Frederic el Gran

De Viquip??dia

Frederic II el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Pr??ssia, de la Dinastia Hohenzollern. Va n??ixer a Berl??n el 24 de gener de 1712, fill del rei Frederic Guillem I i Sofia Dorotea de Hannover. Frederic II va morir el 17 d'agost del 1786 en Sans Souci, sense deixar hereus, ja que la seva aversi?? per les dones no va deixar funcionar el matrimoni de conveni??ncia que li va preparar el seu pare. El va succeir el seu nebot Frederic Guillem II.

Taula de continguts

1 Joventut
2 Regnat
- 2.1 Pol??tica exterior
- 2.2 Pol??tica interior

[edita] Joventut

Durant la seva joventut va estar inclinat cap a la literatura francesa. Animat per la seva mare i els seus tutors va mantenir correspond??ncia amb fil??sofs de la Il??lustraci??, el que contrastava amb el seu rebuix a la disciplina de la cort i a les tradicions militars. El pr??ncep, de constituci?? delicada, topava amb tot amb les maneres rudes del seu progenitor. Despr??s de que fracassara en un intent per escapar a Anglaterra, fou condemnat a pres?? del (1730-32) (privat temporalment de la seva categoria de pr??ncep hereu), i obligat a presenciar la decapitaci?? del seu c??mplice i company sentimental, el tinent Katte.

Es va casar amb Elisabet Cristina, filla de Ferran Albert II de Brunswick, el 1733, el que li valer tornar a ser pr??ncep hereu. El 1739 va publicar la seva obra "Anti-Maquiavel", en qu?? comdemnava a Maquiavel i advocava per una exig??ncia moral m??s gran per als governants. Retirat durant set anys a Rheinsberg, on, estudiava filosofia i hist??ria i mantenia correspond??ncia amb els fil??sofs, entre ells Voltaire.

[edita] Regnat

Durant el seu llarg regnat (1740-86) es va convirtir en exponent del despotisme il??lustrat, introduint algunes reformes inspirades en aquesta corrent. Va impulsar la codificaci?? del Dret prussi??, segons el principi pel qual la llei havia de protegir als m??s d??bils: abolici?? de la tortura o independ??ncia judicial en s??n alguns dels principis. Va fomentar la colonitzaci?? a base d'immigrants procedents de les zones m??s despoblades i atrassades del regne. Va practicar el proteccionisme duaner per la seva ind??stria.

[edita] Pol??tica exterior

Frederic II el Gran

Les accions de Frederic II contribuiren a l'expansi?? territorial de Pr??ssia, permetent fer d'aquesta, una gran pot??ncia europea, capa?? de disputar-li la primacia a ??ustria dintre del Sacre Imperi Romanogerm??nic. Aprofit?? les dificultats de Maria Teresa I d'??ustria per afirmar-se al tron austr??ac i s'annexion?? Sil??sia a costa de la Casa d'??ustria, en el marc de la Guerra de Succesi?? Austr??aca (1740-48). Va conduir el seu ex??rcit a la vict??ria de Mollwitz (1741) i Chotusitz (1742). En el Tractat de Breslau, Maria Teresa es vei?? obligada a lliurar el territori de Sil??sia exigit per Pr??ssia. Frederic va aconseguir Fr??sia oriental al 1744, despr??s de la mort del governant sense hereus del propi principat, i el 1745 va aconseguir una altra vict??ria contra ??ustria, que va acabar amb la Pau de Dresden, que li va assegurar a Pr??ssia la possessi?? de Sil??sia.

La rivalitat austroprussiana va degenerar en la Guerra dels Set Anys (1756-63), en qu?? Pr??ssia, aliada amb el Regne Unit i Hanover, f??u front amb ??xit a la coalici?? constituida per ??ustria, Sax??nia, R??ssia i Fran??a. La millor organitzaci?? i disciplina de l'ex??rcit prussi??, li va permetre resistir als enemics num??ricament molt superiors; per?? hauria perdut la guerra, de no ser per l'arribada al tron rus de Pere III de R??ssia. La seva admiraci?? per Frederic el port?? a retirar R??ssia de la guerra (La Pau de H??bertusburg, 1763). Encara que aquesta no li va atorgar nous territoris a Pr??ssia, si que la va reafirmar en els seves recents conquestes.

Successivament, Frederic segu?? una pol??tica exterior limitada a la defensa de l'equilibri europeu. El 1772 va participar amb ??ustria i la R??ssia de Caterina II de R??ssia en el primer repartiment de Pol??nia, a canvi de no obstaculitzar les ambicions territorials d'aquests dos pa??sos sobre el debilitat Imperi Otom??; Pr??ssia va obtenir aix?? un territori que unia la Pr??ssia Oriental amb Pomer??nia i Brandenburg. La Guerra de Successi?? bavaresa que novament va enfrontar a Pr??ssia amb ??ustria va portar a la firmma Tractat de Teschen de 1779 pel qual Pr??ssia va obtenir els principats franc??fons de Baviera i ??ustria es va quedar amb una part de la Baixa Baviera.

El 1784 va organizar una Lliga de pr??nceps alemanys per salvaguardar l'statu quo a les Provincies Unides davant de les ambicions de Baviera.

[edita] Pol??tica interior

Frederic supervisava la feina dels seus funcionaris i els exigia l'estricte compliment del seu deure. Durant el seu regnat apareixeren nous m??todes agr??coles i industrials. S'assecaren aiguamolls, que proporcionaren noves terres per al cultiu i la colonitzaci??. El 1747 va promulgar un codi legislatiu, l'anomenat Codi de Frederic.

El gran desenvolupament de la ind??stria prussiana i un fort increment demogr??fic, feren passar al pa??s de 2,5 milions d'habitants al comen??ament del seu govern a 6 milions al final. Va fundar el 1765, a Berl??n, el Banc Reial, que va establir filials a tot el regne. La seva creaci?? d'una Federaci?? de pr??nceps demostra la seva efic??cia al finalitzar l'amistat amb R??ssia, ja que ??ustria no va aconseguir beneficiar-se del debilitament prussi??, i va servir de base al paper central de Pr??ssia a Europa a finals del segle XIX.

Anomenat el "Rei Fil??sof", va negar que la monarquia fos institu??da per dret div?? i fou un gran protector de la ci??ncia i la cultura, a les quals va impregnar d'influ??ncies franceses: va refundar l'Academia de les Ci??ncies prussianes, va donar suport a escriptors i artistes i va sancionar l'obligatorietat de la formaci?? prim??ria. En canvi, no va abolir l'esclavitud, per tal de no debilitar la noblesa, que constitu??a la casta dominant que feia funcionar amb efici??ncia l'administraci?? i l'ex??rcit. A Sanssouci, Frederic tenia la seva cort, mantinguda amb austeritat, on rebia Voltaire i Johann Sebastian Bach. Va rebutjar la cultura alemanya, parlava franc??s a la cort, era flautista i va escriure obres per a aquest instrument. Tamb?? fou escriptor i les seves obres van ser publicades amb 30 volumens entre 1846 i 1857.

Precedit per:
Frederic Guillem I

Reis de Pr??ssia