en altres terres. A l'abril de 1829, va visitar Anglaterra per primera vegada i va dirigir a Londres un concert en la Societat Filharm??nica. La ciutat li va produir al jove m??sic una profunda impressi??: ?????s impressionant, ??s de bogeria!. Estic completament atordit i conf??s. Londres ??s el monstre m??s gran i complicat que existeix sobre la fa?? de la terra???. Els m??sics de la Filharm??nica al principi es van sorprendre que hagueren d'obeir a un jovenet i no a un madur director. El talent de Felix, prompte els va fer oblidar-se de preju??s i el concert va tenir un gran ??xit. Els cr??tics van aclamar la seua m??sica i la seua obra. Cinc dies m??s tard, Felix va fer la seua primera aparici?? com a pianista tocant de mem??ria Konzertst??ck de Weber. Felix Mendelssohn va escriure als seus pares: Per J??piter!, jo toque millor ac?? que a Berl??n. I per qu??? Perqu?? ac?? la gent mostra m??s satisfacci?? en escoltar-me.

[edita] Viatge a Esc??cia

Una vegada que va haver captivat a tot Londres, va estendre el seu viatge a Esc??cia, els paisatges de la qual li van inspirar algunes de les seues millors obres: la Simfonia escocesa??? i l'obertura de concert ???Les H??brides???, m??s coneguda com ???La gruta de Fingal. Per?? els paisatges escocesos van despertar no sols el seu geni musical sin?? tamb?? la seua inspiraci?? po??tica. Va escriure: Quan D??u es posa a pintar paisatges, crea quadres d'estranya bellesa. D'Esc??cia va retornar a Londres on es va posar a treballar en diverses obres: una pe??a per a orgue per al casament de la seua germana Fanny amb el pintor Wilhelm Hensel i una opereta per a les bodes de plata dels seus pares. Lamentablement, un accident de tr??nsit li va danyar un genoll i va haver de guardar llit durant dos mesos.

[edita] It??lia: un somni realitzat

Una vegada restablit del seu accident, va retornar als seus viatges. A la tardor de 1830 va fer realitat un dels seus m??s volguts anhels: visitar It??lia. Va con??ixer Berlioz a Roma i a Franz Liszt a Par??s. Per??, all?? on anava, Munic, Viena, Ven??cia, Bolonya, Flor??ncia, Roma, era el favorit de les reunions i l???elegit per la fortuna: tot el m??n l'afalagava en exc??s. No obstant, mai va cedir a l'egoisme ni a la presumpci??: era noble i devot dels seus amics. Als 21 anys d'edat, va escriure la Simfonia La Reforma, i als 22 va comen??ar les famoses simfonies ???Italiana??? i ???Escocesa???. A pesar de la seua intensa dedicaci?? al treball, va ser met??dic amb la seua vida. El seu horari era: en els matins, m??sica; en les vesprades, visita als museus de pintura; i, en les nits, balls. En els salons de balls, amb la seua elegant figura, els seus llargs pantalons blancs, la seua casaca blava i el seu jupet?? de vistosos colors, era la llum central al voltant de la qual revolejaven les palometes m??s belles de la societat italiana. Una vegada va escriure a la seua fam??lia: aix?? ??s; no faig una altra cosa que coquetejar. Com Franz Liszt, Mendelssohn tamb?? era un enamorat de la bellesa femenina, per??, a difer??ncia d'aquest, mai no va inc??rrer en cap esc??ndol.

[edita] D??sseldorf i Leipzig

Al maig de 1833, Mendelssohn va rebre una invitaci?? per a dirigir l'orquestra en el Festival de D??sseldorf. Despr??s de l'??xit obtingut, se li va oferir el lloc de director de tots els establiments musicals, p??blics i privats, de la ciutat, per un per??ode de tres anys, amb un bon sou. Felix Mendelssohn, ja era considerat un m??sic professional. Va fer una gran tasca, per?? no obstant va tenir problemes amb l'intendent de la ciutat i va preferir dimitir abans de sotmetre's a intrigues i mesquineses. A m??s, va pesar en la decisi??, el fet que havia rebut una invitaci?? per a dirigir a Leipzig. Es va traslladar a aquesta ciutat el 1835, per a fer-se c??rrec de la direcci?? de la Gewandhaus. Al novembre d'aquest any, als pocs mesos de la seua arribada a Leipzig, experimenta la primera gran pena de la seua vida: la mort de son pare a causa d'un atac al cor.

[edita] Mendelssohn i Schumann

Poc abans de la trag??dia, Mendelssohn havia conegut un altre m??sic rom??ntic, Robert Schumann, l'amistat que va establir amb ell va mitigar una mica el dolor per la p??rdua de son pare. Schumann admirava molt Mendelssohn. Durant algun temps, van ser inseparables: Mendelssohn era el geni reconegut i Schumann el desconegut. Lluny d???enveges i zels professionals, ambd??s es van recolzar m??tuament; aix??, Schumann des del seu lloc de cr??tic musical en un diari, escrivia articles a favor de les composicions de Mendelssohn i aquest, com a director de la Gewandhaus de Leipzig, va prestar el seu m??s gener??s suport, difonent les obres de Schumann. Tot indica que l???amistat va ser sincera: Schumann es va alegrar molt quan a Mendelssohn li van atorgar el t??tol honorari de doctor de la Universitat de Leipzig. Un altre fet que ho corrobora ??s que Schumann va ser un dels primers que van felicitar Felix Mendelssohn amb motiu del seu matrimoni amb C??cile Jeanrenaud, la filla del pastor de l'Esgl??sia Francesa Reformista de Frankfurt.

[edita] Mendelssohn i l'amor

El 1837, quan Mendelssohn es va casar amb C??cile Jeanrenaud, aquesta tenia 17 anys i ell 27. L'excepcional bellesa i dol??or de la seua esposa van moderar els atacs d'irritabilitat a qu?? era propens Mendelssohn. Sota la cura de C??cile, Felix va viure un dels seus millors i m??s productius moments de la seua vida. Va transformar la mediocre orquestra de Leipzig en la principal organitzaci?? musical d'Europa. El seu nom va arribar a ser una llegenda en els cercles musicals de tot arreu. M??sics d???arreu del m??n acudien en pelegrinatge per a visitar el jove m??sic i per a aprendre de les seues s??vies paraules. Centenars d'ulls el seguien amb gran admiraci?? quan, embolicat en la seua capa espanyola, es passejava pels carrers del bra?? de la seua amorosa C??cile. La bella parella va tindre cinc fills, amb els que la seua felicitat va augmentar.

[edita] Activitat febril

Mendelssohn tenia al voltant de 33 anys i la vida li somreia: gaudia d'inq??estionable prestigi i independ??ncia econ??mica. A difer??ncia d'altres havia recollit moltes gl??ries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril. Sense abandonar el seu lloc a Leipzig, va acceptar l'oferiment del rei Frederic Guillem IV de dirigir el departament de m??sica de l'Acad??mia d'Arts de Berl??n. Durant els anys de 1844 a 1844, va alternar el seu temps entre Leipzig i Berl??n, per?? mai es va sentir a gust en aquesta ??ltima ciutat. Va compondre gran quantitat d'obres, com el fam??s Concert per a viol??, va treballar amb afany per a erigir un monument a Bach, va obrir un Conservatori de M??sica a Leipzig que esdevindria fam??s i va dirigir i va executar concerts a Alemanya i Anglaterra, molts d'ells a benefici de... o de car??cter caritatiu.

[edita] El desgast d'un geni

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasi??, el p??blic li exigia repeticions amb tal insist??ncia, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolors de cap. Per aix?? va suspendre les seues activitats per un temps. Va deixar Berl??n i es va retirar a Frankfurt. El 1845 va tornar al lloc de director dels concerts de la Gewandhaus de Leipzig, i amb aix?? a totes les seues activitats anteriors: compondre, dirigir, ensenyar, etc. En 1846, va visitar Anglaterra per ??ltima vegada. Va oferir concerts en diverses ciutats. Va ser invitat a tocar en el Palau de Buckingham, davant de la reina Vict??ria i del pr??ncep Albert. Se???l considerava el m??s significatiu dels compositors germ??nics i la seua influ??ncia era enorme.

[edita] La mort de Fanny

Mendelssohn va tornar a Leipzig. Per recomanaci?? m??dica, va acceptar ajuda d'altres per a complir les seues tasques; per?? al maig de 1847 va morir de sobte la seua germana Fanny, v??ctima d'emb??lia cerebral, i el colp que li va produir la not??cia, li va causar un vessament cerebral. Es va restablir transit??riament i va retornar al seu treball. Va escriure algunes composicions, va donar uns pocs concerts, per?? hi havia quelcom en el seu art, que el feia diferent de les seues ??poques anteriors??? el seu amic Henry Chorley va assenyalar: Quan el vaig sentir tocar, vaig sentir com si m'haguera acomiadat per sempre del m??sic. La malaltia del m??sic era mental. Violents dolors de cap li provocaven esva??ments. Abans de la seua recaiguda final, va escriure una can???? m??s: Nachilied. Quan estava malalt de gravetat Mendelssohn, un gentada s'amuntonava en la porta de la seua resid??ncia. Es publicaven butlletins cada hora sobre el seu estat de salut. A aix?? de les 21 hores del dia 4 de novembre de 1847, el compositor es trobava inconscient, rodejat per la seua fam??lia i amics. Va morir als 38 anys. Sis anys despr??s, la seua bella esposa el seguiria.

[edita] Cat??leg d'obres

[edita] Obra orquestral

Simfonies

• Simfonia n??m. 1 en do menor, OP. 11 (1824)
• Simfonia n??m. 2 (simfonia cantata) en si bemoll major, OP. 52 (1840)
• Simfonia n??m. 3 ??Escocesa?? en la menor, OP. 56 (1830-42)
• Simfonia n??m. 4 ??ltaliana?? en la major, OP. 90 (1833)
• Simfonia n??m. 5 en re menor, OP. 107 (1830-32).

Obertures

• Obertura per al Somni d'una nit d'estiu en Mi major, OP. 21 (1826)
• La Cova de Fingal o Les H??brides en Si menor, OP. 26 (1830-32)
• Meeresstille und Gl??ckliche Fahrt en Re major, OP. 27 (1828-32)
• M??rchen Von Der sch??nen Melusine en Mi major, OP. 32 (1833)
• Ruy Blas en Do menor, OP. 95 (1839)
• Obertura en Do, OP. 101.

Piano i orquestra

• Capriccio brillant en Si menor, OP. 22 (1832)
• Concert n??m. 1 en Sol menor, OP. 25 (1831)
• Ronde brillant en Mi bemoll major, OP. 29 (1834)
• Concert n??m. 2 en Re menor, OP. 40 (1837)
• S??r??nade et allegro giocoso en Si menor, OP. 43 (1838).

Viol?? i orquestra

• Concert en Mi menor, OP. 64 (1844).

Diversos

• Trauermarsch en La menor, OP. 103 (1836)
• Marxa en Re major, OP. 108 (1841)
• 13 simfonies per a orquestra de corda (1821-25).

[edita] M??sica instrumental

Piano

• Capriccio en Fa sostingut menor, OP. 5 (1825)
• Sonata en Mi major, OP. 6 (1826)
• 7 Peces caracter??stiques en Mi menor, Si menor, Re major, La major, La major, Mi menor i Mi major, OP. 7 (pub. 1827)
• Rond?? capriccioso en Mi menor, OP. 14
• Fantasia OP. 15
• 3 Fantasies en La menor, Mi menor i Mi major, OP. 16 (1829)
• Romances sense paraules, OP. 19 (1829), OP. 30 (1833-34), OP. 38 (1837), OP. 53 (1841), OP. 62 (1843-44), OP. 67 (1843-45), OP. 85 (1834-45), OP. 102 (1842-45)
• Caprices en La menor, Mi major i Si bemoll menor, OP. 33 (1833-35) *6 Preludis i fugues, OP. 35 (1832-37)
• Variacions serioses en Re menor, OP. 54 (1841)
• 6 Kinderst??cke, OP. 72 (1842)
• Variacions en Mi bemoll major, OP. 82 (1841)
• Variacions en Si bemoll major, OP. 83 (1841)
• 3 Preludis i 3 estudis, OP. 104 (1834-38)
• Sonata en Sol menor, OP. 105 (1821)
• Sonata en Si bemoll major, OP. 106 (1827)
• Albumblatt en Mi menor, OP. 117 (1837)
• Capriccio en Mi major, OP. 118 (1837)
• Perpetuum mobile en Do major, OP. 119
• Altres peces diverses.

Orgue

• 3 Preludis i fugues, OP. 37 (1833-37)
• 6 Sonates, OP. 65 (1839-44)
• Fuga en Fa menor (1839)
• Preludi en Do menor (1841)
• Andante i allegro (1844).

[edita] M??sica de cambra

• Variacions en Si bemoll major per a duo de pianos, OP. 83a
• Allegro brillant en La major per a duo de pianos, OP. 92 (1841)
• Duo concertant sobre ??????Preciosa?????? de Weber per a dos pianos
• Sonata en Si bemoll major per a piano i violoncel n??m. 1, OP. 45 (1838)
• Sonata en Re major per a piano i violoncel n??m. 2, OP. 58 (1843)
• Variacions concertants en Re major per a violoncel i piano, OP. 17 (1829)
• Can???? sense paraules en Re major per a violoncel i piano, OP. 109 (1845)
• Sonata en Fa menor per a viol?? i piano, OP. 4 (1825)
• Trio en Re menor per a piano, viol?? i violoncel, OP. 49 (1839)
• Trio en Do menor per a viol?? i violoncel, OP. 66 (1845)
• 3 quartets en Do menor, OP. 1 (1822), Fa menor, OP. 2 (1823) i Si menor, OP. 3 (1824-25) per a piano i corda
• 2 peces concertants en Fa menor i Re menor per a clarinet, ??corn de basseto??, trompa i piano, OP. 113 i OP. 114 (1833)
• 7 quartets de corda en Si bemoll major, OP. 12 (1829), en La menor, OP. 13 (1827), en Re major, Mi menor i Mi bemoll major, OP. 44 (1837-38), en Fa menor, OP. 80 (1847) i OP. 81 (1827-47)
• 2 quintets de corda en La major, OP. 18 (1831) i Si bemoll major, OP. 87 (1845)
• Sextet en Re major amb piano, OP. 110 (1824)
• Octet en Mi bemoll major per a 4 violins, 2 violes i 2 violoncels, OP. 20 (1825).

[edita] Obra vocal i coral

Veu i orgue

• 3 peces amb solista i cor: Aus tiefer Not, Au Maria, Mitten wir, OP. 23
• 3 motets amb cor de dones, OP. 39 (1830).

Veu i piano

• 12 Lieder, OP. 8 (1830)
• 12 Lieder, OP. 9 (1829)
• 6 Lieder, OP. 19a (1830)
• 6 Lieder, OP. 31
• 6 Lieder, OP. 34 (1834-37)
• 6 Lieder, OP. 47 (1839)
• 6 Lieder, OP. 57 (1839-42)
• 6 Lieder, OP. 71 (1842-47)
• 3 Lieder, OP. 84 (1831-39)
• 6 Lieder, OP. 86 (1826-47)
• 6 Lieder, OP. 99 (1841-45)
• 6 Duos amb piano, OP. 63 (1836-44)
• 7 Duos amb piano, OP. 77 (1836-47)
• 3 Volkslieder i altres can??ons.

Cor a cappella

Prop de 50 obres, OP. 41, 48, 50, 59, 75, 76, 88, 100, 116 i 120, compostes entre 1834 i 1847.

Cors amb orquestra

• Salm 115 per a solista i cor, OP. 31 (1830)
• Salm 42 per a solistes i cor, OP. 42 (1837)
• Salm 95 per a tenor i cor, OP. 46 (1839)
• Salm 114, OP. 51 (1839)
• Salms 2, 22 i 43 per a solistes i cor, OP. 78 (1844)
• Salm 98, OP. 91(1843)
• 3 motets per a solistes i cor, OP. 69 (1847)
• 6 Anthems, OP. 79 (1843-46)
• Tu es Petrus per a cor a 5 veus, OP. III (1827)
• An Die K??nstler, OP. 68 (1846)
• Kyrie Eleison per a doble cor (1846)
• Lauda Sion, cantata, OP. 73 (1846)
• Paulus, oratori, OP. 36 (1836)
• Elias, oratori, OP. 70 (1846)
• Christus, oratori inacabat, OP. 97 (1847).

M??sica de teatre

• Ant??gona, m??sica incidental, OP. 55 (1841)
• Die erste Walpurgisnacht, OP. 60 (1842)
• Somni d'una nit d'estiu, OP. 61 (1843)
• Athalia, OP. 74 (1843)
• Oedipus in Kolonos, OP. 93 (1845).

??pera

• Die Hochzeit des Camacho, OP. 10 (1825)
• Die Heimkehr aus Der Fremde, OP. 89 (1829)
• Loreley (inacabada), OP. 98 (1847).